La Nova Economia és ja l’economia a seques. Gairebé tots els sectors han entrat de ple en l’ús de la informació i el coneixement com a base de la producció i la competitivitat. A mesura que les tecnologies digitals faciliten un accés més còmode, ràpid i econòmic al tractament i emmagatzematge de dades, les activitats empresarials estan virant cap a nous models de negoci, amb una rendibilitat major, on els serveis i productes que s’ofereixen al client poden personalitzar-se amb menys marge d’error.

La Barcelona New Economy Week (BNEW) és un esdeveniment de referència on tot aquest potencial representat per les indústries, pimes, grans corporacions, start-ups i l’administració, es connecta i es retroalimenta. La quarta edició, que se celebrarà del 2 al 5 d’octubre organitzada pel Consorci de la Zona Franca, reunirà una àmplia mostra d’aquest ecosistema nacional i internacional, que compartirà experiències entorn d'eixos com la sostenibilitat, la mobilitat, la indústria sanitària, la logística 4.0 o els nous models de formació que requereix l’empresa d’avui.

Els consultors, primera peça clau de la Digital Industry

“Som a l'era del consumidor. Abans les empreses produïen allò que els semblava i ho posaven a la venda; ara, en canvi, mana l’usuari i les companyies han de conèixer més que mai les tendències”. L’escenari que retrata el director de Thoughtworks Europa, Fausto de la Torre, situa a les consultores com a protagonistes sobrevinguts, i cada cop més importants, d’un panorama on mantenir la competitivitat passa per no perdre el rapidíssim pas que marca la tecnologia.

“L’analítica avançada i el big data són essencials perquè les empreses entenguin el comportament dels seus clients en un panorama tan volàtil i incert com l’actual. L’estratègia digital i comercial s’ha d’idear en funció de les dades i la informació recollida, i no pas implementar fulls de ruta a priori ni invertir tecnològicament per pura moda sense preveure un retorn econòmic clar”, apunta De la Torre, al capdavant d'una consultora transnacional que opera a 14 països i que acumula més de tres dècades d’experiència brindant aquest tipus d’assessorament.

“A Espanya, el sector tèxtil i el del retail dels supermercats són els que més profit estan traient del desenvolupament de l’internet de les coses (IoT) per recopilar dades, però crec que la resta de mitjanes i grans companyies encara no li estan esprement tot el potencial. Les petites start-ups són les que estan fent créixer l’ecosistema i forçant els gegants a entrar de ple en el tauler tecnològic amb propòsits concrets i marcats”, explica De la Torre, per qui en matèria de ciberseguretat —un dels altres camps de batalla de l’anomenada Digital Industry— succeeix tres quarts del mateix: “Moltes firmes inverteixen milers d’euros en eines i plans de seguretat per conformar-se tan sols amb què l’activitat de l’empresa no s’aturi davant qualsevol problema. Això és una filosofia de mínims. L’ideal és aconseguir que aquesta tasca agregui valor i treu-re profit fent-ne partícips als teus clients”.

Les dades com la nova benzina del transport

O bé es dediquen a moure mercaderies o bé a moure persones; i fins i tot les dues coses. El transport ha estat, des de sempre, una de les claus de l’activitat de les empreses, i la necessitat de convertir-lo en sostenible està generant nous models de negoci relacionats, per exemple, amb la venda, gestió i reparació de vehicles elèctrics. La substitució progressiva dels tipus de motor i la descarbonització, però, és només un dels aspectes relacionats amb la mobilitat que la tecnologia està transformant. “Més que mai cal que les companyies, grans o mitjanes, tinguin dissenyat un pla de mobilitat. Abans de la pandèmia es produïen 40 milions de desplaçaments diaris relacionats amb la feina, dels quals el 60% es feien amb cotxe i, d’aquests, sis de cada deu amb només un ocupant en cada turisme” detalla la presidenta de la plataforma Empresas por la Movilidad Sostenible, May López, qui recorda que el 29% de les emissions de CO₂ a l’Estat espanyol estan associades al fenomen del transport.

