Les Tecnologies de la Informació (TI) estan transformant el món i la forma en què ens relacionem. En el cas de la salut, l'impacte de la tecnologia ha adquirit una rellevància creixent que pot afavorir l'aparició de noves solucions per afrontar els reptes sanitaris que tenim al davant. En concret, la tecnologia pot contribuir a fer evolucionar la prestació dels serveis assistencials alineats amb la medicina basada en quatre Ps (Predictiva, Preventiva, Personalitzada i Participativa). La tecnologia pot complementar, i en cap cas substituir, la labor del professional mèdic.

La medicina preventiva és aquella especialitat mèdica que s'encarrega de la prevenció de les malalties mitjançant l'ús d'actuacions i consells mèdics. La predictiva es basa en la capacitat de realitzar prediccions en relació amb el diagnòstic i/o el pronòstic d'una malaltia. Addicionalment, la medicina personalitzada és aquella en què s'usa la informació dels gens o les proteïnes d'una persona amb la finalitat de prevenir, diagnosticar o tractar una malaltia.

En el camp del diagnòstic mèdic, s'han dut a terme molts progressos relacionats amb els tres primers conceptes assenyalats de predicció, prevenció i personalització. Per exemple, la localització de determinats biomarcadors en sang permet analitzar el risc d'un pacient de patir una malaltia, arribar a un pronòstic o identificar la reacció d'aqu

"L'aparició de xarxes específiques de classificació d'imatges mèdiques ha accelerat el desenvolupament i l'adopció de la IA en la pràctica clínica"

De manera complementària a la tecnologia biomèdica, les TI també poden suposar un gran avenç en altres àmbits. Durant els pròxims anys, aquestes millores seran les derivades dels algoritmes d'intel·ligència artificial (IA). En aquest sentit, l'habilitat de la IA per detectar estructures de dades ocultes és idònia pel diagnòstic clínic. L'aparició de xarxes específiques de classificació d'imatges mèdiques ha accelerat el desenvolupament i l'adopció de la IA en la pràctica clínica. Així, en països com Israel o els Estats Units, hi ha start-ups que han desenvolupat eines que ajuden a diagnosticar el càncer.

La majoria d'aquestes solucions compten amb les certificacions necessàries per garantir que el diagnòstic compleix amb els requisits d'eficiència, qualitat i seguretat exigits a qualsevol producte sanitari. La regulació europea en aquest àmbit (MDR 2017/745) ja va anticipar el 2021 "la rellevància dels programes informàtics que s'utilitzen amb finalitats terapèutiques o de diagnòstic" i els exigeix, des de llavors, els més alts estàndards de certificació. La FDA als Estats Units és menys exigent que els seus homòlegs europeus, però també conclou que els algoritmes elaborats per ordinador podran ser emprats amb àmplies garanties com a eines de suport a la decisió diagnòstica o de tractament. Per aquest motiu, el sector ha d'estar preparat per una revolució en termes de costos, eficiència i unes primeres reaccions al canvi per part de clínics i gestors sanitaris.

En relació amb la quarta P, la medicina participativa, un dels punts més destacables és la tendència creixent a augmentar la implicació del pacient en la seva pròpia cura i a escoltar-ne la veu, a través de la captura, digitalització i anàlisi del que es coneix com Patient Report Outcomes i Patient Report Experiences; és a dir, una informació que permet mesurar els resultats en salut, a través de la percepció i les dades que aporta directament el mateix pacient.

“La regulació europea reconeix la rellevància dels programes informàtics amb finalitats terapèutiques o de diagnòstic i exigeix els més alts estàndards de certificació”

D'altra banda, si el que vol promoure's és un pacient més proactiu a l'hora de gestionar la seva pròpia salut, caldrà que estigui més format en aquestes eines. Actualment, podria dir-se que la tecnologia ha fet grans avenços en aquest sentit. A títol d'exemple, sense anar més lluny, avui trobem el ChatGPT, un model d'IA al qual els pacients poden plantejar preguntes sobre el seu estat de salut. A partir de tot l'exposat, podem descriure l'impacte d'aquestes millores tecnològiques que podria anomenar un nou viatge del pacient.

Imaginem que tenim un protagonista anomenat Joan, que té 50 anys i diabetis. Té molèsties a la planta del peu i està preocupat per si torna a patir l'úlcera del peu del diabètic. Per aquest motiu, decideix preguntar al ChatGPT possibles alternatives per evitar-ne l'aparició. En menys d'un segon, la IA li explica el que pot fer i hi inclou referències científiques. Aviat, el nostre protagonista s'adona que ha de començar a gestionar millor la seva malaltia i utilitza una aplicació per programar una visita mèdica (medicina participativa).

A la visita, el podòleg li fa un diagnòstic amb un telèfon mòbil connectat a una càmera d'infrarojos i IA. En uns minuts, en Joan n'obté els resultats, que li poden dir que no té riscos d'úlcera, però que ha de seguir una sèrie de mesures. El podòleg li pot proposar de participar en un programa de seguiment de pacients per controlar el risc d'aparició d'úlceres, on un programari l'analitzarà per saber com es troba en diversos moments i actuar en conseqüència.

“El ‘viatge del pacient’ és un recorregut que podria fer la labor del professional mèdic més fàcil, eficient i efectiva”

Passats uns mesos, en Joan respon el qüestionari del programari i li apareix un missatge que indica que el risc d'úlcera és més elevat del normal i que li cal fer una visita a un centre assistencial al cap de dos dies. A més, el sistema li ofereix una vídeoconsulta aquella mateixa tarda. D'aquesta manera, el viatge d'en Joan seria un exemple de medicina predictiva, personalitzada, preventiva i, finalment, també participativa.

Aquest viatge del pacient pot semblar ciència-ficció. Tanmateix, aquest recorregut és real i podria implantar-se sense dificultat demà mateix per fer la labor del professional mèdic més fàcil, eficient i efectiva i, sobretot, per tenir una societat més saludable.