La tecnologia no existiria tal com la coneixem avui si no fos per un petit invent que va sorgir d'una necessitat en el camp de la telefonia de llarga distància: la necessitat d'amplificar el senyal. Fins al 1940, s'utilitzaven vàlvules de buit i tríodes, uns elements que tenien seriosos problemes de sobreescalfament i que resultaven poc fiables. Les necessitats de la indústria de les telecomunicacions liderades per Bell Telephone Company va crear un equip de recerca per resoldre aquest problema, els Bell Labs. Va ser a finals de l'any 1947 quan tres investigadors d'aquest equip van crear el primer transistor, un semiconductor d'estat sòlid que els va portar a guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1956.

Molt hem sentit a parlar d'això, però no tothom té clar que és un transistor i quines són les seves funcions. Bàsicament, es tracta d'un dispositiu electrònic amb la capacitat d'obrir o tancar circuits, o d’amplificar un senyal en funció d'un senyal de control. En el camp de la telefonia es va utilitzar principalment per amplificar el senyal, però podem intuir fàcilment que les seves possibilitats per obrir i tancar circuits li va portar a ser l'element clau de l'electrònica digital per a tractar senyals digitals.

"El transistor va ser l'element clau de l'electrònica digital per a tractar senyals digitals"

Sobre aquest dispositiu, que inicialment tenia la grandària d'una taronja, s'ha construït la revolució tecnològica actual. Ha estat tal el seu impacte sobre la societat que diversos historiadors el reconeixen com l'invent més gran del segle XX, ja que gràcies ell va aparèixer la revolució de la computació, la ràdio, la televisió, la robòtica, la telefonia mòbil, etc. Així, les tecnologies innovadores actuals continuen tenint un factor comú: el transistor.

No obstant això, per aconseguir l'impacte que ha tingut en les nostres vides, no li ha bastat amb la seva funcionalitat, sinó que ha estat imprescindible reduir la seva grandària i el seu consum energètic a fi de permetre integrar milions d'aquests elements en els xips i circuits integrats que formen part de la majoria dels dispositius actuals.

La Llei de Moore es va postular dues dècades després de la creació del primer transistor i determinava que el nombre de transistors en un circuit integrat es doblegaria cada any o cada dos anys. Aquesta llei es va anar complint en les dècades següents, però està perdent validesa, ja que estem arribant als límits de la física quant a integració, portant a petites fugides de consum quan el transistor està apagat. Això està portant al fet que l'evolució basada en el silici, que va portar a la creació del conegut Silicon Valley, estigui enfocant-se a la creació de noves generacions de transistors amb nous materials com els nanotubos de carboni o l'òxid de gal·li. El repte de la indústria implica desenvolupar una nova tecnologia que compleixi amb la nova necessitat: disminuir l'ús d'energia. Nous reptes per al futur amb el transistor encara situat en el centre de l'equació.

"Disminuir l’ús d’energia, nou repte per al futur amb el transistor encara situat en el centre de l'equació"

La telefonia va ser una de les aplicacions que va impulsar la creació del transistor. La necessitat de dispositius més petits, eficients i de confiança per a la telefonia i altres aplicacions electròniques va impulsar la recerca i el desenvolupament del transistor en els Bell Labs. També permetre la creació de dispositius electrònics més petits i eficients, la qual cosa va revolucionar l'electrònica moderna i la creació de tecnologies com els circuits integrats i els microprocessadors, que van impulsar la revolució de la informació i les comunicacions.