A finals de febrer, coneixíem que la Comissió Europea havia enviat un dictamen (o un ultimàtum, com van anomenar-lo alguns), en el qual donava dos mesos de termini al Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya per transposar la Directiva 2018/2001 sobre energies renovables. Si no ho fa, Brussel·les podria portar aquesta omissió davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En resum, Espanya s'arrisca a embrutar la imatge de líder europeu en la transició energètica que s'ha anat construint en els darrers anys.

La directiva en qüestió dona pautes als estats membres en matèria de comunitats energètiques, entre d'altres. La seva no-transposició ha portat inseguretat jurídica i ha frenat el desenvolupament d'aquesta eina clau per a una transició energètica eficient.

Tot i que les directives actuals disten dels esborranys originals, força més ambiciosos en relació amb l'empoderament de la ciutadania. Per sort encara conserven alguns elements clau, com la garantia d'accés directe als mercats majoristes per part dels membres d'una comunitat energètica; i que els prosumers (persones que són alhora productors i consumidors d'energia) han de poder consumir, emmagatzemar i vendre directament els seus excedents a altres consumidors, sense estar subjectes a càrrecs ni limitacions.

“Perquè les directrius europees de transició ecològica puguin ser imprementades es fa imprescindible la tecnologia ‘blockchain’ amb una plataforma descentralitzada i segura”

L'accés directe als mercats majoristes implica que les comunitats energètiques puguin autogestionar la seva xarxa de distribució, alhora que han de poder actuar sense intermediaris com a operadors del sistema, proveïdors d'energia o agregadors. Pel que fa a la possibilitat que els consumidors tinguin participació directa en la producció, consum, i compartició d’energia en xarxa de distribució, això implica gestionar una participació descentralitzada i distribuïda de múltiples prosumers.

Perquè aquestes directrius puguin ser implementades, es fa imprescindible la tecnologia blockchain, que té la capacitat de proporcionar una plataforma descentralitzada i segura per a la gestió de les transaccions d'energia entre els membres. Mitjançant l'ús de contractes intel·ligents, la cadena de blocs permet l'existència de sistemes de negociació d'energia directa entre productors i consumidors, eliminant la necessitat d'intermediaris, i fomentant la producció d'energia renovable.

“La ‘blockchain’ permet sistemes de negociació d’energia entre productors i consumidors, eliminant els intermediaris i fomentant l’energia renovable”

Això també promou la cooperació i la confiança entre els membres de la comunitat energètica, ja que tots tenen veu i vot, poden prendre decisions conjuntes sobre la producció i el consum d'energia i executar-les en temps real, sense estar subjectes a una autoritat central que ho validi. La tecnologia blockchain és l'única que dota de sobirania a l’usuari, en el mateix esperit de les directives europees.

Així, aviat veurem com el següent pas de la transició energètica es farà amb blockchain o no es farà.