Per revertir aquesta tendència i que les empreses tinguin un bon pla, el big data apareix un cop més com essencial. Un primer intent, en l'àmbit espanyol, és la creació de l’EDIM (Espacio de Datos Integrados de Movilidad) dins la Ley de Movilidad Sostenible que el congrés encara té pendent d’aprovar. L’EDIM inclourà informació bàsica sobre l’oferta i la demanda dels diversos mitjans de transport, els costos de la prestació de servei, fluxos de mobilitat i inversions en infraestructures. “A escala metropolitana, l’altra gran fita és que 150 ciutats apliquin les zones de baixes emissions a les quals els obliga la normativa espanyola i que, de moment, només una vintena tenen consolidades. Si això es compleix, podrem començar a parlar d’un inici real de les smart cities”, sosté May López.

Les dades obertes que posin a disposició les grans capitals informaran d’indicadors com la qualitat de l’aire, el nivell d’ocupació dels diversos sistemes de transport, la distància mitjana entre parades i estacions o mesuraments relatius a les zones de càrrega i descàrrega de mercaderies urbanes. “Seran dades molt aprofitables tant pels ciutadans com, sobretot, per a les companyies. En funció de la maduresa i de la voluntat d’estalvi i d’eficiència de cadascuna, usaran aquests índexs per distribuir de manera més intel·ligent les seves necessitats de transport pel territori”, conclou López.

Proptech: una immobiliària més intel·ligent

L’immobiliari és un altre sector on la tecnologia ha amarat totes les fases de la seva activitat. La construcció d’immobles i la seva posterior rehabilitació han sofert una petita revolució gràcies a les eines de 3D i la domòtica, que permeten dissenyar de manera molt més efectiva i sostenible els habitatges de nova promoció, apujant així la seva qualificació d’eficiència energètica. El proptech (concepte que uneix els termes de propietat i tecnologia) està transformant diversos serveis relacionats amb l’habitatge.

“Les valoracions dels immobles s’estan fent d’una manera radicalment diferent amb l’ajuda de la intel·ligència artificial i el big data, ja que es tenen en compte moltes més variables a l’hora de catalogar un pis i una zona o un barri determinat” assenyala la directora general d’API Catalunya, Anna Puigdevall, qui considera que aquest procés de digitalització i de treball amb dades podrà ajudar les administracions, almenys, “a preveure escenaris” per implementar polítiques encaminades a pal·liar el dèficit d'habitatge.

El proptech també ha canviat els models d’inversió en el totxo. Fins ara una casa solia tenir un únic propietari, es tractés d’un particular o el fons d’una entitat bancària. La tecnologia blockchain fa possible ara la ‘tokenització’ d’actius immobiliaris, amb la qual cosa múltiples inversors amb quantitats més petites poden ser, a la vegada, els titulars d’un immoble. “Aquesta fórmula suposa una democratització de la inversió, cosa que també aconsegueix el sistema de crowfunding o els softwares que permeten comprar només habitacions d’un pis i posteriorment poder-les llogar” aclareix Puigdevall.

Els tours virtuals, les imatges preses amb drons dels interiors dels pisos, així com les preguntes i recerca automàtica que els xatbots ofereixen als clients optimitzen la fase de la comercialització. L’ús de la IA també permet esmenar les habituals imatges poc acurades que es publiquen als portals d’oferta de lloguer i pot recrear els futurs espais d’una obra nova que encara estigui a mig fer. “Tot això evita visites innecessàries i estalvia temps a agències i usuaris. Fins i tot la signatura digital en els contractes d’arres i tots els tràmits previs a l’escriptura agilitza el conjunt del procés”, puntualitza Puigdevall.

En l’àmbit de la gestió de finques, a més, estan començant a proliferar els bessons digitals dels edificis, unes rèpliques virtuals que ajuden al manteniment i resolució de qualsevol petita incidència. Des d’un terminal a distància, i amb l’IoT implantat als aparells més importants de la finca, és possible controlar aquell llum que s’ha fos o el sistema de calefacció central avariat i enviar més ràpidament un operari per solucionar-ho.

La tecnologia pot aturar l’ofec del sector sanitari

Complir 80 anys jugant a pàdel o arribar als 100 és un desig cada cop més factible i, alhora, cada vegada més complicat de sostenir per les administracions sanitàries. L’augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població és un repte que, numèricament, la sanitat pública té complicat de suportar sense un canvi en la gestió.

