Fomentar les vocacions tecnològiques a les aules és una de les prioritats de les societats que busquen adaptar el futur mercat laboral a les necessitats de la nova economia. A Make&Learn ho saben i fa cinc anys que van decidir llançar aquest projecte per fer que les classes de tecnologia fossin engrescadores a través d’una actualització de l’equip docent. “Vam veure que havíem de desenvolupar material didàctic per als professors per donar una volta a les classes”, explica el CEO i cofundador, Marc Genevat.

Lliçons creatives, educatives i que permetin un marge d’error perquè els mateixos estudiants aprenguin de les seves equivocacions. Aquests són alguns dels trets de les noves sessions de tecnologia que imparteixen els docents que han rebut suport de la companyia. “Si Educació Física és una assignatura diferent, per què no podíem fer que Tecnologia també ho fos?”, es van qüestionar en el seu moment Genevat i Anna Sanchis, CTO i cofundadora de la iniciativa. I això és el que han aconseguit aquests dos enginyers en mecatrònica.

Un sherpa a cada escola

Una premissa clara des del primer moment és que havien de treballar sobre el professorat. Tal com assenyala el CEO, pocs dels que imparteixen les classes provenen d’uns estudis tecnològics: “Normalment venen de ciències i temes actuals i en ple desenvolupament com el disseny 3D o la robòtica els costa”. Per això la base de Make&Learn es basa a oferir material didàctic per als professors, ensenyar-los a avaluar aquests coneixements i oferir l’equipament necessari per donar les classes.

Una de les principals propostes és el programa Sherpa, a través del qual s’assigna una persona de referència per a cada centre educatiu que contracti els serveis de la start-up. Com si fos un sherpa –i d’aquí ve el nom-, aquesta figura s’encarrega d’acompanyar l’escola en el procés d’implementació de l’estructura dels nous continguts. El currículum és modular, de manera que es pot optar per agafar tot un curs sencer i substituir el llibre de text o escollir mòduls individuals per abordar temes concrets sota un esquema pedagògic diferent. Cada unitat didàctica té entre 10 i 12 hores, i és el mínim que es pot agafar, tot i que també es pot contractar el programa per a tota l’ESO.

Les propostes educatives inclouen projectes i reptes com crear robots, programar o treballar amb tecnologia 3D

Quan una escola es decideix pel programa sherpa, Make&Learn forma els professors en línia i a través de vídeos perquè cadascú es pugui formar al seu ritme. També dota el centre dels materials i recursos necessaris per donar les lliçons amb la proposta que ells fan. “Tots són de baix cost i reciclats. També donem l’opció del préstec, que estalvia a l’escola fer grans inversions i permet adaptar any a any el que es necessita”, comenta Genevat, qui ho equipara a un model de “subscripció”.

Malgrat que van veure que el canvi cap a classes més pràctiques i experiencials era necessari, el CEO també reconeix que el currículum a Catalunya s’ha anat actualitzant adequadament. “El Departament d’Educació dona bastant màniga ampla per fer i desfer perquè es basa en aprenentatge competencial, no és memorístic”, apunta, “el principal problema és que la matèria està en constant evolució i costa molt estar al dia”.

La proposta didàctica ha entrat primer a l’educació secundària, però Make&Learn acaba de fer el pas a la primària. Ha estat més tard, diu Genevat, perquè “no hi ha l’assignatura de tecnologia”, però han dissenyat una proposta educativa que inclou “projectes i reptes en forma de càpsules per acostar la robòtica, la programació i el 3D”. “La idea és despertar vocacions en els més petits”, qui un cop siguin més grans, ja podran fer treballs més manuals amb fusta o engranatges en futures etapes educatives.

Aprendre amb l’experiència

En una classe de tecnologia del programa Sherpa, els alumnes es poden trobar davant el repte de crear un dispositiu que detecti els nivells de CO2 a l’aula, important en plena pandèmia, o de dissenyar una peça en 3D per construir-la i programar-la. La dinàmica es basa en el treball en equip i acostumen a demanar als grups que exposin què i com ho han creat. “Els projectes ens permetem combinar la tecnologia amb altres matèries i convertir-los en lliçons transversals on s’articulen amb la ciència, la comunicació, la resolució de problemes o el treball en equip”, apunta Genevat, fent una clara referència cap a les ja conegudes soft skills cada cop més preuades pel mercat laboral.

En aquest cas, el rol del professor és secundari. Fa de guia, és a dir, de sherpa dels alumnes i els acompanya, però són ells qui avancen en la matèria amb les seves indicacions, fan i desfan segons consideren, s’equivoquen i tornen a començar quan cal. En definitiva, aprenen de manera pràctica.

Genevat: "Els projectes ens permetem combinar la tecnologia amb altres matèries i convertir-los en lliçons transversals"

Però el sistema també està pensat perquè les nenes tinguin l’oportunitat de conèixer de prop què és la tecnologia. I és que en edats primerenques ja es nota el biaix de gènere. “La societat té marcat l’estereotip de l’enginyer inventor home, per això cada cop volem adreçar-nos més als més petits perquè vegin que això és per a tothom”, defensa el CEO. També és important el rol de Sanchis, que com a dona enginyera en una aula al davant dels alumnes es pot convertir en un referent per a les futures especialistes TIC.

La resposta que reben els menuts és positiva, i nenes i nenes treballen plegats, encara que amb certes diferències: “Elles acostumen a prendre-s’ho més seriosament, són més metòdiques i endreçades i ho treuen tot més fàcilment. I se senten més atretes pels reptes quan veuen que allò que han de crear té potencial per ajudar algú”