L’aterratge lunar de 1969 va convertir-se en un detonant per als infants d’aquell temps: de cop i volta, tothom volia ser astronauta. Salvant les distàncies, és el mateix que succeeix en l’actualitat amb els creadors de continguts a internet. D’acord amb un estudi de Remitly basat en les consultes a Google, el quart perfil professional més cercat al món és el de youtuber, mentre que a països com l’Estat espanyol, l’Argentina o Colòmbia la primera posició és per als influenciadors. Amb tot, les esperances i admiracions conviuen amb un ecosistema caracteritzat per la dependència d’anunciants i plataformes internacionals en què els seus integrants lluiten per professionalitzar.

Catalunya és, juntament amb Andorra, una de les capitals mundials de Twitch del món castellanoparlant, amb creadors com Ibai Llanos i esdeveniments de la talla de la Kings League. Tanmateix, els influenciadors en llengua catalana controlen unes xifres més modestes. Segons les dades recollides per la fàbrica de creació digital La Fera, al Principat hi ha actualment al voltant de 200 canals actius de Twitch en català i 800 a YouTube, on la xifra puja fins als 5.000 si es tenen en compte els inactius. El món del podcàsting és més complicat de comptabilitzar, atès que els programes es divideixen en múltiples plataformes digitals. Una dificultat que comparteixen TikTok i Instagram, però en aquest cas es deu a la complexitat de determinar qui és un creador de continguts i qui no, segons explica l’expert en societat digital i principal impulsor de La Fera, Albert Lloreta: “A TikTok la porta d’entrada és molt més fàcil, molta més gent no professional s’obre comptes i fan vídeos en català, que és quelcom que no passa a Twitch o YouTube”.

La millor xarxa per al català

D’entre les múltiples opcions que tenen els creadors de continguts audiovisuals per donar-se a conèixer, Lloreta assenyala que la menys adient per als productes en català és la plataforma propietat d’Amazon: “A Twitch tenim un problema molt greu, que és que no hi ha creixement per recomanacions, i el català queda sempre al final de la llista dels directoris. És una plataforma que sempre reconeix i celebra els que ja tenen molts seguidors”. És per aquesta raó, explica, que han crescut tan ràpidament els youtubers que en el seu moment van traslladar-se de plataforma, atès que van emportar-se amb ells tot el públic que ara els ha col·locat al damunt de tot.

Lloreta: “A Twitch tenim un problema molt greu, que és que no hi ha creixement per recomanacions, i el català queda sempre al final de la llista dels directoris”

A TikTok, en canvi, succeeix tot el contrari. “Hi ha molts inputs en català, la plataforma identifica molt ràpidament el públic. En el moment en què comences a veure’n vídeos, te’n recomana molts de creadors nous”, detalla el membre de La Fera. I és que la plataforma xinesa ha aconseguit una capacitat de viralització que afecta tots els àmbits, des de la música fins a la gastronomia, com pot acreditar Laura Zurriaga, cuinera, professora i creadora de contingut. Coneguda a les xarxes amb el perfil @croquetadexocolata, la restauradora va començar a pujar receptes curtes a Instagram, que a partir de l’estiu de 2021 va passar a fer en format vídeo. Al principi, preparava els continguts per Instagram i després els repenjava a TikTok, però va ser la xarxa xinesa la que va començar a viralitzar-la i fer-la créixer a internet, la qual cosa li ha obert les portes a participar com a col·laboradora a programes televisius com el Tot es mou de TV3.

Zurriaga relata que el seu somni sempre havia estat ser professora, i que viu les xarxes socials com una part “diferent” de la docència: “Quan estic a classe explico les coses d’una manera molt més tècnica, i quan estic a les xarxes, ho explico per tots els públics”. Amb tot, aquesta vocació divulgativa no li impedeix aprofitar els vídeos per aportar “alguna petita píndola d’informació que potser la gent no sap si no ha estudiat cuina”.

La creadora de contingut reconeix que TikTok ha estat la xarxa que li ha permès créixer de manera més ràpida, però també considera que crear-hi continguts és com una “relació tòxica”: “De tant en tant, la mateixa aplicació et comença a fer ghosting. Tu portaves una dinàmica en què feies sempre el mateix, i funcionava, i de cop i volta deixa de funcionar, i has de canviar l’estratègia”. Una situació que no li succeeix a Instagram, on “un cop les coses funcionen, sembla que pots fer el que et doni la gana que sempre funcionarà”.

Comunitat i independència econòmica

Un altre dels aspectes en què Zurriaga valora més positivament Instagram que TikTok és la possibilitat de tenir un contacte més directe amb els seus seguidors. La creadora assenyala que la plataforma de vídeos curts requereix que dos usuaris se segueixin per enviar-se missatges directes, mentre que Instagram li brinda més opcions: “Utilitzo molt les stories per generar debat, fer preguntes, fins i tot per demanar ajuda en segons quines ocasions. El fet que la gent pugui ajudar-te els fa sentir ja una mica més propers a tu”.

