El 66% dels joves catalans restringeix la difusió de les seves imatges a les xarxes socials i un 62,5% afirma que no compartiria fotografies amb contingut sensible. Així ho assegura un informe presentat aquest dimecres de la Fundació Photographic Social Vision sobre l’alfabetització visual dels adolescents. La investigació parteix d’una mostra de 1.900 estudiants d’entre 12 i 19 anys de 168 centres educatius catalans.

Entre les dades presentades, s’apunta que el 41,6% dels joves confia en una imatge perquè l’ha compartida una persona propera, per sobre d’una publicada en un mitjà de comunicació. Pel que fa a la privacitat, un 42,3% dels enquestats només comparteix les imatges amb persones conegudes, un 23,7% no les fa circular mai i només un 15,7% les comparteix de manera pública. El document explica que “la majoria de joves volen preservar el control sobre la seva imatge i busquen espais segurs i de confiança” i subratlla que els resultats qüestionen que els adolescents facin un “ús irreflexiu, compulsiu i indiscriminat de les fotografies a les xarxes”.

En relació amb la compartició de fotografia, un 62,5% diu que no farien si contenen contingut sensible; mentre que un 36,1% afirma que no ho compartiria si algú que hi surt ho demana. Per gènere, les noies presenten “una pràctica més activa i conscient en la producció i circulació d’imatges”, amb millors resultats en interpretació i consciència crítica. En canvi, els nois “tendeixen a fer un ús més desinhibit i menys reflexiu, amb més propensió a compartir continguts sensibles i una menor sensibilitat crítica davant les imatges delicades”.

L’informe insisteix que un 2% dels enquestats saben descriure de forma precisa i interpretar alhora una imatge, mentre que un 14,9% fa una associació simbòlica dels elements i un 83,1% no aconsegueix fer-ne una descripció acurada i significativa. Els joves d’entorns urbans amb més recursos econòmics i culturals són més actius en la producció visual, tenen més confiança i capacitat crítica. Per contra, en contextos rurals o de renda baixa, tenen una mirada més limitada i desconfiada cap a les imatges, fet que evidencia la bretxa d’educació visual.

Per aquest motiu, la Fundació Photographic Social Vision fa una crida a canviar el paradigma i “passar de l’alarma a la formació crítica i creativa en la imatge”. Els adolescents ja tenen assimilat els riscos i la necessitat de protecció pel que fa a les imatges i, per això, cal avançar perquè tinguin una “mirada crítica, conscient i personal”. D’altra banda, assenyalen que cal ajudar a prendre consciència que la confiança o desconfiança en les imatges no es basa només a detectar manipulacions tècniques, sinó que també en factors emocionals, ètics i relacionals; com qui és l’emissor o el canal de transmissió.