Cada cert temps, l’entorn de blockchain ens delecta amb nous conceptes que es posen de moda. Indubtablement, en els últims mesos, la moda han estat els NFTs, Non-Fungible Tokeno token no fungible en català. Com és molt probable que si algú no entenia el concepte en anglès segueixi sense entendre-ho en català, intentarem posar una mica de llum sobre que vol dir que un token sigui fungible o no fungible.

De manera molt resumida, en l’univers blockchain, un token és un actiu digital que té un propietari. Posem un parell d’exemples, un bitcoin podria considerar-se un token que serveix per fer pagaments digitals. Un ether podria considerar-se un token que serveix per poder executar contractes intel·ligents (smart contracts) a la xarxa d’Ethereum.

Quan diem que un token és fungible, el que estem dient és que dos tokens del mateix tipus són indistingibles i intercanviables. O sigui, que com a usuari ens hauria de donar igual tenir-ne un o un altre. Això funciona de la mateixa manera per a les monedes convencionals. A mi el que m’importa és el valor total d’euros que tinc a la meva cartera, però no m’importa en absolut el número de sèrie del bitllet concret que tinc. Així, els exemples anteriors amb bitcoins i ethers serien de tokens fungibles, ja que a un usuari el que li interessa és el valor total que té de cada criptomoneda i no els tokens concrets.

"Gràcies als NFTs, qualsevol còpia digital és fàcilment detectable com a còpia i es pot distingir del fitxer origina"

D’altra banda, tenim els tokens no fungibles. Per entendre el concepte, a aquests els podem associar més amb cromos col·leccionables que amb monedes. Així, en aquest cas, cada token és diferent dels altres i, com a usuaris, sí que ens importa ser propietaris d’un token o d’un altre. Per exemple, sorare.com està impulsant un projecte de col·leccionables de NFTs d’estrelles del futbol. A més de tenir als seus futbolistes preferits en una col·lecció, els propietaris dels NFTs podran conformar el seu equip per jugar a diferents jocs. Com podem imaginar, aquest tipus de tokens són molt diferents a les criptomonedes com bitcoin, ja que aquí sí que ens importa el token concret que posseïm, ja que probablement no sigui el mateix tenir un token de Messi que de qualsevol altre jugador.

Tot i que els NFTs semblin una tecnologia recent, ja fa diversos anys el concepte va néixer. El 2012 es van proposar les Colored Coins per llançar tokens d’aquest estil utilitzant la blockchain de Bitcoin, i el 2017 es va llançar CryptoKitties a Ethereum, un joc que permet col·leccionar i hibridar gatets digitals. Amb CryptoKitties va arribar l’ERC-721, un estàndard que ha facilitat la creació, transmissió i custòdia dels NFTs.

No obstant això, el que ha fet popular als NFTs els últims mesos és l’art digital des que la casa de subhastes Christie’s va vendre una peça per més de 69 milions de dòlars. Sense entrar a valorar si el preu pel qual es venen alguns NFTs és exagerat o no, el que sí que podem fer és intentar entendre què aporten els NFTs de forma general.

Primer, tots sabem que un fitxer digital és fàcilment copiable, bàsicament podem fer-ho amb CTRL + C i CTRL + V i treure una còpia digital exacta. Gràcies als NFTs, qualsevol còpia digital és fàcilment detectable com a còpia i es pot distingir del fitxer original.

“Els NFTs permeten que un artista s’emporti una comissió cada vegada que l’obra es ven independentment de qui en sigui el propietari”

Segon, els NFTs ens permeten assignar propietaris als actius digitals de la mateixa manera com ho fem amb les criptomonedes. Llavors, podem crear mercats en línia per a aquests tokens que els fan fàcilment intercanviables a escala global, per exemple nonfungible.com.

Tercer, els NFTs es creen utilitzant la tecnologia de contractes intel·ligents de les blockchains. Això permet programar-los integrant certa lògica, el que ens porta a poder tenir NFTs complexos on, per exemple, l’artista d’una obra s’emporti un percentatge de comissió cada vegada que l’obra es ven, independentment de qui sigui el seu propietari actual o a quin lloc de el món estigui.

Quart, i últim punt, ens agradaria destacar el potencial disruptiu que té aquesta tecnologia. Seguint en el món virtual i més concretament en el dels videojocs, els NFTs permeten crear actius digitals que representen els objectes existents dins el joc. Per exemple, en un joc d’aventures en un món virtual com World of Warcraft (WoW), quan un personatge trobi una espasa, si aquesta s’ha construït amb un NFT, llavors el jugador passaria a ser propietari d’aquesta espasa virtual més enllà dels límits de WoW, i podria comerciar amb ella en altres plataformes d’intercanvi de tokens. L’espasa passaria a ser un objecte del món virtual global, amb el que, per exemple, un altre programador podria crear jocs nous que acceptessin els tokens trobats en altres jocs.

“Els NFTs podrien ajudar a acabar amb les falsificacions, com el mercat de segona mà de sabatilles esportives exclusives”

Movent-nos ara a el món físic, els NFTs podrien ajudar a acabar amb les falsificacions. Per exemple, com el mercat de segona mà de sabatilles esportives exclusives està adquirint un volum de negoci considerable, Nike ha patentat una tecnologia per vincular un NFT a cada parell de sabatilles que produeixi d’un model concret. Gràcies a això, un comprador a l’adquirir les seves noves sabatilles també rebria el NFT que les representa. D’aquesta manera, si se les volgués vendre, podria demostrar al comprador que les sabatilles són originals.