L'abril d'ara fa un any es va obrir la capsa de pandora dels NFTs i van entrar al noticiari quasi fins a l'extenuació. Vam fer un curs accelerat per entendre què eren, quina tecnologia involucraven, quina relació tenien amb les criptomonedes, etc. El fenomen semblava estar modificant la creació digital en l'ordre tecnològic, però hi havia massa "soroll" i certa sensació de volatilitat. Faltava, doncs, perspectiva i una mica de temps per analitzar aquest tipus d'art que estava esdevenint un gènere.

Avui la bombolla es desinfla, apareixen notícies sobre inversions perdudes en NFTs i es confirmen algunes intuïcions: hi havia quelcom de moda en tot plegat. Però toca afinar una mica més, perquè també comencen a aparèixer reflexions més digerides. Hem sabut que la història dels NFTs en realitat té una dècada, i que s'organitzen esdeveniments on es treballa i pensa sobre el present i el futur de l'art amb codi de barres, alguns ben propers en el temps i en l'espai.

"Els NFTs ‘actualitzen’ Walter Benjamin a partir del moment en què, a través del registre en el 'blockchain', s'atorga un valor d'unicitat a peces que havien nascut per ser reproduibles"

Les qui treballem amb, en i sobre, l'art contemporani i ho fem tractant-lo com un llenguatge, una forma de coneixement i un mode d'aproximació a la realitat, tenim certa aprensió a la seva mercantilització i a entendre'l com un bé de consum. Malgrat que sabem que hi ha reflexions obertes en aquesta direcció i també propostes d'artistes interessants que cerquen la conciliació entre el món artístic i alguns models de negoci.

L'escepticisme sobre els dictàmens del capital en relació amb les pràctiques artístiques, però, van fer que d'entrada molts especialistes valoressin(m) els NFTs com un bluf. Alhora, el fenomen ressonava amb el diagnòstic realitzat per Walter Benjamin qui, als anys 30 del segle XX, i referint-se a la fotografia i al cinema, va preveure que modificarien l'accés a l'art de l'època i al seu torn les sensibilitats sobre el mateix. Ara tenim ben clar que la fotografia i el cinema, pel fet de ser reproduibles a l'infinit, permeteren que més gent hi pugui accedir, i que faciliten el coneixement d'altres realitats més enllà de la pròpia; això és el que Benjamin apuntava: l'ampliació del coneixement sobre el món, i la modificació de la sensibilitat de la comunitat. La contra-cara d'aquest diagnòstic era que les obres, sempre que siguin reproduïbles tècnicament, deixen de ser obres úniques -auràtiques, diria Benjamin- guanyant en visibilitat, però perdent en originalitat i unicitat.

"Els NFTs generats després del ‘boom’ sovint han aportat més insensibilitat basant-se en el consum de mems, gifs i jocs gràfics dins una lògica lucrativa de compravenda i especulació"

I en aquest sentit aquest filòsof fou també un visionari, doncs va identificar una tendència que culmina en l'era actual, la d'internet, per on circula informació i imatges lliurement i sense cost directe. Els NFTs "actualitzen", doncs, aquest autor a partir del moment en què, a través del registre en el blockchain, s'atorga un valor d'unicitat a peces que havien nascut per ser reproduibles des de qualsevol racó del món.

Però ha passat el mateix amb la sensibilitat? D'entrada podria pensar-se que no, ja que els NFTs generats després del boom dels NFTs -si se'm permet la redundància- sovint han aportat més insensibilitat basant-se en el consum de mems, gifs i jocs gràfics dins una lògica lucrativa de compravenda, especulació i inestabilitat. Però existeix una altra realitat dels NFTs, que és la de propostes i artistes que, a través dels tokens no fungibles han assolit una revalorització a l'alça de la seva experimentació artística sense finalitat comercial. Per això avui dia és més necessari que mai distingir els dos tipus de creadores d'NFTs. I caldria pactar una nomenclatura específica: d'una banda, els NFTs i de l'altra, l'art NFT.

"Els NFTs han apropat un llenguatge artístic que es percebia molt aliè a la societat, ampliant en cert sentit la seva sensibilitat sobre el mateix"

I a tall de conclusió, si alguna cosa és deduïble passat el primer any després de l'explosió d'aquesta tecnologia és que, si bé cal regular encara la generació de deixalla visual i treballar els equilibris entre el valor artístic i la seva monetització, els NFTs han apropat un llenguatge artístic que es percebia molt aliè a la societat, ampliant en cert sentit la seva sensibilitat sobre el mateix. És innegable que ens farà falta molta educació per desenvolupar criteris sobre l'art dels NFTs, però tot és posar-s'hi.

Així que sí, aquest és un altre article sobre NFTs, de menys celebració que els d'ara fa un any, però que permet imaginar tímidament un futur més estable per l'art digital.