Ha estat una agònica espera. D'anar marcant en llevar-nos cada matí, un a un, els dies del calendari. Però després d'alguns endarreriments, ja tenim aquí el nou joc de la companyia polonesa CD Projekt Red, Cyberpunk 2077. Sense cap mena de dubte, un dels més esperats d'aquest any, donada l'excel·lent fama guanyada amb l'anterior saga de videojocs sobre The Witcher.

Han passat uns anys des que es va anunciar al públic, el 2012. Vull dir, en tot aquest temps, estrictament, s'han publicat nou jocs de la saga Assasins Creed (i 11 de Call of Duty)! Tot això ha fet que les expectatives, el famós hype, hagin crescut fins nivells estratosfèrics. És un joc que abans d'existir ja havia guanyat sis premis. Només li faltava el tràiler oficial protagonitzat per Keanu Reeves amb el rol de Johnny Silverhand per posar els fans com una moto.

"És un joc que abans d'existir ja havia guanyat sis premis. Només li faltava el tràiler oficial protagonitzat per Keanu Reeves"

Si bé Cyberpunk 2077 segueix les petjades del gènere literari i cinematogràfic que indica el seu propi nom (Neuromancer, Blade Runner), en realitat aquest nom i la seva mitologia (la ciutat nocturna, el personatges, etc.) sorgeixen directament del primer joc de rol de sobretaula pensat per permetre't ser el protagonista d'aquestes històries: Cyberpunk. Com amb The Witcher, del llibre al videojoc. Publicat el 1988, les primeres edicions s'ambienten en els megafuturistes anys... 2013-2020! Ara ja tocava actualitzar. I aprofitant el videojoc, s'ha fet una nova actualització d'aquest joc de rol (Cyberpunk RED).

Precisament, a la darrera edició del GameLab Live vàrem poder fruir de la visita (virtual) de Mike Pondsmith, creador del joc de rol original de sobretaula, i savi assessor de Cyberpunk 2077. De les diferents lliçons que ens va donar, potser la més rellevant va ser recordar-nos que el seu Cyberpunk no és aspiracional, sinó un conte de precaució (cautionary tale, en anglès). Més que voler ser un heroi a una autèntica distopia, pot estar bé això de simplement mirar de crear un món millor abans que passin aquestes coses.

"De les diferents lliçons que ens va donar Mike Pondsmith, potser la més rellevant va ser recordar-nos que el seu Cyberpunk no és aspiracional, sinó un conte de precaució"

Cal dir que aquest llarg procés de desenvolupament no ha estat exempt de diferents controvèrsies. Unes quantes una mica magnificades per aquesta capacitat de les xarxes socials de fer de megàfon de la gent que et vol buscar les pessigolles. Ser algú tan reconegut sempre et posarà en el punt de mira, i la companyia se la juga amb aquest títol. És un punt ideal on burxar. Però en els darrers compassos sí que van sorgir acusacions importants de jornades de treball maratonianes una mica abusives. Tot just un dia abans de publicar el joc, es van detectar que algunes escenes que podien provocar atacs d'epilèpsia (tot que hi havia un avís). I més polèmiques que segur que sortiran encara. Darrerament, és ben complicat que un videojoc important no vingui amb una motxilla a sobre.

Però al final el cas és que, després de 8 anys, ja està aquí. Ara toca passar una estona envoltat d'un món de ficció ple de neons, megacorporacions, ciberimplants, katanes i connexions neuronals directes a la xarxa... si la pobra targeta gràfica del nostre ordinador aguanta!