La Unió Europea ha decidit posar fil a l’agulla i començarà a donar forma al seu moneder digital perquè els ciutadans comunitaris puguin agrupar informació rellevant al voltant del seu document d’identitat, carnet de conduir, número de compte bancari o història clínica en una sola aplicació oficial. D’aquesta manera, les persones que instal·lin l’app al mòbil podran efectuar pagaments, administrar claus i accedir als serveis públics i privats ensenyant el dispositiu. La solució no ha de comprometre la informació de les dades i ha d’empoderar els usuaris per escollir què i a qui ensenyen aquest coneixement.

La proposta ha estat més que aplaudida per les empreses que treballen amb blockchain i tecnologies descentralitzades des de fa temps. Entre elles, la catalana Validated ID, que forma part de l’agrupació de companyies i organitzacions encarregada de donar forma al Good Health Pass per viatjar arreu del món. El seu objectiu és incloure en una única plataforma totes les credencials creades amb el mateix objectiu que el certificat digital verd ideal per la UE per garantir un turisme covid-free. “Fa temps que estem globalitzats i hem de tenir un model comú que admeti totes les credencials emeses pels diferents països i garanteixin aquesta mobilitat mundial”, ha assenyalat el CEO de la companyia, Santi Casas, en un debat organitzat per Healthio i Fira de Barcelona.

L’ambició: un estàndard compartit

Tot i que les societats estan cada cop més digitalitzades, encara no es poden traslladar les dades d’un organisme –encara que estiguin desats al núvol o en una plataforma digital- a un altre de manera automàtica. Són sistemes vàlids i segurs, però només quan s’operen dins de l’àmbit per al qual han estat creats, i això “posa en dubte la privacitat de les dades en els models actuals”, ha assenyalat Casas. I és que per migrar-les a un altre espai, cal baixar-les i presentar-les personalment. “Amb un sistema de tecnologia de blocs, això es pot fer automàticament i garantint que només es compateix la informació necessària”, ha insistit l’expert. D’aquí és d’on prové l’esmentat triangle sobirà i de confiança: un ens autoritzat emet unes dades sobre una persona, es desen a la cartera personal, i és el mateix ciutadà qui escull amb qui compartir-les mitjançant un sistema homologat per a totes les parts.

Casas: “El sistema actual posa en dubte la privacitat de les dades”

Qui també advoca per fer més transparent la tecnologia, popularitzar-la i acostar-la a les persones és la directora general d’Alastria Blockchain Ecosystem, Montse Guardia. Aquesta associació sense afany de lucre es va constituir el 2017 de la mà d’Àlex Puig per unir empreses i organitzacions que volguessin posa el seu granet de sorra en la construcció “d’una nova Internet o forma de telecomunicar-nos més segura, autònoma i resilient que s’assembli a la del món físic”, ha explicat Guardia. “El món digital futur tindrà oportunitats en abundància si fem negocis digitals basats en una arquitectura robusta, cibersegura i personalitzada que ens permeti ser individus únics”, ha insistit.

La xarxa d’Alastria ha anat creixent fins al punt de sumar socis d’altres països i treballar directament amb la UE, per això la directora general ha celebrat la decisió comunitària de fer passes endavant cap a una identitat digital comuna. De fet, ells són els creadors d’Alastria ID, la primera norma espanyola usada a escala comunitària basada en blockchain que permet llegir codi per parts diferents i sense conflictes. Però el gran repte no ha estat crear-lo, sinó que Guardia ha apuntat cap a la massificació: “Com més gent l’usi, més fàcil en serà l’adopció en diferents àmbits”.

Models aplicats a Catalunya

El Centre Blockchain Catalunya (CBCat) va ser l’impulsor de la iniciativa Obrir Girona, la qual proposava obrir espais culturals, esdeveniments esportius i altres activitats multitudinàries a persones que poguessin demostrar que estaven vacunades o que havien passat un test negatiu. La informació queda recollida en una app, es genera un codi QR i s’escaneja just a la porta del local on es duu a terme l’activitat en qüestió. Aquest codi és el que acredita que l’usuari no té covid-19 i és, també, el que permet que la informació només es pugui compartir amb les parts autoritzades.

Però en la cadena també entra en joc el farmacèutic, qui ha de poder fer les proves als interessats que no hagin rebut el vaccí, validar-ne el resultat i pujar-lo a l’app. “El més important del procés és que treballem amb una xarxa Ethereum on va a parar el hash –la informació-, s’anonimitzen les dades i no circula res privat per la xarxa”, ha apuntat el director del CBCat, Quirze Salomó.

Guàrdia: “El món digital futur tindrà oportunitats en abundància si fem negocis digitals basats en una arquitectura robusta, cibersegura i personalitzada que ens permeti ser individus únics”

L’Associació Catalana d’Entitats de Salut també ha fet la seva aportació al ventall de moneders sanitaris digitals. La seva proposta és el Blue Button, que recull la documentació clínica dels pacients en un format estàndard i accessible pels centres vulguin adherir-s’hi. Permet desar-hi l’historial de les persones i posar-lo a l’abast dels facultatius, encara que treballin en hospitals diferents.

Malgrat que el projecte encara no ha tingut una aplicació massiva, el responsable de l’àrea tecnològica, Raúl Ortega, ha assegurat que l’associació treballa per incorporar-hi progressivament el màxim d’espais possibles i convertir-lo en una eina pràctica. No obstant això, considera que la societat ha de fer un debat previ sobre l’ús d’aquestes solucions: “Confonem identitat digital amb presencial. Associem validesa a un DNI i no lliguem validesa a una credencial, per això hem de deixar de parlar d’identitats diferenciades i parlar de models que es barregin”. Des del seu punt de vista, el quid de la qüestió no ha de ser parlar de plataformes virtuals o documents físics, sinó de sistemes que agreguin “capes de seguretat que donin confiança” i que permetin reaccionar davant d’ells com ho fem davant del carnet de conduir o la targeta sanitària.

Ortega: “Confonem identitat digital amb presencial, per això hem de deixar de parlar d’identitats diferenciades i parlar de models que es barregin”

Iniciatives com aquestes són les que han de posar les bases per a la medicina del futur, la qual Salomó recorda que es projecta com “personalitzada i fonamentada per les dades”. “Hem de crear uns fonaments robustos perquè aquesta medicina arribi, sigui segura i privada, i doni totes les garanties i confiança a les parts”, ha alertat. Perquè no es tracta només d’una ciutadania empoderada i capaç de decidir a qui ensenyar les seves dades, sinó també tenir un sistema sanitari amb les eines adequades per recollir informació fidel i processar-la amb efectivitat per ser usada.