L'estat d'alarma i el confinament per la Covid-19 han tingut un impacte que encara veiem avui dia, especialment en el sector tecnològic. Molts professionals vam viure d'un dia per l'altre com canviava la definició del nostre lloc de treball: d'una oficina ultramoderna al 22@, a una tauleta a un metre del llit. Independentment de si vivies a un piset que s’assemblava més a una llauna de sardines, o si tenies o no l'espai i els estris per concentrar-te durant la teva jornada, tothom va haver de trobar la manera de tirar endavant la feina mentre les oficines estaven tancades.

Han passat més de 3 anys i molts professionals no hem tornat a trepitjar una oficina. El confinament va ser la prova clau per obrir les portes a noves maneres de relacionar-se i treballar. L’èxit de la feina en remot, juntament amb la promesa que la flexibilitat seria la nova realitat, ens han permès buscar una alternativa al dogma de què totes les oportunitats passen a la gran ciutat.

Tot i això, estem immersos en una onada on les empreses obliguen els seus empleats —amb més o menys vehemència— a tornar presencialment a l’oficina. Sembla que ja no aplica tot el que hem après o quins canvis hem fet a les nostres rutines: la vida ha de tornar a girar al voltant de la feina, i no al revés.

"L’éxit de la feina en remot, juntament amb la promesa que la flexibilitat seria la nova realitat, ens han permès buscar una alternativa al dogma de què totes les oportunitats passen a la gran ciutat”

Hi ha dotzenes d’articles explicant casos com el d’Amazon, que intenta tancar el parèntesi del treball en remot. S’hi sumen els noms de Google, d’altres que ens toquen més de prop com Glovo, i fins i tot la situació paradoxal de Zoom, una eina per la comunicació en remot que va veure créixer els seus ingressos gairebé un 100% durant la pandèmia. En la majoria dels casos, les raons són força monotemàtiques: a l’oficina els treballadors estan més compromesos, col·laboren millor i se senten més connectats amb la feina i els companys.

En comptes de plantejar-nos què motiva realment els treballadors o quins processos podem crear per a gaudir d’un equip cohesionat i alineat amb els objectius de l’empresa, pensem que treballar ben junts l’oficina ho solucionarà tot. Que potser a tothom li cauen bé els seus veïns només per proximitat?

El llibre Remote ja ho deia 10 anys enrere: l’única manera per motivar a la gent és encoratjant-los a treballar en allò que els importa. No hi ha dreceres, i no podem esperar que l’oficina en sigui una. Com s'alinea la visió de l’empresa amb la meva? Quins objectius personals puc aconseguir amb la feina que faig? Els meus companys comparteixen les meves inquietuds? Aquestes són les claus.

Si només podem fer feina de qualitat des d’una oficina, com és que més de 5.000 persones han pogut col·laborar per crear el sistema operatiu Linux des del codi obert? Què veuen empreses com Dropbox quan decideixen convertir-se en una organització principalment en remot? És realment l’oficina l’única sortida?

"Si només podem fer feina de qualitat des d’una oficina, com és que més de 5.000 persones han pogut col·laborar per crear el sistema operatiu Linux des del codi obert?”

Un argument que empren sovint els defensors de l’oficina és l’impacte que té en els locals i comerços. Es planteja la idea que una persona que va a l’oficina farà vida al seu voltant. Aquí sembla que oblidem que no només Barcelona té bars i restaurants. Totes les poblacions tenen una economia que cal incentivar, i això no solament passa de 9 del matí a 5 de la tarda.

D’altra banda, moltes empreses estan prenent mesures per a convertir les seves operacions en neutres pel que fa a emissions de CO2. Es tenen en compte els desplaçaments a l’oficina? Quin és l’impacte de les 630.000 persones que canvien de província cada dia per anar a treballar? Si parlem d’igualtat d’oportunitats, per què hem de restringir l’accés solament a les persones que poden moure’s físicament a l’oficina. El treball en remot no permet únicament a les empreses a accedir a més talent, sinó que millora la retenció dels treballadors en augmentar la flexibilitat i relació entre vida i feina.

Cadascú funciona diferent, i aquests últims anys ens han ensenyat que hi ha més d’una manera de fer les coses. És clar que si l’oficina no ho soluciona tot, un remot absolut tampoc ho farà, però donar opcions a la gent per adaptar la feina a la seva forma de viure no sembla tan desbaratat.