Com cada any, les festes de Nadal són una bona oportunitat per acumular tota mena d'andròmines per casa, fruit de l'esperit consumista del moment. Déu me'n guardi de dir això amb esperit de crítica, perquè qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra, i jo inclòs. Ara bé, en la part que potser m'afecta més personalment és en l'apartat de recursos digitals, i eminentment videojocs, és clar (però també podrien ser llibres). A casa ja no m'hi caben més prestatges, però sempre es pot fer un foradet al disc dur, o simplement refiar-te del núvol.

Ja és tradició en aquestes dates que diferents botigues digitals de videojocs facin les seves ofertes de Nadal. A mi sempre m'agrada mencionar, per pur activisme, la botiga en línia de Good Old Games, que ofereix els jocs en format descarregable autònom sense cap requisit de connexió a Internet per poder jugar; o altres sistemes restrictius i empipadors de gestió de continguts. Però cal reconèixer que Steam és la que ha creat escola i n'ha fet d'això un esdeveniment en tota regla. Un cop ja té la clientela a la butxaca, sí que des de fa bastants anys que les rebaixes no són tan espectaculars com al principi. També abans proposaven algun tipus de mini joc o competició que creava força caliu entre els usuaris. Tot i aquesta regressió a la mitjana, no hi ha any que els seus servidors no explotin davant l'allau d'usuaris simultanis, àvids per comprar durant les primeres hores de les rebaixes. No sigui que s'acabin les còpies digitals! Com un rellotge, a les 19:00 del dia assenyalat, els servidors cauen sense remei. Sempre em fa recordar les imatges icòniques que fa bastants anys sortien per la tele de l'entrada en el primer dia de rebaixes a uns grans magatzems del centre de Barcelona. Ara, en lloc de persones, són paquets TCP/IP pel cable de banda ampla. I jo soc un dels que està allà pitjant la tecla de "recarregar pantalla", la versió telemàtica de donar cops de colze a qui tens al costat a l'aparador.

"Com que el temps per jugar és finit, allà es van acumulant les ofertes de videojocs, com els teus estris del gimnàs"

I així, entre una cosa i l'altra, un acaba acumulant unes quantes ofertes, amb l'extra del fet que no ocupen espai a casa, i pots anar apilant sense que et faci gaire nosa. Ara bé, com en tantes altres andròmines, com que el temps per jugar és finit, allà es van acumulant, noves de trinca i sense estrenar, com els teus estris del gimnàs. El que alguns anomenem ja, amb intenció simpàtica i autocrítica, com la síndrome de Diògenes en versió digital. Potser algú ara m'acusarà d'estar projectant el meu comportament consumista compulsiu sobre els altres per sentir-me millor, però resulta, i aquí és on volia anar a parar, que en el cas digital es poden fer algunes observacions bastant més interessants.

Des de ja fa uns anys, ja està totalment instaurat això d'incorporar assoliments als jocs en format digital. Unes medalles virtuals que indiquen quina mena de reptes has superat dins del joc, o si te l'has acabat. La gràcia és que es publiquen al teu perfil i et pots comparar amb la resta de la comunitat de jugadors per poder fer el fatxenda (o frustrar-te). Aquestes festes, aprofitant que per fi havien eliminat el sistema invasiu de restricció de drets digitals Denuvo (això és un tema per a un altre dia), em vaig comprar el Shadow of the Tomb Raider, que com ja té quatre anys, que estava amb un bon descompte. En aquest joc, quan simplement t'acabes el que vindria a ser el tutorial, et donen un assoliment, i em vaig fixar que només el 78,4% dels jugadors el tenen. Per tant, una cinquena part dels compradors d'un joc de 2018 el tenen encara per estrenar, com qui diu. No han passat dels 30 minuts en un joc d'entre 15-35 hores de llarg. I que se l'hagin acabat, encara que sigui en dificultat fàcil i sense completar cap repte opcional, un 44%. Ni la meitat.

Dic aquest joc perquè és el que em va donar per fixar-me, però si un mira en general altres jocs, si fa no fa, igual. Podem anar a un molt més modern i popular, del 2022, amb un perfil de fan més proactiu en afrontar el reptes que planteja, i no de compra compulsiva. No ho sé, posem el millor joc creat en les darreres dècades amb enorme diferència, l'Elden Ring (no s'ha notat el meu biaix, oi?). Tot i la seva fama, l'assoliment amb més jugadors, que es pot guanyar en una estona sense haver de derrotar absolutament cap enemic important, el tenen el 78,4%. I el següent a la llista, el 73,2%. Però vinga, mirem jocs populars realment senzills, com el Lego Senyor dels Anells, i tenim un 75% d'èxit en superar el pròleg. I si tornem al Tomb Raider, en el joc de reinici de la saga (reboot) del 2014, l'assoliment més simple el tenen només el 57% dels jugadors! I així podríem seguir tot el dia. No es tracta de la dificultat, és simplement gent que l'ha comprat, i ni hi ha jugat.

"Fem una mica de Marie Kondo i endrecem, perquè amb això del digital, la temptació d'apilar coses es multiplica per infinit"

Ara no diré quants jocs tinc i que estan per estrenar (encara que n'hi hagi de gratuïts a la llista) perquè em fa una mica de pal. Però sí que de fa ja temps tinc clar que, si una cosa no la jugaré en màxim dos mesos, no cal comprar-la ara "per si de cas". Fem una mica de Marie Kondo i endrecem, perquè amb això del digital, la temptació d'apilar coses es multiplica per infinit. Al final, ja ho diu la dita popular: "Aigua que no has de beure, deixa-la córrer". O videojoc que no has de jugar, deixa'l estar...

... fins a les properes rebaixes.