Molts dels jugadors de videojocs hem somiat en algun moment en convertir-nos en creadors. Als inicis, això no era trivial, ja que no existien eines comercials per poder-ho fer, llevat de petites eines fetes pels mateixos desenvolupadors experts. Cal tenir en compte que es tractava de sistemes molt limitats en memòria (per exemple 32K, 64K, com 1.000.000 de vegades menys que ara!). I tot espai dedicat a tenir carregada una eina era memòria que no podies dedicar al videojoc en si.

Amb l'evolució dels ordinadors, i a mesura que es fan cada vegada més potents, aquesta limitació desapareix a poc a poc. Igual que en altres eines informàtiques (processament de text, dibuix, etc.), es van incorporant noves capacitats. A mesura que els jocs es van fent complicats, té sentit que les mateixes companyies creïn entorns de treball que permetin agilitzar el procés de desenvolupament de diferents jocs sense haver de tornar a començar des de zero cada vegada. Primer com a utilitat interna, com el vell SCUMM que LucasArts feia servir per crear les seves aventures gràfiques, però després ja com un model de negoci, llicenciant-la a altres estudis. Per exemple, Epic Games té el seu Unreal Engine, que fa servir per als seus jocs, entre ells l'arxifamós Fortnite, però també disponible per a tercers. I ja hi ha empreses que s'especialitzen en fer només eines, i no jocs. Ja siguin gegants com el cas d'Unity, una de les empreses més populars actualment en aquest sentit, o més petites, com Raylib Technolgies (made in Catalonia).

Però per crear videojocs, no cal saber programar? Si pensem en algú que vol crear un videojoc complet, la resposta curta és: sí, cal saber-ne. La resposta llarga és que, estrictament, hi ha eines que poden simplificar bastant el procés mitjançant metàfores o sistemes assistits gràfics, sobretot si el joc a crear és molt senzill. Per exemple, Unity Playground, GameMaker o fins i tot Choicescript. Aquest darrer és realment molt senzill i serveix per crear llibres de "tria la pròpia aventura", on la part important està en la narrativa.

“Hi ha eines que poden simplificar el procés de creació d’un videojoc mitjançant metàfores o sistemes assistits gràfics”

Però un mínim de pensament computacional per crear la lògica del joc és imprescindible, per simple que sigui. I encara que comencis amb aquests ajuts, al final sí que surt més a compte començar per aprendre a programar. Cal comptar que avui dia això no és una mala inversió, la programació ja es considera una de les habilitats transversals pel segle XXI (21st century skills), i fins i tot hi ha des de fa anys eines per fer videojocs pensats per a la quitxalla, com Scratch.

Avui dia hi ha moltes eines que el públic general pot llicenciar a un preu molt assequible o, fins i tot, gratuïtes per a ús personal, i no massa complicades d'aprendre si un està disposat a fer l'esforç. Això ha rebaixat increïblement la barrera d'accés a qualsevol persona que vulgui crear un videojoc des de casa com a afició. La complexitat està en aprendre l'eina, no en saber exactament com funciona un ordinador per dins, com fa 35 anys.

“El llistó està molt alt i una cosa és passar una bona estona creant un videojoc i una altra ser un professional”

És clar, un altre tema, però que molt, molt diferent és parlar de crear un joc de qualitat i exitós. Avui dia el llistó està molt alt i cal ser conscient que una cosa és passar l'estona i una altra és ser un professional. Si bé encara hi ha virtuosos capaços de crear tots els elements d'un joc, no és l'habitual, i et caldrà un equip. També, cal explicar que, encara amb el talent i amb totes aquestes eines, no ho faràs en una tarda Però si unim les eines que hi ha avui dia al gran èxit de les plataformes de distribució digital, com Steam per a PC o la Play Store d'Android, vivim en un moment en què es pot dir que, estrictament parlant, qualsevol que s'ho proposi pot fer un videojoc i publicar-lo. I no sempre fa falta alguna cosa molt complicada per ser famós, vegem el cas del Flappy Bird! Internet i les xarxes socials són així.

Realment, si vols, pots.