Cibercondria: doctor Google no sempre és una ajuda

La por a caure malalt pot generar ansietat i una cerca obsessiva a internet, on la poca concreció de la simptomatologia genera més angoixa

Categories:

Aida Corón

La cibercondria fa referència a l'obsessió per cercar a internet sobre malalties
La cibercondria fa referència a l'obsessió per cercar a internet sobre malalties | Hebi B. / Pixabay

La por a emmalaltir és natural en les persones. De fet, és una resposta que hem patit des de sempre malgrat que ens faci la sensació que el doctor Google l'ha generat. El canvi es troba en què ara, més que mai, tenim a l'abast la informació que considerem que ha de donar resposta a tots els neguits relacionats amb la salut. Per això tendim a fer cerques de símptomes que patim, que ens porten a llegir sobre malalties i, en conseqüència, generar-nos angoixa i una obsessió per buscar més sobre el mateix. Això és el que s'anomena cibercondria o hipocondria digital.

Segons un informe elaborat per l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la SI (ONTSI), el 85% de la població espanyola empra internet per obtenir informació de salut. Un 82% recorre als cercadors; un 23,5%, a la Wikipedia; i un 21%, a pàgines de salut. En canvi, només un 0,4% recorre a webs amb recomanacions o respostes de metges titulats. El rau en el fet que, com apunta la doctora en psicologia i vocal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Carol Palma, "Google ofereix respostes immediates i concretes, però alhora inespecífiques perquè no valora el conjunt de símptomes d'una persona que poden portar a un problema o malaltia". I això, per tant, genera més angoixa: "Quan veiem que un símptoma ens encaixa, podem sentir que allò és el que ens passa, i alimenta la nostra por. Per tant, fem més consultes per aprofundir i, fins i tot, podem posar en dubte un diagnòstic d'un especialista per tot el que hem llegit".

La informació de Google és immediata i concreta, però inespecífica, fet que genera més por a patir una malaltia

Un altre problema que sorgeix és la "hiperfreqüentació al sistema de salut" per consultar i obtenir respostes als dubtes que generen les pàgines d'internet. "Seran visites als CAPs motivades per l'ansietat que genera creure que és una malaltia i no per tracta una malaltia diagnosticada", assenyala Palma. Una situació que ja es va viure amb la grip aviària i les notícies als mitjans per parlar-ne, les quals van provocar "una por generalitzada que va derivar en un augment de les visites al metge". "Ara no cal que una notícia activi l'alerta, sinó que qualsevol signe de por a posar-se malalt fa que busquem a internet i trobem coses que ho reforcin perquè no trobem una resposta concreta", insisteix la doctora.

Seleccionar les fonts adequades

La cibercondria no té edat, afecta tant persones de mitjana edat com adults joves i adolescents; i en cap cas vol dir que internet sigui un problema: "Alguns especialistes ja recomanen pàgines de consulta als pacients perquè tingui autonomia en les seves autocures o els ajuden a filtrar bé la informació que troben". I és que, apunta Palma, el problema es troba en "la falta de criteri en la selecció dels espais de coneixement disponibles a la xarxa".

Per posar el fre a aquesta tendència, alguns facultatius, assenyala la membre del Col·legi de Psicologia, indiquen als pacients webs fiables i validades per especialistes en la matèria on trobar informació de qualitat. Posa com a exemple els llocs creats per grups de lactància on trobar detalls sobre interacció amb medicaments o recomanacions per donar el pit, o de pàgines amb pautes dietètiques per tenir una vida saludable. "Acudir a aquests webs recomanats pels especialistes pot podria frenar la hiperfreqüentació a la consulta mèdica i garantir que es troba informació bona", insisteix.

Les pàgines amb contingut generat per professionals pot ajudar en certs casos, però cal contrastar i validar la informació que es consumeix

Tot i que la cerca a Google és una reacció instintiva per la por, una persona pot ser conscient del resultat tòxic que genera. "Gairebé tothom afirma que buscar no els ajuda, el problema és que és compulsiu perquè necessitem saber què ens passa i tenir-ne una confirmació. La por ens empeny més enllà de la pròpia voluntat", detalla Palma.

L'experta alerta que la por i l'ansietat, com també l'excés d'informació pot concreta, poden incrementar la simptomatologia clínica i empitjorar el benestar emocional. Les recomanacions per reduir els riscos són consultar fonts reconegudes i amb informació elaborada per professionals de salut, contrastar la informació en diferents espais i ser-ne crític. També és important consultar als metges, sense que això generi una sobreconsulta, i aprofitar opcions com l'eConsulta per evitar saturar els centres sanitaris.