Les persones, en general, tendim a organitzar les qüestions que ens semblen rellevants segons les pròpies idees, segons la nostra manera de pensar. No vull dir que no hi hagi uns ítems més importants que d'altres, sí que n'hi ha des del meu punt de vista, però segons el moment en què ens trobem, la forma en què ens sentim, qui som, què tenim i què fem, la llista va reordenant-se. Il·lustrem-ho amb alguns exemples.

Les darreres setmanes tots els mitjans treien fum amb temes com el futbol i Messi. Mentrestant, queden en segon pla els fitxatges i els diversos moviments entre les jugadores dels equips femenins del futbol espanyol. El futbol masculí trepitja el futbol femení. Un clàssic.

En un altre àmbit llegim que una jove matemàtica ha resolt un problema que s'estava intentant resoldre des de fa anys. És una notícia que apareix en un segon o tercer terme, tot passant desapercebuda, però i si solucionar aquest problema ens permetés avançar en molts sentits com a societat? Hauria passat menys desapercebut? Doncs segurament, no. No entrarem a plantejar-nos si el problema es troba en el suport econòmic que reben la ciència i la tecnologia, cosa que considero bastant evident. Ara bé, i si en lloc d'una jove hagués estat un estudiós matemàtic amb renom a escala mundial? Hauria tingut més repercussió i difusió? I sí, remarco estudiós i no estudiosa, perquè malauradament les persones que situem al capdavant com referents en el sector STEM són homes. Doncs segurament, sí.

"Per davant de joves STEM passen els grans investigadors. El jovent es veu obligat a assolir uns nivells altíssims per posicionar-se"

Així és com veig tres problemàtiques principals. La primera és que sovint ens centrem en l'oci més que en avançar, i això ens juga una mala passada tot sovint. La segona és que per davant de joves STEM passen els grans investigadors. A causa d'aquest fet, el jovent es veu obligat a assolir uns nivells i objectius altíssims per posicionar-se en el seu àmbit. Sense que això signifiqui que les seves descobertes siguin menys rellevants.

I en tercer lloc, apreciem com la figura masculina passa sempre per davant de la femenina. Tot plegat fa que les joves STEM ocupem l'esglaó més baix d'aquest ordre no reglat, però sí establert. Si ens pensàvem que la popularitat social ja no quedava lligada a la persona, sinó al que aconsegueix, ens adonem de l'error de pensament que es tenia.

"Si ens pensàvem que la popularitat no quedava lligada a la persona, sinó al que aconsegueix, ens adonem de l'error de pensament"

Esperem no haver de deixar passar 20 anys més perquè una jove aporti al món una solució per resoldre aquest ordre mental que acaba generant tot un conflicte de classes. Ara per ara, la meva proposta de resolució recau en una simple reflexió personal: donem rellevància als fets segons què ens interessa o segons què és en realitat important? Prioritzem basant-nos en el qui o en el què? Pensem-hi.