La quarta revolució industrial està transformant el mercat laboral amb la irrupció de tecnologies avançades. En aquest escenari, els àmbits STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) han esdevingut clau per desenvolupament econòmic i social. Tanmateix, aquesta evolució ha accentuat una problemàtica persistent: la bretxa de gènere. Segons dades de l'OECD (2021), les dones només hi representen un quart dels nous estudiants dels programes d’educació superior. El desequilibri es fa evident tant en l’accés a la formació com en les trajectòries professionals, i posa en risc una transformació digital equitativa i inclusiva.

Tot i els avenços, la falta de referents realistes dificulta que les nenes s’imaginin en professions tecnològiques, condicionant les seves decisions vitals i educatives des de petites. La llista Forbes de les 100 dones més influents de Catalunya evidencia una presència creixent de perfils STEM. Tanmateix, la majoria d’aquests models continuen sent extraordinaris, massa allunyats del dia a dia de moltes nenes i dones per a generar una identificació real.

"La majoria d’aquests models continuen sent extraordinaris, massa allunyats del dia a dia de moltes nenes i dones per a generar una identificació real"

L’autopercepció i la confiança digital de les dones són significativament més baixes que les dels homes, fins i tot quan tenen el mateix nivell de competències. Una de cada dues dones (52,3%) afirma tenir una autoconfiança digital baixa o molt baixa, davant del 38,7% dels homes. I només un 2,4% considera que té coneixements altament especialitzats —un percentatge molt inferior al 7,4% dels homes. Aquesta dimensió actitudinal ens obliga a repensar com es construeixen les vocacions: no només en funció del que sabem fer, sinó del que creiem que podem arribar a fer.

A més dels estereotips i dels biaixos de gènere en l’educació, la bretxa de vocacions STEM també està travessada per desigualtats estructurals més àmplies. L’origen, l’ètnia, el nivell socioeconòmic o la diversitat funcional continuen sent factors determinants a l’hora d’accedir-hi. Ho vàrem comprovar a través de la recerca ParticipaTIC 2024 sobre els drets digitals de la infància i la joventut en situació de vulnerabilitat. Els resultats posaren en evidència com les desigualtats sociodigitals no només reprodueixen, sinó que amplifiquen les bretxes existents. L’entorn digital, lluny de ser neutral, pot convertir-se en un nou espai d’exclusió si no s’aborden aquestes desigualtats des d’una perspectiva interseccional. Aquesta exclusió, que comença en l’accés i en les oportunitats, té conseqüències directes en el mercat laboral, que històricament ha estat construït sobre rols i jerarquies de gènere. Això ha delegat les dones —especialment les que viuen múltiples formes de discriminació— a feines menys valorades, pitjor retribuïdes i sovint vinculades a les cures.

"L’entorn digital, lluny de ser neutral, pot convertir-se en un nou espai d’exclusió si no s’aborden aquestes desigualtats des d’una perspectiva interseccional"

Tot i l’esforç d’algunes iniciatives per fomentar les vocacions STEM entre les noies, la manca d’una estratègia educativa i laboral global i efectiva continua essent preocupant. Cal una política pública transversal: des dels currículums escolars a les condicions de treball equitatives, i entendre-la des d’una perspectiva de drets i d’inclusió digital.

Abordar la bretxa de gènere en les vocacions STEM és una condició imprescindible per dissenyar una tecnologia que respongui a les necessitats de tothom. Sense lideratges inclusius, la tecnologia continuarà reforçant desigualtats estructurals. Garantir la participació de nenes, noies i dones en l’àmbit tecnològic és un compromís col·lectiu amb un futur més equitatiu, crític i habitable.