Aquest article el començo a mig fer: "La mònada de què aquí parlarem, no és altra cosa que una substància simple, que entra en els compostos; simple, és a dir, sense parts". Gràcies, Gottfried, per l'empenta!

Quan una universitat es posava en marxa tradicionalment, els seus directius acadèmics es disposaven a desplegar la Sisena Flota (llicència acadèmic-bèl·lica dels de la meva generació): un parell de portaavions, quatre creuers, més d'una desena de destructors... En fi, la Sisena Flota. Per al que suposa el portafolis docent d'una universitat, això significa uns quants graus de 240 crèdits (el crèdit és la unitat acadèmica internacional i 60 d'ells solen correspondre a l'esforç d'un any d'un estudiant amb dedicació completa), un bon grapat de màsters oficials de 60 crèdits, alguns postgraus propis (això només s'entén a Espanya, ja que només val oficialment el que diuen els popes de les agències de qualitat, no el que proposa la universitat) i un nodrit exèrcit de programes curts per a la formació contínua. La Sisena Flota, vaja.

"El món que espera els  joves en uns anys és un món de noves professions, tasques impensables avui, ocupacions canviants"

Els directius de les universitats de per aquí encara pensen que embarcar els estudiants en alguns d'aquests programes "carrier" -programes portaavions com els graus o programes creuers com els màsters, als quals anomeno "carrier" pel temps que requereix la seva superació- continua sent la manera ortodoxa en què cal formar als nostres joves. Però el paisatge va canviant mentre els almiralls segueixen en el pont de comandament sense els prismàtics posats. El món que espera als nostres joves en uns anys (a tots de fet, però els que més van a la uni són els joves) és un món de noves professions, tasques impensables avui, ocupacions canviants. El que amb magistral metàfora encertà el sociòleg Baumann: un món de professions líquides. Embarcar la marineria a una singladura que dura anys i anys a bord d'un vaixell inflexible perquè quan baixi del vaixell les ciutats hagin canviat sembla poc pràctic.

“Algunes universitats han creat unitats d’un parell de mesos d’ocupació amb una orientació molt precisa: un repte, un cas o un problema per ajustar millor el perfil al mercat”

Amb tot això torno al principi... Vingui, acosti's, do Gottfried, que signarem junts l'article. Algunes universitats com el Royal Melbourne Institute of Technology, el MIT australià, han decidit crear una nova mònada de formació que substitueix a cursos en els graus i màsters (aquesta mònada ja és usual en la formació executiva de les millors escoles de negocis). Es tracta d'unitats d'un parell de mesos de dedicació per part de l'estudiant amb una orientació molt precisa: un repte, un cas o un problema. L'estudiant, d'aquesta manera, pot construir el seu currículum amb aquestes noves mònades australianes per ajustar millor el seu perfil al mercat. Aquest és un dels canvis que venen... Agafin, agafin els prismàtics i ho veuran.

Ah, per cert, Gottfried, com anomenarem a això? Com diu? Bé, m'agrada: "gnònades", monades de coneixement.