Regalar un llibre sempre és una bona opció, sigui quin sigui el moment de l'any. Triar el millor títol té el seu entrellat, però, per sort, comptem amb un amplíssim catàleg de propostes editorials que ens permeten trobar sempre l'exemplar idoni. També n'hi ha per als més techies, els que busquen fins i tot en la narrativa o en l'assaig el vincle amb les TIC. Encara que no cal ser un apassionat de la tecnologia per gaudir de les 10 propostes que ens porta la Marta Clua, ja que s'ha convertit en un element transversal que està capgirant el dia a dia de tothom.

La fi del món a les nostres mans

Un final de J.P. Sansaloni, editat aquest 2021 per Raig Verd, ens situa en un futur inconcret, en un món decadent i apocalíptic on les persones s'han convertit en éssers egoistes, i on unes pastilles màgiques permetem experimentar les millors emocions i vivències. Tot plegat, per fugir d'una realitat que no és la que volem, per saciar una insatisfacció constant o perquè els mitjans ens fan desitjar alguna cosa més que no tenim.

Enmig d'aquest món apocalíptic, trobem a una científica que busca crear la fórmula definitiva per a aquestes píndoles i a un home que va caminant pels carrers sota la pluja àcida buscant alguna cosa més.

Un final critica durament temes com la manipulació dels mitjans, la corrupció, el canvi climàtic o el continu creixement insostenible, però també planteja més preguntes que no pas respostes. Molt interessant l'epíleg al final del llibre, que reflexiona sobre si encara som a temps d'evitar finals com el que ens planteja la novel·la.

'Un final' genera preguntes sobre la manipulació, la corrupció, el canvi climàtic i del dubte de si som a temps d'evitar un món com el que narra

El canvi climàtic i les desigualtats

Trescafocs de l'Adrian Tchaikovsky ens trasllada a un futur no gaire llunyà on la selva de l'Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El món ha canviat totalment i no només a escala climàtica, sinó també en l'àmbit social. Les diferències s'han tornat bestials i la societat es divideix entre aquells que poden anar a la Grand Celeste, la nau dels rics, i els que s'han de quedar a la Terra, que són els pobres sense recursos.

Aquí viuen els Trescafocs, que són una mena de mecànics que viatgen pel desert per arreglar les instal·lacions de plaques solars que permeten el funcionament de l'hotel Panerola (connectat a la Grand Celeste) i proporciona totes les comoditats que necessiten.

En Mao, un Trescafocs, rep un encàrrec: ha d'anar a arreglar alguna cosa al desert i ho fa amb les seves companyes habituals: la Lupé, una manetes local i la Hotep, una noia que va néixer a la Grand Celeste, però que va ser expulsada per no encaixar en els estereotips dels rics,  és a dir, una freak de la tecnologia. I és en aquesta missió de reparació rutinària quan descobriran un misteri amagat en el desert.

‘Trescafocs’ obre el debat sobre els efectes del canvi climàtic, les desigualtats socials i l’evolució de la intel·ligència artificial

Vides exposades

Els nens són reis de Delphine de Vigan narra la vida de la Melanie, obsessionada pels realities i per fer-se famosa. Ella ho va intentar en la seva joventut i va ser un fracàs estrepitós, però no és dona per vençuda. La maternitat i l'arribada d'Internet li obren un món nou, i es converteix en una famosa youtubera que comparteix amb milers de seguidors la seva vida diàriament, i també la dels seus fills. En aquesta vida aparentment feliç, fabulosa i glamurosa, la seva filla Kimmy de 8 anys, que és l’estrella del seu canal, desapareix mentre juga amb el seu germà davant de casa. Pot ser un segrest per diners? Quants enemics s'ha creat a les xarxes la Melanie? L’enigme està per descobrir.

Les xarxes socials, i la sobreexposició dels nens a les mateixes, és un tema que ens hauria de preocupar com a societat. No tinc clar que estigui ben regulat, i sobretot em preocupa quines conseqüències patiran aquests nens que són mostrats a tota hora, en la intimitat de la seva llar, obrint infinitats d'absurds regals, amb l'objectiu d'obtenir likes i fomentant el consumisme més absurd.

