Instagram compta amb més de 1.070 de comptes actius, mentre que a Facebook la xifra es triplica. Diàriament milions de persones es connecten a aquestes xarxes socials per veure o penjar imatges, articles i altres informacions. O bé per comprovar quins d’aquests continguts tenen més likes. I és que perseguir l’acceptació és una tendència que ja té nom: dictadura del like, la mateixa que pot tenir els dies comptats. A finals del mes de maig, ambdues plataformes van anunciar que deixaran triar als seus usuaris si volen tenir visibles els m’agrada dels seus comptes o no veure'ls en el feed ni en les fotos.

La decisió ha estat ben rebuda per la majoria d’usuaris que no té milions de seguidors ni acumula aquesta gran rebuda pel que comparteix, “cosa que pot resultar frustrant”, assenyla el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Ferran Lalueza. “Un usuari desmotivat es pot convertir fàcilment en un usuari passiu, que és l'última cosa que els gestors d'aquestes plataformes volen", assenyala, i recorda que tenir mers espectadors impossibilita “extreure dades valuoses que les xarxes socials atresoren i comercialitzen". Un altre punt a favor del canvi es troba en la imatge que ofereixen cap a la comunitat. “Ja es poden posar la medalla de combatre la 'tirania dels likes' i els seus efectes nefastos", recorda Lalueza.

Lalueza: "És probable que ocultar el nombre de 'm'agrada' es converteixi en sinònim de tenir-ne molt pocs i l'efecte positiu desestressant es pot acabar diluint"

No obstant això, el fet que hi hagi la possibilitat d'ocultar els likes no significa que tothom hagi de posar-la en pràctica. Tot i que hi haurà usuaris que valoraran aquesta mesura, el professor de la UOC considera que és improbable que la facin servir els usuaris que comparteixen els continguts de més èxit, "i al final és probable que ocultar el nombre de 'm'agrada' es converteixi en sinònim de tenir-ne molt pocs, amb la qual cosa l'efecte positiu desestressant es pot acabar diluint gairebé del tot".

Sense ‘likes’… per salut mental

En qualsevol cas, queda en mans dels usuaris l'opció de desactivar els likes. És bona idea fer-ho si volem desconnectar de tot, especialment ara en període de vacances? Els experts consideren que sí, tot i que no solament durant les vacances. En opinió d'Enric Soler, tutor del grau de Psicologia de la UOC,la desactivació dels likes per part de l'usuari indica que utilitza les xarxes socials per a altres finalitats que no són la de la cerca de reforços positius que apuntalin la seva autoestima. "I això és un senyal de salut mental", afirma.

Segons explica el professor de la UOC, el reforç positiu, el sexe i el menjar són les motivacions més poderoses de l'ésser humà, i els likes són precisament un reforç positiu, encara que fals en els casos més extrems. La raó és que es pot buscar el like triant una fotografia d'entre desenes "que es veu des d'un angle, amb una exposició i saturació de color ideals. Reflecteix una imatge ideal, però no autèntica", assenyala Soler, i afegeix que les persones amb l'autoestima més baixa són les que necessiten rebre constantment aquests reforços positius des de l'exterior.

Una possible addicció?

Una de les conseqüències de buscar l'aprovació constant dels altres és que podem arribar a distorsionar el nostre comportament, tal com mostra el curtmetratge A Social Life, en què la protagonista viu únicament i exclusivament per projectar mitjançant les xarxes socials un estil de vida que no té res a veure amb el seu. Cada matí es lleva i es posa unes sabatilles d'esport per fer-se una foto i penjar-la, però en realitat no surt de casa seva. O prepara unes verdures acolorides i fotogèniques per fotografiar-les i aparentar que cuida la seva alimentació, però en realitat ingereix fast food d'una capsa de cartó.

Soler: "Podem arribar conformar-nos amb la fantasia d'estar vivint una vida que no és la nostra, la qual cosa implica una distorsió cognitiva greu"

"Aquesta necessitat de projectar una imatge i un estil de vida que és el que s'espera de nosaltres pot distorsionar, i molt, la nostra pròpia vida. Fins i tot podem arribar conformar-nos amb la fantasia d'estar vivint una vida que no és la nostra, la qual cosa implica una distorsió cognitiva greu", assenyala Soler. La disconformitat entre la nostra pròpia imatge i estil de vida, i l'ideal de tots dos "pot portar-nos a patir una depressió clínica pel fet de no acceptar-nos tal com som, i a addiccions de tota mena per desconnectar de la nostra realitat, o fins i tot a una patologia dual", afirma.

De fet, la mateixa xarxa social pot ser addictiva. Com explica Soler, com menys temps passi entre la conducta —penjar una fotografia— i la satisfacció —rebre el reforç positiu en forma de likes—, més addictiva és aquesta estructura de conducta-resposta. "Les addiccions acostumen a ser símptomes d'un problema (autoestima baixa, en aquest cas) fins que es converteixen en problema en si mateixes", adverteix alhora que afegeix que desactivar els likes és una oportunitat de comprovar si hi estem enganxats o no. "Si ho estem, recomano demanar ajuda urgentment a un professional qualificat, abans que les conseqüències siguin més greus", afirma.