El concepte de joc s’associa normalment a oci, a passar una estona entretinguts en grup amb un tauler o a l’ús d’una consola o un mòbil. Però jugar també vol dir aprendre. Aquesta és la idea que Clark Abt va introduir el 1970 i que la pandèmia de la covid-19 s’ha encarregat d’acabar d’enlairar. Ha arribat a la nostra societat sota el concepte de serious games (joc seriós com a contraposició del concepte relacionat a l’entreteniment) i fa referència a qualsevol mecanisme basat en aquesta activitat lúdica que permeti adquirir noves competències.

L’Hospital Vall d’Hebron és un dels organismes que fa més d’un any que va apostar per la simulació com a eina per a la docència del seu personal, però amb l’esclat de la crisi sanitària, el distanciament i la impossibilitat d’organitzar activitats presencials en grup, l’alternativa a distància ha guanyat protagonisme. “Amb la pandèmia vam obrir la línia de simulació virtual per poder seguir amb la formació i ens ha ofert una experiència immersiva en què l’estimulació i el pensament crític faciliten l’adquisició dels coneixements”, detalla el coordinador del Vall Hebron Centre de Simulació Avançada, Jordi Bañeras. Diversos estudis situen entre el 70% i el 80% la capacitat de retenció d’un alumne que usa la tecnologia, mentre que en una classe tradicional aquesta xifra oscil·la entre el 5% i el 30% en funció de les eines visuals i la metodologia emprada.

Millorar la comunicació amb el pacient i l’equip

La proposta del centre sanitari català s’anomena SIMOONS i busca despertar emocions per arribar a un objectiu docent, que en aquest cas és millorar la comunicació i el treball en equip, és a dir, les soft skills.  “A la facultat, com a metge, no t’ensenyen com has de treballar amb una infermera o un auxiliar, o com decidir qui lidera i com ho fa, i tot això en el dia a dia ho trobem en equips”, comenta l’expert.

El mecanisme està plantejat de manera que no hi ha un sol camí per completar-lo. Quan el grup de facultatius assignats a la formació es connecta –tothom en remot-, es troba davant d’un pacient a qui ha d’atendre, fer-ne un diagnòstic i oferir el tractament adequat. Tot això es fa amb diàlegs amb el malalt i treball en equip per combinar coneixements i aptituds individuals. El procés és seguit de prop per un docent que dirigeix la sessió i que s’encarrega de posar veu a la persona a qui estan examinant, com també oferir proves com poden ser analítiques, radiografies i altres elements que ajudin a avançar. Aquest tret respon a la necessitat de resoldre “errors freqüents sorgits per una mala comunicació”, segons Bañeras, qui assenyala que la mateixa Organització Mundial de la Salut ha remarcat la importància de millorar aquesta competència per dotar de més qualitat el sistema sanitari.

La formació virtual permet millorar les 'soft skills' com la comunicació, una competència que l'OMS assenyala que podria millorar l'atenció al pacient

L’objectiu és format 3.000 professionals – fins ara en són 100- amb sessions obertes, el que significa que no hi ha un únic recorregut i resultat vàlid, perquè adquireixin les competències transversals que han de complementar els coneixements tècnics. Fins al moment, els escenaris amb els quals es poden trobar són un pacient amb pneumònia provocada per la covid-19 o un afectat amb arrítmies cardíaques. “Guanyem molt amb aquest aprenentatge experiencial perquè l’alumne està immergit en la situació ho viu de manera gairebé real”, comenta el metge, “en presencial funcionava molt bé i amb el trasllat al virtual hem rebut valoracions molt positives”.

L’Hospital Vall d’Hebron preveu compaginar les formacions virtuals amb les presencials, les quals es destinaran a aprendre l’ús d’aparells i tècniques que demanen un espai físic. Tot i això, segons Bañeras, preveuen aplicar-hi eines com les ulleres de realitat virtual per introduir-hi la simulació i aprofitar el potencial de la tecnologia. A més a més, tenen en marxa prop d’una desena de mòduls de diferents especialitats a distància per desenvolupar activitats tècniques i no tècniques.

Conduir el metro des del simulador

Un altre exemple d’ús dels serious games es troba a TMB. L’empresa pública utilitza un simulador que empra la mateixa tecnologia de realitat virtual que en els videojocs per formar els conductors de les línies automàtiques de metro L9 i L10. El sistema recrea escenaris i situacions reals perquè els alumnes es trobin davant de condicions de circulació habituals, senyalització, incidències o densitat de passatgers, entre altres.

La tria d’aquesta estratègia rau en el fet que són línies “amb poques avaries”, el que dificulta tenir trens aturats per dedicar-los a la formació, i que “no és factible realitzar conducció manual per practicar durant l’horari comercial”, assenyalen fonts de la companyia. L’ús del simulador, format per una cabina de conducció real i un equip portàtil amb ulleres i guants de realitat virtual, permet recrear un entorn adequat per a l’aprenentatge.

L’aplicació de la tecnologia amb aquests fins suposa un cost “molt inferior al que té dimensionar la flota de trens per a les necessitats de formació o la despesa energètica de trens”. També permet, asseguren, “fer un pas qualitatiu al permetre simular accions concretes com avaries o situacions especials i quantitatiu perquè el sistema sempre està disponible, no com un tren real”.

El simulador està format per una cabina de conducció real i un equip portàtil amb ulleres i guants de realitat virtual

Si el SIMOONS de la Vall d’Hebron tenia com a clau el fet de ser un joc obert, a TMB la simulació els permet estandarditzar processos. “Es pot reproduir qualsevol incidència real i fer que el personal aprengui la millor manera de resoldre-ho”, afirmen fonts consultades, qui afegeixen que això els permet alhora “modular les sessions segons les necessitats de cada persona” perquè avanci des de l’adquisició de coneixements bàsics com els elements d’un tren o més complexos com la resolució d’incidències poc freqüents.

Fins al moment han passat pel simulador 130 persones de diferents línies, tot i que el 50% són de les automàtiques. Una proposta que apunten que “infereix confiança al treballador” gràcies a l’alt grau de realisme que ofereix.