Jocs Olímpics, Eurovisió, eleccions, nits de Cap d'Any… Moments clau per a la història i que la televisió utilitza com a fita per posar a prova tot allò que tenia al laboratori. Laboratori, és clar, de realitat virtual i augmentada, grafismes interactius, personalització d'elements i altres complements que, sense el desenvolupament tecnològic accelerat del món audiovisual, no seria possible. Un camp en el qual TV3 no vol perdre pistonada i que prepara amb una visió a llarg termini.

“Els grans programes són els punts on intentem desplegar tot aquell coneixement que tenim, amb el benentès que és un programa finit, que té una data de finalització i que, per tant, podrem experimentar una mica sobre segur”, desvela el realitzador de TV3 Marc Sansa, que fa més de 37 anys que treballa a la Corporació Catalana de Mitjans (CCMA). Aquesta és una constant a les televisions d’arreu del món, que es marquen amb retolador als calendaris aquelles dates on poder demostrar la seva capacitat d’innovació. “El gran boom de la televisió en color a Espanya, Portugal o França va ser el Mundial de futbol del 82”, recorda el professional audiovisual.

Un dels exemples més clars pel que fa a TV3 és la virtualització dels platós dels Telenotícies, una innovació que es va començar a aplicar el 2013. “No és fàcil convèncer gent que fa 30 anys que fa el mateix tipus de TN perquè ara els comencin a fer amb elements virtuals, fa molt de vertigen”, recorda Sansa, malgrat que reconeix que va ser una experiència molt “divertida” i engrescadora. I és que el realitzador de la CCMA considera que una de les obligacions de la televisió pública és “no ser conformistes”: “Si estem rebent diners dels contribuents és perquè públicament puguem experimentar i oferir a la nostra audiència noves maneres de comunicar”.

Sansa: "Com a televisió pública tenim l'obligació de no ser conformistes. Si estem rebent diners dels contribuents és perquè puguem experimentar"

Realitat virtual i càmeres 360°

La darrera innovació tecnològica investigada i operada per la CCMA és l’ús de càmeres de 360° i ulleres de realitat virtual per oferir realitzacions multicàmeres. Amb la proposta l’usuari pot triar des de quin punt de vista vol presenciar l’acció en directe. L’esdeveniment amb què s’ha decidit presentar aquesta tècnica és una aixecada de castells dels Castellers de Vilafranca, que s’ha escollit per dues raons: “Apostar per la cultura popular ens dona el nombre més gran d’accions diferents i gairebé a mida, i és molt més viva que una cosa freda”. L’experiència s’ha mostrat en directe des de l’ISE, on els assistents podien accedir lliurement a les ulleres de realitat virtual que hi havia disponibles a l’estand.

Aquesta tecnologia no surt del no-res, sinó que és fruit de les investigacions que lideren des del laboratori de TV3. “Quan es posa en marxa un 360° és perquè ja portem tot un coixí darrere d’experiència tecnològica que ens permet treballar-ho amb certa seguretat”, assenyala Sansa. En aquest cas concret, la interactivitat es limita a la imatge, però l’equip ja ha posat a prova l’ús de l’àudio ambisònic amb el concert virtual del programa Eufòria, una tècnica que permet que el so de l’emissió variï en funció de cap a on mira l’usuari amb les ulleres de realitat virtual. “Això que presentem amb aquesta naturalitat, anys enrere era autèntica ciència-ficció. El repte no és fer-ho, que en certa manera és una qüestió tecnològica i prou, sinó que sigui fàcilment consumible”, remarca l’expert.

La CCMA ha presentat a l'ISE una emissió en directe dels Castellers de Vilafranca a través d'ulleres de realitat virtual i quatre punts de vista diferents

El cas de l’emissió immersiva en 360° dels Castellers de Vilafranca il·lustra la filosofia amb què treballa la CCMA en l’àmbit tecnològic des de fa més de 20 anys. “El secret rau en el fet que no hem d’insistir només per un mateix camí, sinó que n’hem d’obrir molts de diferents. Ens entenem no com una televisió, sinó com una generadora de continguts que té moltes maneres de crear-los”, detalla Sansa. La clau és “adequar cada canal de treball segons el tipus de producte que ofereixes i el destinatari a qui va dirigit”, tenint clar que les tecnologies amb què treballen no s’estandarditzaran fins d'aquí a diversos anys. “Potser el públic tradicional, per edat i tipologia, no arribarà a tenir això, però el seu fill o el seu net, sí”.

En aquest sentit, la CCMA juga amb dues cartes determinants. La primera d’elles és la posició que té l’ens públic dins l’ecosistema audiovisual, la qual cosa li permet estar en contacte continu amb els principals actors de la indústria: “Això ens permet poder experimentar i ser beta-testers amb empreses i start-ups, amb les quals desenvolupem conjuntament”. La col·laboració té un doble benefici: a les companyies els estalvia temps i diners, ja que poden accedir a casos reals i a desenes d’anys d’experiència, mentre que TV3 guanya la capacitat d’incidir en la mateixa gènesi dels productes, la qual cosa els permet adaptar-los a les seves necessitats. L’altre factor és la velocitat a la qual avança la tecnologia: “Cada vegada s’abarateixen més les eines. Ho hem vist amb la computació: Què et costen ara 2 GB de memòria al mercat? Ara els ordinadors calculen molt més de pressa. Tot això conflueix i ajuda que ens vagi una mica millor”.