“Ja fa 4 o 5 anys que notem una falta de professors, i els últims 3 anys encara ha estat més greu. Alguns centres no hem arribat a tenir la plantilla al complet durant tot un curs. A Informàtica la situació és insostenible”. Aquesta és la realitat que ha de gestionar el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, davant l’increment del nombre de places que s’ha fet en les formacions tècniques els darrers anys, però que, com lamenta, no ha anat acompanyat de l’arribada de nous docents. La situació es repeteix gairebé en tots els nivells educatius, tot i que són les àrees de tecnologia, matemàtiques i llengua les més afectades.

A les aules de l’ITB, han anat sortint del pas amb un esforç extra per part del professorat i de l’alumnat. “Determinades matèries s’han de desdoblar perquè tenim 30 estudiants, però no ho podem fer. Les mantenim i fem les classes com es pot, sabent que no és el més adequat per als estudiants”, lamenta el director, “quan ens trobem amb una baixa per malaltia comuna, els alumnes es queden a l’aula sense docència o se’n van a casa, però sempre intentem que no perdin la formació, encara que no sigui de la mateixa qualitat”. Això s’aconsegueix cercant companys que puguin suplir el més eficientment la persona que falta, però també amb el compromís del professor malalt: “De manera autònoma, sense que ningú obligui a res, va penjant exercicis i fent correccions al campus virtual. A l’FP tenim establert un calendari què es fa cada setmana i la mancança d’algú un dia ja afecta tot el calendari. Per això quan un docent falta, agafa aquesta responsabilitat perquè, si no ho fa, acabarà afectant més a la seva tornada”. Una situació que, critica, “genera un estrès massa gran”.

Sous més atractius a l’empresa

La remuneració per la feina és, per a Vila, el motiu principal de la falta de professionals que es vulguin dedicar a la docència. Després, la falta de referents i d’informació sobre les portes que obre l’educació en el sector TIC. “Un estudiant que ara fa 2 o 3 anys que va acabar amb nosaltres, ara està cobrant més que qualsevol professor del centre”, reconeix. Tanmateix, el director de l’ITB apel·la a l’estabilitat com un element atractiu per captar futurs professors: “La vida en el sector tecnològic és estressant, per això considero que pensar en la docència pot ser una bona sortida si ja tens una certa carrera a l’entorn privat i busques estabilitat”.

Els sous i la contractació anual són dues de les febleses del sector educatiu per captar docents

Tot i que Vila considera que la docència aporta estabilitat, la portaveu nacional del sindicat Ustec, Iolanda Segura, creu que les condicions de treball són una de les febleses en l’atracció de talent per a la docència i que hi ha molt marge de millora: “En un centre educatiu els contractes es renoven anualment perquè entres com a interí. El més segur és que, quan comencis, el teu horari a l'FP sigui com un formatge gruyère, amb hores entremig mortes”. També reclama una revisió del salari per oferir “una retribució justa amb la feina” i una “descàrrega de la burocràcia”. “És molt bo que professionals en actiu puguin fer també classe, però ara mateix els horaris no permeten compaginar-ho i és un volum de feina després a casa de revisió, correccions... que no facilita les dues coses”, insisteix, “per això, a curt termini, contractar gent externa per a donar classe no soluciona res”.

Malgrat que el context demani a crits més persones disposades a ensenyar, Vila demana prudència. Quan algú es gradua en una enginyeria o acaba el seu camí a l’FP, el seu imagina el trasllada a l’empresa. “Això és el més enriquidor perquè no volem que un estudiant entri directament a l’aula, volem que recorri, aprengui del món laboral i, després, entri a l’entorn educatiu per aportar tot el què ha après fora d’aquí de les classes”,  argumenta.

Crear la figura del docent col·laborador a l'FP permetria integrar professionals en actiu per aportar expertesa

Aquesta fórmula és la que més està funcionant a l’ITB, on els docents que recentment han fet el primer pas cap a l’educació són els més valorats: “Són programadors col·laboradors que acaben de sortir del món laboral o que estan provant. Als alumnes els agrada la seva manera de treballar perquè transmeten els seus coneixements reals del món laboral”. Per això Vila defensa la possibilitat de treballar com a la universitat amb la figura del professor associat especialista en àrees determinades que pugui completar la plantilla dels instituts amb el perfil de docent-tutor. Ara per ara, no és una oportunitat que estigui sistematitzada i demana que es valori “reservant una quantia de places com a docents col·laboradors en el sistema públic de contractació”. Guanyarien els alumnes i també els equips que gestionen els centres, segons afirma el director de l’ITB.

Propostes lentes per a situacions extremes

Les converses amb el Departament d’Educació són constants, com també amb el Consorci d’Educació de Barcelona, per a Vila. Admet que la disposició a posar remei a la situació és total, però lamenta que la lentitud i els terminis de l’administració pública no ajuden: “Es fan mesures per flexibilitzar la contractació de docents, però en lloc de tenir-les per al 30 d’agost o l’1 de setembre, es van activant al llarg del curs quan ja és tard”. Un exemple és la bossa de substituts amb continuïtat que la Generalitat preveu aplicar a partir del pròxim mes de setembre, però que no serveix per alleugerir la situació actual.

Fins al moment, la via més ràpida i efectiva ha estat moure’s tot sol. El seu LinkedIn s’ha convertit, afirma, en la “porta d’entrada del 40% dels professors que són al centre”. “M’arriben currículums, els valoro, faig entrevista a qui em sembla adequat i, si arribem a un acord, parlo amb el Departament d’Educació i amb el Consorci per trobar la manera més ràpida d’entrar a la bossa”, relata.

Educació assegura que ha pres mesures com l'augment de les places per a docents i la possibilitat d'ampliar l'horari de forma voluntària per cobrir una falta temporal

Davant el context, el Departament d’Educació recorda que els últims cinc cursos el cos de docents ha crescut amb 10.000 noves incorporacions, de les quals un 70% es concentra en els dos darrers anys lectius. Fonts de la Generalitat alerten que això també comporta un increment de baixes i permisos, i reconeixen que la desigualtat entre els sous de les empreses i els centres formatius és una trava en la cerca de docents.

El Departament es defensa de les acusacions i assegura que s’han aplicat mesures per pal·liar la situació. La primera és un complement voluntari per al professorat d’informàtica i català que vulgui ampliar el seu horari per cobrir una baixa temporal sense substitució. El màxim és de 6 hores lectives i no es poden superar les 37,5 hores de jornada laboral setmanal. Paral·lelament, s’ha facilitat la matriculació dels alumnes que cursen mòduls d’informàtica i no reben docència a l’Institut Obert de Catalunya. Segons Educació, aquest curs 2023-2024 s’han inscrit 161 alumnes. També s’ha facilitat el reforç de les matèries sense docència amb professors d’altres especialitats.

Les dificultats també han portat a la mobilització entitats del sector, que temen que repercuteixi negativament en la creació de talent qualificat. El Cercle Tecnològic es troba en conversa constant amb el Departament d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona per buscar possibles solucions. La fundació treballa a través dels grups de Talent i de SèniorTIC per buscar fórmules que encaixin en la situació, i van des del foment del reciclatge professional fins a la captació de perfils de més edat vinculats encara al món laboral, o ja aturats, que vulguin aportar la seva experiència al món de l’educació.