Ja fa uns 30 anys que l’internet es va obrir al públic. Molts recordem encara el xiulet dels primers rúters i les emprenyades quan una trucada de telèfon feia caure la xarxa. També recordem l’època en què la informació circulava majoritàriament en format físic a través de revistes i enciclopèdies, on un grup de suposats experts t’explicaven com funcionava el món.

El format físic i l’olor de llibre encara m’agraden, i uns dies enrere em va arribar a la tauleta de nit una còpia de Pensar ràpid, pensar a poc a poc. Daniel Kahneman caricaturitza el nostre pensament amb dos sistemes: un de subconscient, ràpid i intuïtiu, i un altre de lent, lògic i calculador. Entre els dos, recullen tota la informació que rebem, la processen i ens ajuden a arribar a conclusions. L’únic problema és que el sistema lògic és mandrós, i si ens podem estalviar la feina, ens quedarem tranquils amb la visió de la realitat que ens doni el primer sistema.

"Estem constantment processant ‘feeds’ infinits de brossa i no sempre tenim l’energia, les ganes o el coneixement necessari per involucrar el pensament crític"

L’internet ha canviat moltes coses. Ja no hi ha cap barrera física o econòmica per accedir a la informació, ni tampoc a la desinformació. Aquesta muntanya de dades per filtrar és una tasca immensa. Estem constantment processant feeds infinits de brossa i no sempre tenim l’energia, les ganes o el coneixement necessari per involucrar el pensament crític. En canvi, el primer sistema ens respon instantàniament a qualsevol pregunta que se’ns planteja sense cap problema. El resultat? Un caldo de cultiu per a accentuar biaixos, fake news i discursos viscerals.

Quan Elon Musk va comprar Twitter, va impulsar la idea de vendre la veritat per 8 dòlars al mes: un tic blau en un compte el verificava, convertint-lo en algú a qui podíem creure. Un tweet d’un compte falsejat, però verificat, va fer perdre a la farmacèutica Eli Lilly and Company 15.000 milions de dòlars en quota de mercat. Tot això, per la senzilla broma d’escriure “que la insulina seria gratuïta”.

El mercat de la informació està canviant a marxes forçades, i al nostre pensament li queda molt lluny poder-se adaptar. No solament estem creant un entorn contraproduent a la veritat, sinó que aquesta ja no ven. El mercat el controlen els anuncis i les quotes d’atenció, i això es tradueix en clickbaits i salseo. Si, a més, hi sumem un tercer sistema amb encara menys filtres sobre la veritat que el nostre cervell com la IA, cada vegada ens serà més difícil tenir una base sòlida per entrenar el pensament crític.

“El mercat el controlen els anuncis i les quotes d’atenció. Si hi sumem la IA, cada vegada ens serà més difícil tenir una base sòlida per entrenar el pensament crític”

Tot i això, aquesta nova realitat no és intrínsecament bona ni dolenta, sinó que depèn de l’ús que li donem. Mentre que mitjans tradicionals agonitzen per mantenir-se rellevants, tant grups independents com individus lluiten per dur-nos una visió crua i sense edulcorar de l’actualitat. Aquesta és una tasca especialment important, ja que dona una nova veu a realitats que obliguen a preguntar-nos si l’statu quo és el millor a què podem aspirar.

Vivim en un món on regna el canvi, i tant persones com països ens estem adaptant a marxes forçades. De la mateixa manera que ara ens sembla una bajanada que un metge et pugui recomanar fumar, el temps acabarà ficant a lloc els perills que s’amaguen rere la nostra vida virtual. Fins que arribi aquest moment, siguem conscients de com funciona la nostra ment i plantegem-nos quina és, per cadascun de nosaltres, la veritat en què creiem.