“La tecnologia ha d’entrar als CAP i als hospitals per aturar-ne la massificació, i els estudis ho avalen. La implantació de la IA podria alliberar fins a 8.300 professionals de tasques rutinàries que equivalen a 30 milions d’hores anuals. I la teleconsulta en l’atenció primària estalviaria 452 milions d’euros a l’any al sector públic” explica Eva Rosell, la General Manager del Barcelona Health Hub, un dels principals nexes d’unió de la indústria farmacèutica, les companyies asseguradores i els grups de recerca científica amb les start-ups tecnològiques del sector.

El Barcelona Health Hub ocupa quatre pavellons del Recinte Modernista de Sant Pau i actua com un accelerador de les més de 250 petites companyies emergents que estan a la seva òrbita, una seixantena de manera presencial al hub. “Les validacions clíniques que necessita qualsevol projecte acostumen a dilatar-se un parell d’anys mentre que nosaltres podem fer-les en nou mesos per tal d’agilitzar tot el procés i que les empreses no perdin oportunitats de finançament a les rondes d’inversió”, precisa Rosell.

Un dels molts exemples de projectes reeixits incubats dins el hub barceloní és HumanITcare, una solució que personalitza el pla de seguiment dels pacients en remot, rep avisos en temps real de les constants vitals i possibles alteracions i monitora tots els processos de gestió clínica sense necessitat de wifi o internet. “Que una petita empresa entri en contacte amb un hospital o una multinacional i que pugui desenvolupar el seu producte és l’èxit que busquem”, subratlla Rosell que, a petició del sector, ja treballa en la creació de centres similars que aglutinin l’ecosistema sanitari a altres capitals espanyoles.

Un nou talent es fa imprescindible

El talent té una part innata que, ben segur, es perdria sense una bona formació. Els lideratges actuals han canviat les seves coordenades i requereixen unes habilitats diferents de les de fa un temps, circumstància que coneixen molt bé les escoles de negoci. “El líder d’avui i de demà ha de ser molt més influent, tenir un impacte positiu sobre el seu sector i, sobretot, una gran adaptabilitat als canvis i molta resiliència davant els imprevistos”, apunta el director d’Executive Education d’EADA, Miquel Roselló, per qui una de les claus és “la capacitat d’aprendre àgilment en un entorn on la tecnologia mana”.

“La digitalització ha generat un cabal molt gran de dades i, alhora, ha dibuixat noves professions amb perfils que han de saber com interpretar-les”, assenyala. En aquest sentit, l’oferta formativa clàssica s’està veient ampliada, cada cop més, amb estudis que busquen aportar valor afegit a les empreses com ara els postgraus en Data Analytics, els màsters en direcció d’empreses digitals, o els nous graus d’IA aplicats als negocis. Els seus objectius són instruir els estudiants en enginyeria, programació i dotar-los d’una estratègia tecnològica per ser competitius en un entorn on la intel·ligència artificial serà una eina quotidiana a les companyies. “Els cursos es dissenyen per donar una resposta a les noves exigències del mercat i de les empreses, i això ateny tant als joves com als professionals sèniors que necessiten un reciclatge, El lifelong learning, o formació permanent és gairebé una necessitat”, manifesta Roselló

EADA ha superat els 65 anys de trajectòria com una de les institucions de referència a Catalunya pel que fa a la preparació del talent empresarial, amb un escenari adaptat a la realitat actual. Gairebé la meitat dels 5.000 alumnes anuals que s’hi formen són d’origen internacional, amb una presència femenina creixent que encara té camí per recórrer. Si hi ha uns perfils que comencen a ser cada cop més demandats són aquells relacionats amb l’economia verda gràcies, en bona part, al desenvolupament de la normativa sectorial i al nou rumb de les companyies cap a una economia ecològicament més eficient. Una tendència clara de les escoles de negocis és la creació de hubs dedicats a la sostenibilitat, on els estudis i els resultats fruit de la investigació s’acaben traslladant als programes acadèmics per tal que els estudiants tinguin cerat especialització en aquest àmbit i adoptin un model de lideratge sostenible.