Ja fa anys que sentim parlar del canvi climàtic, i tot i que molta gent està lluitant dia a dia per intentar revertir-lo, gran part de la població s'enfada, s'indigna i es posa les mans al cap amb les notícies que arriben, però no té eines ni recursos per lluitar-hi en contra. En els últims mesos hem vist com la crisi climàtica i l'energètica, perquè són, al final, la mateixa, afectava la nostra economia personal: els preus dels subministraments s'han triplicat o quadruplicat, dels 50 €/MWh el gener de 2021 als actuals 200 €/MWh que hi ha mentre escric aquest article, passant per pics que han arribat als 360 €/MWh.

Veiem amb impotència com un bé que sempre havíem considerat un dret està deixant de ser-ho per esdevenir un privilegi que moltes famílies ja no es poden permetre, o n'han de consumir amb comptagotes, a les hores adequades, i només quan sigui estrictament necessari. Ens trobem davant un dels majors reptes que fins ara ha hagut d'enfrontar la humanitat: la descarbonització. Hem de passar dels 51 bilions de tones de CO₂ que s'emeten anualment a zero abans del 2050. Però com?

El passat divendres 28 de gener, des del CBCat vam organitzar una tertúlia sobre blockchain i energia, en el marc dels esmorzars de blockchain, uns debats mensuals on s'aborden temàtiques diferents cada mes en un format distès, amè, i fàcilment accessible per qualsevol persona, encara que no tingui coneixements de blockchain. En aquesta conversa, on vaig participar molt ben acompanyat pels senyors Luís Mulero, director de desenvolupament de projectes a Blockchain Digital Energy, i Toni Garballo, arquitecte de solucions i coordinador d'àrees a Schneider Electric, vam dedicar una gran part a parlar dels nous models energètics que es poden generar gràcies a la tecnologia blockchain.

Com va dir Mulero, el model centralitzat de producció d'energia, on una empresa o govern crea un punt de generació, situat a quilòmetres d'una ciutat, i des d'allà desplega una xarxa per a distribuir l'energia generada, és cosa del passat, perquè ens limita i ens condiciona; el model que coneixíem fins ara ha quedat obsolet. I ara què? Una alternativa descentralitzada a aquest model són els recursos d'energia distribuïda, coneguts com a DERs, per les seves sigles en anglès; un sistema que fins ara podia semblar utòpic, perquè tecnològicament era impracticable, però que avui dia està ja a l'abast de la població.

“Una alternativa descentralitzada al model actual de producció d’energia són els recursos d’energia distribuïda, coneguts com DERs”

Quan parlem de recursos d'energia distribuïda, fem referència a una xarxa de producció elèctrica descentralitzada, amb diversos punts petits de generació d'energia, que es troben a prop d'on aquesta ha de ser utilitzada. Per posar un exemple pràctic, imaginem que un edifici de quatre pisos vol crear la seva pròpia comunitat energètica distribuïda. La inversió inicial -la instal·lació de les plaques solars i la maquinària necessària-, es reparteix en quatre parts iguals, i, per tant, a cada pis li correspon un 25% de l'energia que es genera. Així, els anteriors consumidors es converteixen ara, com deia Toni Garballo, en "prosumidors": productors i consumidors d'energia.

Sobre el paper, aquesta teoria és molt bonica, ja que cada propietari pot disposar d'aquesta energia, i bé fer-ne ús, o vendre'n l'excedent als seus veïns si no l'usa tota, però a la pràctica, fins fa ben poc, resultava molt difícil o impossible que això fos realment així perquè mancava un element essencial: la confiança entre les parts participants, que han de tenir la garantia que la distribució de l'energia es fa d'acord amb el que s'ha pactat. Gràcies a la tecnologia blockchain, però, aquest obstacle s'ha superat, i hi ha diverses solucions actualment al mercat que estableixen aquesta confiança, fins ara inexistent, entre les parts. Luís Mulero ens presentava, per exemple, la solució desenvolupada per Blockchain Digital Energy: els notaris digitals, petits aparells que s'instal·len al quadre elèctric dels participants en la comunitat, i registren les lectures de generació i consum, i els donen així la informació de quant han generat, quant han gastat i, en cas de tenir excedent, els dona el poder de decidir què en vol fer.

“Crear un protocol estàndard de ‘blockchain’ per a les comunitats energètiques distribuïdes permetrà avançar cap a un model descentralitzat i amb energies renovables”

Des del CBCat també estem treballant en l'obertura d'una nova subseu, a Badalona, centrada exclusivament en l'energia, i amb el projecte de crear un protocol estàndard de blockchain per a les comunitats energètiques distribuïdes, que creiem que permetran avançar cap a un model energètic descentralitzat que aposti per les energies renovables i centrat en el benefici de les persones.

Així doncs, sabem que tenim un gran repte al davant, un dels més grans que hem tingut mai, però confiem que tenim les eines i la voluntat per fer-hi front. Ara cal que aquests avenços tecnològics arribin a la població, i que es converteixin en la norma.