Sónar+D 2026 afronta una nova etapa amb el trasllat a la Llotja de Mar i un programa que situa al centre una pregunta cada vegada més urgent: com convivim amb la tecnologia en un món travessat per la intel·ligència artificial, les plataformes digitals i l’automatització?

En aquesta entrevista amb Metadata, la comissària del congrés, Cristina Checa, defensa la necessitat de construir una relació més crítica, conscient i humana amb la tecnologia. El programa d’enguany explorarà qüestions com la IA aplicada a la música, la recuperació de la fisicalitat digital o les alternatives a l’internet dominat per grans plataformes.

Sónar+D 2026 posa el focus en “com conviure amb la tecnologia”. Què ha canviat perquè aquesta pregunta sigui avui central?

La tecnologia ja no és una àrea separada de la vida. I especialment la IA generativa fa temps que ha deixat de ser una novetat per convertir-se en una part activa del nostre dia a dia. Per això ens interessa que el públic desenvolupi una mirada crítica i esdevingui un usuari actiu i conscient de les tecnologies que utilitza.

Parleu de recuperar el factor humà en un entorn cada cop més automatitzat. Com es tradueix això en el programa?

És una idea transversal que recorre tota l’edició. Ens interessa preguntar-nos com podem recuperar espais d’expressió, relació i sensibilitat en un context on moltes interfícies i sistemes tendeixen a simplificar-ho i automatitzar-ho tot.

“La IA generativa ja ha deixat de ser una novetat per convertir-se en una part activa del nostre dia a dia.”

Hi haurà projectes que plantegen formes més empàtiques i col·lectives de crear i relacionar-nos amb la tecnologia. Per exemple, la creadora Chia Amisola reivindica la web com a espai artístic i personal. També tindrem peces de Yehwan Song sobre la relació gairebé inconscient que mantenim amb les pantalles i el doomscroll infinit.

Altres propostes, com les de Mónica Rikić o el col·lectiu Keiken, reflexionen sobre la robòtica assistencial o sobre com imaginar nous mons digitals més inclusius i participatius.

Un dels grans eixos és AI & Music. Estem davant una nova etapa creativa o d’un canvi de paradigma sobre l’autoria?

Probablement hi ha una mica de totes dues coses. La IA pot ampliar les possibilitats creatives i generar noves estètiques, però també hi ha el risc d’una certa homogeneïtzació cultural depenent de les eines que fem servir.

Pel que fa a l’autoria, és una qüestió completament oberta. Veiem plataformes que limiten continguts creats amb IA i, alhora, artistes com Holly Herndon desenvolupant models propis de manera crítica i experimental.

“Ens interessa recuperar espais d’expressió, relació i sensibilitat en un entorn cada vegada més automatitzat.”

També hi ha eines com Neutone Morpho, que permet entrenar models de forma més ètica i personalitzada. Tot això ens obliga a replantejar-nos què significa avui ser autor.

Beyond the Screen reivindica la fisicalitat digital. És una resposta a la saturació de pantalles?

Sí, però també és una manera de reivindicar formes d’art digital que van més enllà de la pantalla. Hi ha artistes que treballen amb el cos, l’espai físic o la interacció sensorial perquè les pantalles ja no són suficients per explicar determinades experiències.

Això també es veu en moltes propostes musicals del programa, com les performances d’Evicshen, Fitness o Shoeg, que treballen des del moviment, els sensors o la corporalitat.

Digital Gardens and Dark Forests planteja alternatives a l’internet dominat per grans plataformes. És realista imaginar una web més descentralitzada?

La centralització continua dominant, però al mateix temps estan apareixent moltes capes alternatives: comunitats privades, butlletins d'informació, canals de Telegram o espais més petits i controlats.

“Davant la vigilància i els algoritmes, cada cop apareixen més espais digitals íntims, privats i fora del focus massiu.”

Aquest any tindrem Yancey Strickler, cofundador de Kickstarter i impulsor del concepte de “Dark Forest”. La idea és que, davant la hiperexposició i la vigilància constant de les grans plataformes, moltes persones busquen espais digitals més íntims i segurs.

Quina és la gran pregunta sobre el futur digital que encara no sabem respondre?

N’hi ha moltes. La tecnologia avança molt de pressa, però les grans preguntes continuen sent humanes: per què es crea, com es crea, qui crea i qui té el control sobre aquestes eines.

La tecnologia està redefinint com pensem i ens relacionem?

La tecnologia sempre ha transformat la manera com ens relacionem, treballem o ens expressem. El que probablement diferencia aquest moment és la velocitat i la presència constant d’aquestes transformacions.

Encara és aviat per entendre quines implicacions profundes tindrà aquesta acceleració si la comparem amb altres grans revolucions tecnològiques del passat.