Aquest contacte directe amb el públic és una de les claus per generar una comunitat resilient, un valor que Lloreta creu que s’ha de reivindicar per no dependre únicament de la xarxa social: “L’especialització no funciona i no és una bona idea. Suposa que et va bé en una sola plataforma: la plataforma no està obligada a mantenir els criteris i condicions que han fet que t’anés bé”. En aquest sentit, l’expert recomana fixar-se en l’ecosistema nord-americà i començar a emprar eines com Reddit i Discord: “La majoria dels creadors forts d’arreu del món tenen espais de conversa on els seguidors poden participar i crear una comunitat més forta. No només es tracta de crear una comunitat perquè et paguin, sinó per tenir contacte, crear coses amb ells… Enforteix el lligam i, si mai hi ha un accident, sempre pots dir ‘família, ha passat això’”.

Les comunitats també són, com menciona Lloreta, una possible font d’ingressos. El micromecenatge a través de plataformes com Patreon o l’Aixeta s’ha consolidat dins del panorama, i alguns influenciadors també han aprofitat el públic per llançar marques pròpies de diversos tipus de productes. Amb tot, ells ingressos publicitaris continuen representant bona part del pastís econòmic. Més enllà dels mecanismes de monetització que té cadascuna de les xarxes socials, els patrocinis i les campanyes de publicitat s’han obert pas dins de l’ecosistema, tot i que els acords acostumen a ser a curt termini. “El product placement funciona, però el que funciona molt bé i tenim poca cultura aquí són els patrocinis a llarg termini”, subratlla l’expert digital, tot mencionant casos d’èxit com el del pòdcast Gent de Merda amb la Fundació .cat.

Zurriaga: “S’ha de valorar una miqueta més la feina que fem com a creadors de contingut. Jo no puc rebre una oferta d’una empresa enorme en què em diuen que em paguen 60 euros al mes per fer-li uns vídeos”

Per la seva banda, Zurriaga també ha col·laborat amb diverses marques per fer continguts patrocinats, però es mostra més escèptica amb el potencial d’aquesta via. “S’ha de valorar una miqueta més la feina que fem com a creadors de contingut. Jo no puc rebre una oferta d’una empresa enorme en què em diuen que em paguen 60 euros al mes per fer-li uns vídeos. No em pots pagar això, és ridícul quan ets una multinacional enorme”, denuncia la cuinera, al·legant que cal “fer més pinya” entre els creadors de contingut per demanar uns mínims més elevats. Un altre dels obstacles amb què s’ha trobat la creadora de @croquetadexocolata és la llengua: “Les marques em continuen demanant que ho faci en castellà. I marques catalanes, amb les quals em poso jo en contacte. No té cap sentit, perquè el meu públic és català. Això és una cosa que les empreses han d’entendre, i els està costant”.

Un nou sector comunicatiu o la pedrera dels mitjans tradicionals?

De la mateixa manera que les empreses han reconegut els influenciadors com un espai per promocionar el seu producte, els mitjans de comunicació tradicionals l’han identificat com una pedrera de continguts atractius per als més joves. “El problema ve quan creadors que són molt bons, els fitxa un mitjà i abandonen els seus canals. Si volem crear un entorn sa i equilibrat, això no és una bona pràctica, perquè ens asseca”, denuncia Lloreta. L’expert creu que seria més productiu apadrinar els canals originals amb la marca del mitjà i donar-los llibertat de format: “Aprofitarien una audiència bona de veritat i no farien escollir al creador entre continuar amb el seu projecte i tenir una bona remuneració”.

Lloreta: “El problema ve quan creadors que són molt bons, els fitxa un mitjà i abandonen els seus canals. Si volem crear un entorn sa i equilibrat, això no és una bona pràctica, perquè ens asseca”

Tot això ens porta novament a la visió romantitzada que molts joves tenen dels creadors de contingut. Lloreta opina que no cal donar-li gaire importància, ja que com va succeir en el seu moment amb els astronautes, a mesura que creixen, els adolescents van coneixent les dificultats que comporta la realitat. “Els diria que en el 90% dels casos no és una feina. El millor és aprofitar el procés per professionalitzar-se en muntatge o qüestions audiovisuals, veure-ho com una formació”, assenyala l’expert. Zurriaga subratlla la intensitat que comporta una professió com aquesta, tant a escala productiva com psicològica: “La duresa es troba en el fet que no t’ho pots treure del cap. Si marxes de vacances, has de tenir una planificació de què faràs durant aquelles vacances i què penjaràs, perquè si deixes de penjar coses, baixa tot: l’engagement, la quantitat de seguidors, absolutament tot”.

En aquest sentit, cal remarcar el contrast entre el temps que dura el producte final i les hores que se li han dedicat. “En el meu cas, he d’anar a comprar els ingredients, preparar les receptes, escriure-les, moltes vegades fer-les, que no surtin bé i tornar-les a fer… Per una sola recepta, potser perdo tres o quatre hores per un vídeo de 30 segons. I en solc penjar entre tres i cinc a la setmana”, exemplifica la cuinera. Una feina que combina amb un treball a mitja jornada com a professora de cuina a una escola pública de formació professional i amb les col·laboracions amb altres mitjans. Per compaginar-ho tot, Zurriaga renuncia a part del sou que podria cobrar a jornada completa, cosa que considera una “inversió de futur”.