Escollir mitjons diferents o agafar una peça verda a la fruiteria són dues de les anècdotes més comunes quan algú sent a parlar de daltonisme. Aquesta anomalia de colors, segons apunta l'Associació de Daltonisme, afecta al voltant d’un 8% dels homes i un 0,1% de les dones. En els últims anys, han aparegut diverses iniciatives que han posat el focus en l’experiència de les persones afectades quan han de consumir tecnologia. “No ens adonem de la gran quantitat de moments en què s’utilitzen les diferents gammes cromàtiques com a principals indicadors, inclòs en el món digital”, apunta el president de l’associació, Òscar Ballabriga.

Lluny del que es pot pensar, no totes les pantalles resulten confoses per a aquest col·lectiu. “No tenim cap problema en mirar la televisió, tot el que tingui moviment o sigui una imitació de la vida real, ho podem distingir, ja que tenim la nostra pròpia realitat”, apunta Ballabriga. I afegeix que “la dificultat apareix quan s’ha d’interactuar o moure’s per un menú”. Els enllaços de pàgines web, plataformes de reserva d’hotels i vols o la selecció de seients d’un esdeveniment són tres exemples que abans usaven les tonalitats entre vermell i negre, i que en l’actualitat s’estan substituint per altres fórmules d’accessibilitat com l’ús de formes rodones o escales de grisos.

Ballabriga: “La gran dificultat amb les pantalles apareix quan s’ha d’interactuar o navegar per un menú”

Tot i tenir afectació en el dia a dia, hi ha una important quantitat de persones daltòniques que no saben que pateixen una anomalia de colors i, per detectar-ho, el component digital ha facilitat molt la feina als oftalmòlegs. “La detecció es dona bàsicament en dos testos, el d’Isishara i Farnsworth, i ara es troben de forma molt fàcil per internet”, assenyala la degana de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Aurora Torrents. Així i tot, tant en paper com a través de la pantalla, als professionals encara els és difícil saber la tipologia de discapacitat tenen, ja que n’hi ha un total de sis detectades.

Ulleres que canvien els colors

Fa 25 anys van començar a aparèixer al mercat prototips d’ulleres, actualment també de lentilles, que busquen corregir part d’aquesta confusió de tonalitats. Està registrat que, segons el tipus de daltonisme que pateix el pacient, poden arribar a corregir al voltant d’un 80% la capacitat visual. No obstant això, el seu ús no és gaire estès i Ballabriga ho resumeix en un simple fet: “Són una bestialitat. Funcionen molt bé, però al cap d’una estona pot provocar mal de cap, ja que no és la realitat a la qual un està acostumat”. En canvi, sí que li troba sentit en moments puntuals, com en la visita d’exposicions artístiques, on el color escollit per l’autor a l’hora d’expressar-se sí que pot tenir un paper rellevant.

Per a Aurora Torrents, cap d’aquests aparells correctors permeten veure la gamma cromàtica en la seva plenitud per una senzilla raó: “Si a la retina li falta un dels tres cons, o dos s’assemblen molt, això no es podrà canviar de cap manera. El que fa la ullera és simular els tres filtres de cons”. Aquests es coneixen com a SML (short, medium i large) i s’encarreguen de filtrar la llum que entra. “Sí que pot ser que canviïn lleugerament les tonalitats i que amb aquest canvi es puguin veure diferents, però no permeten veure com una persona no afectada. El que fan és modificar la percepció cromàtica”, afegeix.

Aplicacions d’ús quotidià

Actualment, hi ha diferents eines en forma d’aplicació que faciliten l’estada davant de les pantalles per a les persones daltòniques. Arran de queixes i demandes de diferents col·lectius, sistemes operatius com Android i iOS tenen en els seus dispositius l’opció de seleccionar entre les diferents gammes cromàtiques o, directament, aplicar una escala de grisos. “Agafen colors i els transformen en altres que sí que puguin ser distingibles: més clar o més fosc”, resumeix la professora de la UPC. Altres empreses, com Samsung o Microsoft, han llançat al mercat televisors i programes on s’aplica un filtre per distingir les tonalitats amb més facilitat i sense necessitat de posar-se unes ulleres o lentilles.

Torrents: “Hi ha moltes aplicacions al mercat que agafen els colors i els transformen amb altres que per a les persones daltòniques sí que poden ser distingibles”

De plataformes per a aquest col·lectiu, n’hi ha de diferent tipologia i centrades en alguns objectius específics. “Hi ha moltes aplicacions que ajuden a persones daltòniques. Algunes modifiquen una fotografia —com Color Bild Pal i Daltonizer— perquè es puguin distingir les diferents tonalitats”, explica Torrents, però apunta que “amb distingir volem dir que ens posem d’acord per experiència, perquè el color és una cosa subjectiva”. Així, deixa clar que tot dependrà, en gran manera, de la lluminositat de la imatge i de la tipologia de daltonisme que es pateixi.

Un dels problemes principals de qualsevol afectat per aquesta anomalia visual, tal com reconeix Ballabriga, apareix en el moment de l’elecció de roba o seleccionar i coure els aliments. Això s’agreuja si és el cas d’un professional, sigui dissenyador, cuiner o venedor. Per facilitar el dia a dia d’aquests, l’any 2015 es va crear l’aplicació Ayudante vista daltónica, que a través d’una fotografia feta des del telèfon mòbil dona tota la informació necessària com el nom complet del color, la seva composició en RGB i la representació hexadecimal. “És ideal per fer-la servir en moments puntuals, sobretot quan has de verificar que el que veus és el que la resta de gent veu”, afegeix.

L’Associació de Daltonisme fa una crida a la simplicitat tecnològica. “Només triomfarà la solució que sigui simple com, per exemple, tenir un barra de colors que s’adapti als diferents casos i l’usuari pugui modificar”, apunta el seu president. Tot i que reconeixen que en els últims anys ha crescut l’interès i s’ha treballat molt en aquest camp, el que fa falta és cultura i sentit comú: “No pots esperar l’èxit amb un filtre de daltònics si els tractes com un genèric, ja que els seus cervells estan entrenats amb aquesta distorsió des de fa anys i costa molt canviar-ho”.

Els videojocs, un territori evolucionat

El sector dels videojocs fa alguns anys que treballa amb l’accessibilitat visual per donar cabuda als usuaris amb daltonisme. “The Last of Us II va ser un gran exemple i no només per aquesta deficiència, sinó que també per jugadors que pateixen baixa visió”, apunta Torrents, que alhora destaca que “cada cop es busquen fer els jocs més accessibles”. Per la seva banda, Ballabriga menciona el Call of Duty, que ha evolucionat molt des dels seus inicis: “Era fàcil d’arreglar. No cal distingir sempre per colors, proposa triangles, quadrats o rodones com a elements distintius dels jugadors”.  

En la mateixa línia va el treball de fi de grau Análisis de la accessibilidad visual en los videojuegos de l’estudiant de la UPC, Sergi Moreno. En aquest, s’analitzen diferents videojocs pel que fa a l’accessibilitat com el canvi de color en el sistema de menú o l’augment de les imatges dins del mateix videojoc. “Els títols més actuals presenten més opcions d’aquesta configuració que els antics”, assenyala, confirmant així la tendència creixent de fer productes digitals que puguin ser consumits per un nombre més gran de persones, independentment de com percebin la realitat.