Cubus Games: alquímia narrativa d’Igualada al món
Amb més de 30 obres i gairebé 10 anys a l’esquena, l’estudi anoienc és l’encarregat de desenvolupar el videojoc oficial de ‘Crims’
Categories:
No es defineixen com a desenvolupadors, enginyers o productors, com fan la majoria d’estudis de videojocs, sinó com a alquimistes narratius. I és que per Cubus Games, la seva feina és com unes escales en què no deixen d’aparèixer esglaons. “Estem en constant recerca de l’elixir. No tenim la solució màgica, però estem cercant-la sempre, i això fa que mai ens aturem ni que tinguem una resposta absoluta”, assegura el seu cofundador Quim Garreta. Una filosofia que, mirant enrere, els ha funcionat: amb més d’una trentena d’obres publicades i molt a prop de complir els 10 anys, la companyia igualadina és l’encarregada de desenvolupar el videojoc de Crims, la primera gran aposta de la CCMA per l’oci electrònic.
La seva història es remunta fins al 2014, quan Garreta i Jordi Solà van decidir deixar les seves feines per aventurar-se al desenvolupament independent de videojocs, atrets per les possibilitats que prometien els dispositius mòbils. “Volíem traslladar la màgia dels llibres dels anys 80 de ‘Tria la teva aventura’, on el lector prenia decisions per primer cop, al format mòbil, incorporant tots els beneficis dels videojocs”, rememora Garreta. I és que des d’un bon principi, la narrativa ha estat un dels principals enfocaments de Cubus Games: “Entenem la narrativa com l’art d’explicar històries, en diferents formats i diferents canals, on l’estètica és superimportant; no només la visual, també la sensorial”.
Cubus Games produeix solucions basades en videojocs des de fa gairebé 10 anys, i ha treballat per diversos ajuntaments i entitats culturals
Malgrat que el gruix de la seva producció es concentra al voltant dels dispositius mòbils, l’equip ha treballat per tota mena de plataformes, fins i tot amb dispositius dissenyats específicament per una experiència concreta. “No dissenyem en funció del dispositiu, sinó pensant en l’experiència que tindrà l’usuari. No estem casats amb cap tecnologia ni plataforma”, reivindica el cofundador. També s’han atrevit amb el mercat d’ordinadors: el 2022 van publicar a Steam QUIJOTE: Grandes Hazañas, i abans que acabi el 2023 tenen previst llançar un nou títol.
Un estudi amb dues cares
Cubus Games va iniciar el seu trajecte amb el desenvolupament de videojocs propis, però els seus fundadors van adonar-se ben aviat que podien aprofitar el seu coneixement per crear solucions per altres entitats. Aquesta via els ha portat a treballar amb multitud d’institucions, bona part d’elles de territori català: des d’ajuntaments com els d’Igualada, Manresa, Mataró o Viladecans; fins al Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya o el grup AGBAR. “Ens ha aportat molta experiència en el tracte, però també un aprenentatge brutal sobre coses que no aprofundeixes si estàs dins l’àmbit”, reflexiona Garreta.
No en va, una de les màximes dins de la companyia és la de crear solucions amb impacte, que busquin “aconseguir propòsits positius”. Aquesta motivació, sumada al patrimoni cultural i històric de les entitats en què han treballat, els han dut a explorar el passat preromà del Principat amb La Ruta dels Ibers, el folklore i la mitologia de Mallorca amb Illa dels Tresors o les diferents fases de la gestió de l’aigua amb Origen. “Per nosaltres és com la marmita del Panoràmix: hi posem tot el que ens diu el client i el que podem recopilar del seu entorn, anem remenant i destil·lant tot el que treuen i al final acabem obtenint la poció màgica, l’essència que acaba transmetent el joc”, sintetitza el cofundador de Cubus Games.
Garreta: “No tenim una màquina de fer xurros. Ens aniria bé? Probablement. Però nosaltres fem vestits a mida, i tenen el seu punt d’artesania”
Per Garreta, aquesta fórmula de combinar produccions pròpies amb treballs per tercers és una de les claus del seu èxit —“que entenem com que portem 10 anys fent el que ens agrada”, matisa—. Els encàrrecs aporten el finançament econòmic de l’empresa, que els permet desenvolupar obres experimentals que no depenen de l’èxit comercial, ja que les entenen com processos d’R+D: “El producte propi ens permet donar llibertat a la nostra creativitat i explorar nous camins pel que fa a plataforma, format, tecnologia, narrativa… per després aplicar-ho en els encàrrecs que ens fan. Una cosa s’alimenta de l’altra”.
Amb tot, això no vol dir que els treballs per entitats siguin produccions fetes de pressa i corrents. “No tenim una màquina de fer xurros. Ens aniria bé? Probablement. Però nosaltres fem vestits a mida, i tenen el seu punt d’artesania”, compara Garreta. L’emprenedor assegura que dediquen a cada projecte “el carinyo que mereix”, amb “una visió sincera d’allò que ens demanen, que a vegades no és ben bé allò que necessiten”.