La indústria cultural sol tenir els seus premis amb els quals es distingeix a creadors i obres pels seus mèrits. A la música hi ha els Grammy, a les sèries de televisió els Emmy, i és clar, pel cinema la sempiterna cerimònia dels Oscar (o dels Gaudí, perdoneu-me el biaix estatunidenc). Al món dels videojocs, només faltaria, també hi ha guardons com poden ser The Game Awards, celebrats el passat desembre, o els Golden Joystick Awards, cadascun amb la seva pompa i cerimònia. Una altra cosa és si qui guanya s’ho mereix o és més un concurs de popularitat (això és l’excusa que faig servir quan perd el meu favorit). Però qui assoleix un premi, ben content que està.

Ara bé, de vegades trobo a faltar l’equivalent a un altre premi molt distintiu del cinema: els Golden Raspberry Awards, familiarment coneguts com a Razzies, que destaquen les pel·lícules i interpretacions considerades més intolerables de l’any. Justament o no, independentment dels diners guanyats o públic assolit i lluny de plantejar-se com un escarni públic, sinó suposadament amb bon humor i un cert sentit de l’autoparòdia; acceptar que simplement som humans, i imperfectes. Una manera de calibrar això pot ser observar aquesta mena d’usuaris de les xarxes socials que els encanta posar en marxa la màquina de rondinar a totes hores. Tot i que a mi em cansen bastant, he d’admetre que, com observador, m’ha resultat interessant veure com durant el 2023 aquesta gent ha viscut una autèntica muntanya russa d’emocions en el camp dels videojocs.

Fem un resum ràpid dels jocs que la gent més ha estimat de repudiar. Des de començaments d’any, un que semblava el candidat més sòlid i definitiu és The Lord of the Rings: Gollum (Daedalic Entertainment, 2023), ja que res agrada més als fans que quan l’espifies usant l’obra de Tolkien. Però a l’octubre arribaria Skull Island: Rise of Kong (IguanaBee, 2023), per fer-lo oblidar l’anterior en els cors de tothom. Pel mig d’aquest projecte es van veure embolicades un parell de companyies reconegudes, que van assolir allò que en els Razzie es podria anomenar “fer un Marlon Brando”. És a dir, quan te’l donen després d’una carrera professional on has guanyat Oscars i tot. Arkane Studios, creadors de la saga Dishonored, i Bethesda —de fama mundial amb els darrers Fallout i The Elder Scrolls— van caure bastant de morros davant dels fans més vocals amb Redfall i Starfield, les seves noves creacions esperades… Bé, qui sap, potser és qüestió d’esperar fins que els fans ho arreglin (que ja és marca de la casa amb Bethesda), però ningú els treu els calerons guanyats.

“El desembre va arribar el títol guanyador dels repudiats d’enguany: The Day Before, que només tres dies després de posar-se a la venda havia passat de 40.000 jugadors actius a 4.000. I el dia 5 de gener en tenia... un!”

Va caldre esperar fins a desembre, en el darrer sospir de l’any, quan va arribar el guanyador definitiu dels repudiats: The Day Before (Fntastic, 2023), un dels jocs més afegits a les llistes de desitjos de la plataforma Steam, i que només tres dies després de posar-se a la venda, ja havia passat gairebé 40.000 jugadors actius a 4.000. A dia 5 de gener, de fet, en tenia… un! Immediatament, l’empresa va anunciar que tancava per sempre. Ara bé, aquí hi ha una mica de trampa (mai millor dit) perquè, en realitat, aquest títol era el que popularment s’anomena un asset flip, un joc construït a còpia de reutilitzar recursos gràfics de propòsit general a la venda a les botigues en línia de les diferents eines de desenvolupament de videojocs. En aquest cas, d’Unreal.

Cap recurs era original dels seus creadors, el joc semblava fet en quatre dies i tots els vídeos dels anuncis eren falsos. Segons sembla, es tractava d’una enganyifa en tota regla, amb la intenció d’agafar els diners d’inversors i compradors, i sortir corrents, ja que de 200.000 còpies venudes, “només” unes 90.000 han demanat reintegrament. Però ho van fer de manera tan maldestra, que els van enxampar en la trampa de seguida. Una autèntica desfeta… i una mica de déjà-vu de The Producers.

Excepte casos tan descarats, cal dir que aquestes espirals de mal rotllo van una mica per modes. Mai pots saber si estan justificades fins que jugues al joc en qüestió, ja que de gustos hi ha per tots els colors. Sempre m’agrada recordar l’embolic del Cyberpunk 2077 (CD Projekt Red, 2020), que se suposava que era la fi del món i, personalment, m’ho vaig passar la mar de bé jugant-hi. I encara avui figura al top de vendes. Alerta amb les espirals negatives a Internet. En qualsevol cas, com diu la meva frase pragmàtica favorita, recordem que res és totalment negatiu, ja que sempre pot ser útil com un mal exemple.