La primera evidència que constatem és la desconeixença, força generalitzada, dels nostres àmbits de treball. No és estrany que sovint se'ns pregunti: “Però, exactament, què fas? I què has après a la carrera? Per què serveixen totes aquestes fórmules?”. El fet que els coneixements que s'estudien en les STEM siguin abstractes, provoca molt desconcert i
dubte. Quan parlem de medicina, tothom sap que els seus professionals atenen persones quan estan malaltes. En canvi, quan es parla de les radiacions que s'envien d'una antena a una altra o de codis binaris que codifiquen pàgines web, es genera confusió. És així com ens és fàcil entendre què fa una metge que no una enginyera de telecomunicacions.

Per aquest motiu, quan busquem feina, sovint trobem que les ofertes publicades que descriuen el rol a desenvolupar ens semblen poc específiques i confuses. El motiu rau, al nostre entendre, en el fet que les demandes de feina són redactades per persones que no es dediquen a executar les tasques presentades. Al cap i a la fi, és molt difícil explicar-se bé quan no es dominen els conceptes. Així doncs, primer punt: cal que les propostes de feina i les entrevistes siguin conduïdes per treballadores que coneguin de què es parla i en què consisteix la feina.

Una altra problemàtica habitual la trobem en el llenguatge utilitzat en aquestes ofertes. El llenguatge acostuma a no ser inclusiu i, generalment, estan escrites en gènere masculí pensant en masculí. D'aquesta forma, es perpetua la idea que els càrrecs tecnològics són per a homes. Fa uns anys, si no eres un home, simplement havies de redimir-te a sol·licitar aquella feina perquè poques empreses tenien cura en la redacció de les ofertes. Ara bé, que en ple segle XXI, encara continuem amb aquesta dinàmica. Ens fa alterar i aquest simple anunci ja fa saltar les alarmes en una mateixa, i segons com, ens duu fins i tot a valorar el fet de voler formar part d'aquesta empresa.

“El llenguatge en les ofertes de feina no é inclusiu i està escrit pensant en masculí”

Caldria potser precisar que, en aquest cas, no fem referència al fet d'emprar el genèric masculí, cosa que podríem entendre des d'un punt de vista lingüístic, el problema va més enllà del text de l'oferta de feina, cosa que evidenciem quan rebem el primer contacte d'una empresa. És un fet, gens aïllat, que quan se'ns envia un missatge preredacta, en el cas de dir-te Júlia, es dirigeixen a tu com a Julià; o com a Alexandre, en lloc d'Alexandra. I malgrat tot, sembla que l'empresa en qüestió està interessadíssima en la teva persona, i constatem, tristament, que no ha dedicat ni un segon a revisar si el teu nom estava ben escrit.

És habitual també que quan arribem a la primera entrevista, i tot pensant-se que eres un Julià, se sorprenen perquè l'enginyer que creien haver d'entrevistar és una dona. Malauradament, encara que sembli que això passa en comptades ocasions, és bastant habitual. A priori, sembla impensable que una empresa que vulgui ser pionera en tecnologia no pari atenció al perfil de qui està seleccionant per treballar en la seva empresa, oi? Un cop més constatem que per al món empresarial només som un número i, a més a més, un número home. Ja se sap que l'enginy i les matemàtiques són més dels homes.

“Quan arribem a la primera entrevista, se sorprenen perquè l’enginyer que creien haver d’entrevistar és una dona”

Així doncs, després de llegir centenars d'ofertes de feina i trobar el càrrec que ens interessa, després de ser entrevistades per persones amb prejudicis que es pensen que som qui som, aconseguim una reunió on ens expliquen les condicions que l'empresa ens ofereix. I per sorpresa nostra, o no, ens pregunten pels plans de futur. No precisament pels plans de futur dins de l'empresa, sinó per si tenim parella, si tenim previsió de quedar-nos embarassades o bé ens informen que la regla no és una excusa per no treballar. I ens podem considerar afortunades si no ens remarquen la roba que hem de dur per tal de no alterar la resta de companys.

En conclusió, si ja el fet de voler formar part d'un món amb poques referents, el transcurs de formar-te en les STEM i el constant Síndrome de la Impostora que ens persegueix dia a dia no dificultessin prou la situació, se li suma el fet que per arribar a treballar en el sector hem de passar una odissea i, sovint, no veiem voluntat d'esmena.