‘Els nens són els reis’ reflexiona al voltant de la sobreexposició de la vida personal i la intimitat a les xarxes socials

Generació ‘millennial’

On ets món bonic de Sally Rooney de Sally Rooney explica la història de dues amigues, l'Alice i l'Eileen, que es coneixen a la universitat i es fan inseparables des d'aquell moment, però les seves carreres evolucionen ben diferents. Cap als 30 anys, l'Alice es converteix en una famosa escriptora i l'Eileen treballa com a editora en una revista literària, amb unes precàries condicions. Tot i l'èxit, l'Alice pateix una crisi nerviosa i s'ha de retirar en una casa aïllada al camp lluny de la ciutat de Dublín, on es queda vivint l'Eileen.

Malgrat la distància, les dues amigues mantenen el contacte amb llargs mails que s'escriuen on, a banda de posar-se al dia en les seves vides, dubten sobre les decisions que han de prendre i reflexionen sobre els aspectes que més els preocupen: la precarietat laboral, la incertesa del futur, les relacions, el sexe, la família, la religió i també l'amor en aquest món tan bonic, però a la vegada incert.

Amics artificials

Klara i el sol  d'Ishiguro, editada per Anagrama, ens situa en un futur pròxim on els nens estan condemnats a viure i créixer sols. Els seus progenitors estan obligats a treballar durant moltes hores al dia perquè la societat del rendiment els exigeix ser molt productius. Davant d'aquesta solitud, sorgeixen els assistents virtuals i després els amics artificials que s'encarregaran de suplir la manca de companyia que és tan necessària per als mamífers humans.

La novel·la està narrada amb la veu de la Klara, un robot model AA (amic artificial) especialitzat en la cura dels nens i joves, que espera a la botiga que l'escullin per endur-se-la a casa. I arriba el dia en què una nena de 14 anys que pateix una lleugera coixesa, la Josie, es fixa en ella (i la Klara també en ella), i se l'endú a viure amb ella i la seva mare.

La Josie s'està preparant per poder anar a la universitat, però la seva malaltia (que no se'ns concreta quina és) li ho dificulta. Així que la Klara farà tot el possible per curar la Josie, ja que creu haver trobat la manera de fer-ho.

'Klara i el sol' de Kazuo Ishiguro dibuixa una societat egoista i exigent, i totalment desconnectada de les relacions humanes per la tecnologia

Klara i el sol no és només una reflexió sobre la solitud i l'ús de la tecnologia, és a més a més una profunda crítica a una mena de societat egoista i exigent que ens situa a tocar d'un precipici, el de la desconnexió de les relacions humanes. Un llibre per reflexionar sobre quins han de ser els reptes de l'ésser humà del futur en relació amb la tecnologia.

Silenci digital

El silenci, de Don DeLillo parla d’una colla d'amics que viu una apagada d'energia a escala global. Tot indica que la tecnologia ha desaparegut, i junts intenten entendre què ha passat i fins a quin punt el món que tots coneixíem ha canviat.

Sota aquesta premissa, l'autor fa una reflexió sobre com la tecnologia forma part de les nostres vides i de quina manera l'absència d'aquesta tindria greus afectacions sobre la nostra concepció del món.

El silenci descriu una societat on l'amenaça principal no són les armes ni els exèrcits, l'amenaça actual és invisible (com un virus o un ciberatac ) té la capacitat de fer trontollar tot el món tal com el coneixem.

"'El silenci' fa una reflexió sobre com la tecnologia forma part de les nostres vides i com l'absència d'aquesta afectaria el món"

Les xarxes ens escolten?

Enxarxats, publicada per l'editorial Les males herbes el 2017, explica la història de la Júlia, una professora universitària que torna a Barcelona des dels Estats Units per ocupar el lloc vacant d'una predecessora una mica misteriosa.

