La revolució tecnològica, des del principi dels temps, ha ofert una premissa fonamental a la humanitat: més per menys. Més camises, més barates; més pistoles, més barates; més taxis, més barats; més habitacions per a turistes, més barates… Fa 15 anys, quan vaig sortir de Sant Boi (on treballava com a psiquiatre) per fer de director mèdic d’una empresa de salut digital, vaig poder viure el que, amb la vista posada al passat, podríem qualificar de primera onada de la telemedicina.

En aquell moment, tant a Catalunya, com a la resta del món, es començaven a proposar solucions innovadores per accedir als serveis mèdics telemàticament: Teladoc, fundada el 2002, oferia videoconsultes a distància; i Best Doctors, fundada el 1989, oferia segones opinions mèdiques des de qualsevol lloc del món amb els millors metges de Boston. A Catalunya, Doctoralia, fundada el 2002, desenvolupava la primera xarxa en línia de metges a l’estil de Tripadvisor. El panorama de creixement per a totes aquestes empreses era espectacular. Babylon (2013), Kry (2015) i moltes altres van seguir les petjades d’aquestes primeres empreses rebent una pluja de milers de milions per part dels inversors a la caça d’unicorns.

“L’arribada de la covid-19 ho va canviar tot. Va ser una explosió per a la telemedicina”

La meva primera experiència en el món de la telemedicina, en canvi, va ser força decebedora. Tot i que era relativament fàcil vendre serveis de salut digital a les companyies asseguradores, em trobava amb dos problemes difícils de resoldre. En primer lloc, la usabilitat del servei per part dels usuaris finals era gairebé nul·la: no ho feia servir ningú, malgrat que fos gratuït. En segon lloc, els costos eren enormes i gens escalables: tenir un call center amb metges costa una fortuna, i gairebé no hi ha economies d’escala. Aquella empresa va passar a la història.

L’arribada de la covid-19 ho va canviar tot. De sobte, més per obligació que per una altra cosa, la gent va començar a fer servir la telemedicina. Va ser una explosió. Teladoc va arribar a tenir una valoració borsària de 44.000 milions de dòlars a mitjans del 2021, mentre Babylon es valorava en uns 8.000 milions de dòlars. Però va ser un èxit efímer. Menys de tres anys més tard, el març del 2024, el valor de Teladoc s’ha dividit per 20 (2.500 milions de dòlars), mentre Babylon ha fet fallida i ja és una tulipa més. La història és similar per a la majoria d’empreses de telemedicina d’aquella onada.

Però què ha succeït? Molt senzill: aquelles empreses mai van canviar el model bàsic de la interacció metge-pacient. Quan la gent va començar a usar-les, els costos es van disparar i el seu negoci va fer fallida. La promesa de la tecnologia no s’havia complert. El temps d’un metge és car i escàs, tant si està darrere d’una càmera com si el pots tocar amb la mà.

“La segona onada de la telemedicina, si vol tenir èxit en els pròxims anys, s’haurà de basar en una interacció intel·ligent entre el professional de la salut i la tecnologia”

Arribats a aquest punt, el sector de la telemedicina està començant a viure un canvi radical. Mentre els clients, majoritàriament companyies d’assegurances que paguen la telemedicina dels seus usuaris, volen controlar les despeses i seguir oferint serveis innovadors, les empreses de telemedicina de la primera onada estan enfonsant-se a causa dels seus models de negoci ineficients. La segona onada de la telemedicina, si vol tenir èxit en els pròxims anys, s’haurà de basar en una interacció intel·ligent entre el professional de la salut i la tecnologia. Un model en el qual el temps del metge sigui usat d’una forma radicalment eficient perquè es pugui fer arribar a més pacients tot reduint-ne el cost final. La solució, a risc de caure en el tòpic més de moda, està a la intersecció entre la intel·ligència artificial i l’home.