Al llarg de la història, l’objectiu de la ciència i de la tecnologia ha estat principalment la millora de la societat. Com tractar malalties, canvis en la productivitat de l’agricultura, o tota l’enginyeria que permetia moure aigua amb aqüeductes, són exemples clars de com el coneixement tenia un impacte directe en la qualitat de vida de l’ésser humà. Durant l’edat antiga i mitjana, l’evolució del coneixement era lenta. Les guerres, sigui per territori, per avarícia, per religió o per massa temps lliure, conduïen campanyes on no només viatjaven persones, sinó també ciència i cultura. Amb l’aparició de la impremta, la transmissió del coneixement es va facilitar; i quan l’accés al coneixement creix, també ho fa la recerca.

Amb la globalització del segle XXI i la digitalització de les nostres vides, estem en un boom sense cap mena de precedents en ciència. El coneixement no viu darrere d’una barrera socioeconòmica (en teoria), i qualsevol persona pot participar en el discurs científic sense estar necessàriament lligat al món acadèmic. Motors com ara les xarxes socials o el programari obert i lliure donen volum a noves veus, però ja no està tan clar que aquesta evolució acceleradíssima tingui els mateixos objectius que en l’època antiga.

“La IA no pot ‘saber’. La seva base és lligar conceptes semànticament semblants i traduir uns i zeros al llenguatge que és natural per als humans”

La intel·ligència artificial (IA) ha arribat per quedar-se, encara que la seva percepció estigui força equivocada. Frases semblants a “la IA sap parlar” o “la IA sap pintar quadres” estan totalment desencaminades en tant que una IA no pot “saber”. Potser l’error ha estat anomenar-la “intel·ligència”. La seva base és, de forma força sofisticada, lligar conceptes semànticament semblants i traduir uns i zeros al llenguatge que és natural per als humans.

Tot i això, no hi ha dubte en què la IA ha creat un nou mercat que està creixent de forma exponencial i on sembla que no hi ha pas límit. Si fem un cop d’ull a com s’està distribuint, hi trobem principalment 3 pilars:

• Empreses de maquinari com ara Nvidia, que ha assolit una capitalització borsària de 3.148 T de dòlars el 2024, i on l’últim any les seves accions han pujat un 200%. Aquest valor el podem comparar amb empreses que tenen creixements alts i estables com Amazon, que ha crescut un 56%, o Microsoft un 35%. Aquest primer sector té barreres d’entrada altíssimes - ja que investigar i produir maquinari no és ni fàcil ni barat - i hi ha poques altres empreses amb les que competir.

• Empreses proveïdores de IA que s’encarreguen de la creació i distribució dels models, com ara OpenAI, valorada en 80 bilions de dòlars, o Anthropic, que va aixecar $7.3 bilions l’any passat. De nou, hi ha costoses barreres d’entrada, ja que requereixen un gran capital per adquirir maquinari (ofert pel primer pilar) i capital científic per millorar els models que venen a altres empreses i consumidors.

• Finalment, trobem el mar de productes - SaaS - construïts damunt dels models anteriors. La barrera d’entrada és ben baixa: podem crear aplicacions que deleguen la complexitat, tant científica com d’infraestructura, als proveïdors de serveis al núvol i IA. Aquí és on pot brillar la innovació, empoderant individus a crear del no-res solucions amb tecnologia puntera de manera ràpida i sense necessitar grans quantitats de capital.

Poder viure l’evolució de la IA i l’impacte que està tenint al món és, senzillament, apassionant. És una tecnologia que canviarà la nostra manera de viure, potser més i tot que com ho han fet l’internet o els telèfons mòbils. Tot i això, les aplicacions que estan fent més rebombori són bots que escupen discursos perillosos a X, empreses que busquen automatitzar la feina d’artistes i músics o d’altres que ofereixen “xicotes personalitzables” movent una quantitat ingent de diners.

"Milers d’anys d’evolució ens han dut a un punt on fem servir una de les tecnologies més potents de la història per buscar solucions a problemes inventats"

Milers d’anys d’evolució ens han dut a un punt on fem servir una de les tecnologies més potents de la història per buscar solucions a problemes inventats: com enviar més correu brossa, estalviar-nos diners automatitzant “art” o buscar relacions afectives amb ordinadors sobre els quals tenim total control. M’agradaria pensar que podem fer servir les noves tecnologies per viure millor, per recuperar el nostre temps i aprofitar-lo en ser lliures i creatius.

Com a societat, ens hem de conscienciar i decidir quina direcció volem seguir: una purament econòmica - on explotem inseguretats i soledat en un mercat de bilions de dòlars - o una direcció sostenible on resolem problemes en comptes de crear-ne.