La Júlia hereta el despatx i l'ordinador de l'altra docent, i s'adona que té accés als seus treballs i comptes sense cap problema. No triga a veure que una icona en forma d'aranya apareix en el seu ordinador i li envia missatges, endevinalles... Fins i tot fa la sensació que controli els seus passos. A partir d'aquest moment, li sembla que tot el que passa al seu voltant està intervingut per un entramat digital que tracta de manipular-la, o potser només són imaginacions seves.

Serà veritat que la xarxa ens escolta? Som realment lliures en les decisions que prenem? Seria convenient confiar en organismes especialitzats que ens guiessin en les nostres decisions pensant en l'excel·lència o en el bé comú? Quina seria l'opció correcta?

"'Enxarxats' és una lectura inquietant que planteja reptes que la tecnologia podria (o no) resoldre"

Millorar la nostra intel·ligència

Què passaria si es pogués modificar la ment de manera artificial per aconseguir un objectiu concret? D’això parla la novel·la Flors per l'Algernon d'en Daniel Keyes, amb la traducció de Pep Verger i editat per Les Altres herbes. Publicat per primer cop el 1966, s'ha reeditat en català aquest passat 2021.

En Charlie Gordon és un home jove amb discapacitat mental que explica al seu dietari amb les paraules pròpies d'un nen que aprèn a escriure quines són les dificultats del seu dia a dia. Les escriu en Charlie persona tendra i afable que sap fer-se estimar, que s'esforça molt per ser com tothom. Però un dia uns científics li proposen d'operar-se per ser com la resta. Només han de fer-li una petita intervenció al seu cervell, que a banda de ser un gran avenç científic, li augmentarà la seva intel·ligència. Els científics han fet les proves amb l'Algernon, un ratolí de laboratori, i els resultats han estat exitosos, així que en Charlie accedeix a operar-se. Després d’això, la vida li canvia completament, però a millor?

‘Flors per l’Algernon’ parla de les limitacions intel·lectuals i emocionals, dels dilemes ètics de la ciència i de la importància de ser acceptat en la societat i per un mateix

Vides virtualitzades o vides reals?

Conóndromo de Francesc Aunión parla d’un futur on ser immortal és possible. En una societat ultra tecnològica, les persones poden decidir en quin moment poden transferir la seva plena consciència a un suport digital per convertir-se en éssers eterns en un món virtual: el Beyond. Però evidentment, no totes ho poden fer, només les que s'ho poden permetre.

La protagonista és la Ray, una adolescent que en el seu 17è aniversari els seus pares li regalen el pas a Beyond quan faci 18 anys. Malgrat que Beyond és el món al qual tothom aspira, a la Ray mai li ha interessat. A ella li agrada la seva vida real a Elahora i no està disposada a anar-se'n. Abans de fer el pas, té l'opció de fer un any de reflexió

La tecnologia ha ampliat els anys de vida i n'ha millorat la qualitat, però l'eternitat no és sempre desitjable i així ho mostra 'Conóndromo'

És l'hora dels ‘Sinergents’

Antes muerta que analógica de l’Àurea Rodríguez i publicat aquest 2022 per Horsori editorial és una bona proposta per fer-se una idea de com la tecnologia afecta l'economia global.

Al llarg de 14 capítols, l’autora desenvolupa com les innovacions han condicionat, condicionen i condicionaran la nostra vida amb reflexions diverses. Aborda temes com la poca representativitat de la dona en la tecnologia, el poder de les dades i del seu govern, les dificultats (i necessitats) d'innovar i d'emprendre, les noves professions que la tecnologia ens aportarà, les finances digitals i el seu impacte encara desconegut per a molts, la personalització de la tecnologia en l'àmbit de la salut, el metavers i com canvien les relacions humanes, l'humanisme tecnològic sostenible, entre altres.

'Antes muerta que analógica’ és un assaig sobre com la tecnologia afecta l’economia i el dia a dia de les persones, especialment les dones