Com bé és sabut per tothom, l’enginyeria és un món laboral dominat tradicionalment per homes i, és cert que, actualment, aquest fet està canviant; però, encara, queda molt camí per fer. Avui en dia, segons l'ICEX, dels 750.000 professionals de l'enginyeria, les dones, les persones no binàries i les persones queer representen el 20% vers el 80% dels homes. Respecte a aquest biaix, molta gent respon ràpidament que és qüestió de gustos sense plantejar-se res més. Sense adoptar una lectura de perspectiva de gènere. És més fàcil donar una resposta vaga sobre “per gustos, colors”, que no analitzar la societat cis-heteropatriarcal en la que vivim i avaluar com ens afecta. ¿És que el gènere, per art de màgia, té un gen lligat als gustos personals que fa que els homes vulguin estudiar enginyeria i les dones, les persones no binàries i les persones queer, no? Segur que aquesta pregunta t’ha sonat absurda mentre la llegies. Idò, si la pregunta et sona absurda, és absurd pensar que tot es resumeix a gustos.

“¿És que el gènere, per art de màgia, té un gen lligat als gustos personals que fa que els homes vulguin estudiar enginyeria i les dones, les persones no binàries i les persones queer, no?”

Primerament, com s’ha esmentat en la primera frase d’aquest article: “l’enginyeria és un món laboral dominat tradicionalment per homes”. Això què implica? Idò que tenim una clara manca de referents. I no és que no n’hi hagi hagut al llarg de la història de la humanitat. Perquè n’hi ha hagut i moltes; però la societat patriarcal en la qual vivim les ha volgut amagar: Rosalind Franklin, Hipatia, Hedy Lamarr, Ada Lovelace, Grace Hopper, Lise Meitner, Marie Curie, Mileva Marić, Margarita Salas, Sara Borrell, Vera Rubin, Margaret Hamilton i un gran etcètera. Jo, com també moltes persones, abans d’entrar a les Young IT Girls, només coneixia na Marie Curie i na Margarita Salas. No les coneixem perquè no se’ns parla d’elles i no parlam d’elles perquè no les coneixem. És com un peix que es mossega la cua. I això és una situació que s’ha d’erradicar des de les aules educatives. Ens passam tot primària i secundària (que són les etapes en les quals creixem, ens desenvolupam com a persones, adquirim coneixements i triam el que volem ser) estudiant científics i enginyers homes. Tots són homes. Tots. Aquest fet de només tenir representació masculina, es vulgui creure o no, afecta (i molt). Encara que pugui parèixer que directament tenir referents no influeixi, indirectament impacta en la infància i adolescència. El fet de no veure’t representat/ada/i crea desmotivació i falta d’empoderament i confiança. Basta veure com avui en dia hi ha més nines i al·lotes que es volen dedicar a la ciència gràcies a na Sara García Alonso o a l’esport gràcies a n’Alèxia Putellas i n’Aitana Bonmatí. Una persona referent és clau per a la nostra societat.

L’única representació no masculina que crec que ha tengut tothom a les institucions educatives ha estat na Marie Curie i perquè va guanyar dos Nobels, perquè si no potser ni se l’anomenaria. Què vull dir amb això? Idò que a les dones, persones no binàries i persones queer se’ns exigeix el doble (o més) per tenir la mateixa credibilitat, prestigi, reconeixement i oportunitats. Se’ns exigeix ser genis, eminències i sobresortir quan als homes se’ls permet ser “del montón”. I, aquesta demanda d’excel·lència que recau sobre nosaltres arriba a frustrar i esgotar.

"A les dones, persones no binàries i persones queer se’ns exigeix el doble (o més) per tenir la mateixa credibilitat, prestigi, reconeixement i oportunitats"

Per altra banda, un altre factor que influeix en la bretxa de gènere a l’enginyeria són els estereotips. Estic tan cansada de sentir “l’argument” -òbviament buit i sense cap fonament- de què els homes són més racionals i lògics i que la resta som més emocionals i, per això, ells tenen facilitat per les matemàtiques i la física… El problema, una altra vegada estructural i social, és la masculinitat tòxica. Des de petits, s’ensenya als homes a no mostrar els seus sentiments. No és que ells, una altra vegada per un gen màgic i diví, siguin més racionals; és que la societat cis-heteropatriarcal els ha fet no ser tan emocionals. A més, com si la racionalitat i l’emoció no poguessin conviure conjuntament dins l’enginyeria (i les STEM en general). A part, també, com si la racionalitat et donés un superpoder que et fes entendre més un concepte físic o la taula de multiplicar del 7. Aquests estereotips que es basen en prejudicis totalment arcaics calen molt en la infància i adolescència; fins al punt que una persona es pot arribar a plantejar si és vàlida o no. Les matemàtiques i la física no n’entenen de gènere (ni qualsevol carrera universitària).

Finalment, cal criticar el sistema binari com un factor que exclou la identitat de gènere dins l’enginyeria i dins la societat en si. Vivim en una societat que, segueix centrant-se en una visió binària que limita la comprensió de la pluralitat d’identitats. Aquesta perspectiva exclou les persones no binàries i les persones queer en les converses sobre la disparitat de gènere, en especial en àmbits com l’enginyeria, on el biaix es mesura tradicionalment entre homes i dones. La realitat és que la societat cis-heteropatriarcal no només crea barreres per les dones en determinats àmbits, sinó que també imposa una opressió més gran a les persones no binàries i les persones queer, amb una manca de visibilitat i reconeixement que fa que les seves experiències siguin invisibles en quasi totes les estadístiques i, a més, en les polítiques laborals i educatives. Aquesta repressió i invisibilització per part de la societat binària en la qual vivim ocasiona una manca de representació per a les persones no binàries i persones queer fent de l’enginyeria un camp poc inclusiu on se sentin en un espai segur. És necessari desmuntar aquesta visió reduccionista i començar a incloure, de manera real i efectiva, les identitats no binàries i queer en la conversa sobre la igualtat de gènere i la diversitat, ja que només així podrem crear espais veritablement inclusius i equitatius per a tothom.

"Vivim en una societat que, segueix centrant-se en una visió binària que limita la comprensió de la pluralitat d’identitats"

Després d’aquest article, podria venir una persona a dir-me: “Però la carrera de medicina és una carrera de ciències i la majoria d’estudiants i professionals són dones, per exemple”. Sí, cert, però la diferència és que els homes mai han estat discriminats ni marginats per res en tota la història de la humanitat ni han tengut cap trava a l’hora de poder estudiar qualsevol carrera. A més, pot donar per un altre article d’opinió parlar sobre l’elevat percentatge d’homes ocupant alts càrrecs en carreres on la majoria són dones, persones no binàries o persones queer.