Malgrat dècades d'intents per part de l'acadèmia i de les principals institucions per intentar igualar les oportunitats de les dones en matèria d'accés als estudis superiors en entorns altament masculinitzats, continuem enfrontant-nos a la marginació i als biaixos estructurals que l'únic que ens garanteixen són situacions precàries amb salaris insuficients; la invisibilització que suposa ser menys citada que els homes; i un poc reconeixement dels nostres assoliments en tots els camps. Aquesta situació que sembla que només es dona en espais molt marcats, supera en realitat totes les fronteres i es trasllada al nostre paper al món de la creació de continguts educatius digitals.

Els pocs estudis actuals que tracten la qüestió de la bretxa de gènere entre els creadors i creadores de continguts a les xarxes socials (principalment a Youtube, perquè l'acadèmia no ha arribat encara a treure el nas per plataformes com Twitch o TikTok) revelen que les comunicadores pateixen situacions de violència masclista que afecten negativament les seves valoracions per part de les persones que visualitzen el seu contingut. Agressions verbals, amenaces relacionades amb la violència sexual i hostilitats per raó del seu gènere són el pa de cada dia d'aquestes dones, segons l'estudi del 2018 publicat en anglès per Inoka Amarasekara, sense tenir en compte les interseccions de raça, classe, identitat de gènere, capacitat o orientació afectivosexual que ens travessen.

“La desigualtat en el repartiment de tasques de la llar fa impossible a les dones ser presents a les xarxes de manera tan activa com els homes”

Estudis més recents del 2021 ens indiquen que la comunitat de creadores de contingut educatiu a Youtube és significativament menys present que en el cas dels homes. Segons un estudi de Daniel Pattier per als youtubers de parla castellana, trobem un 24% de dones en comparació amb un 76% d'homes. Les dones que poden dedicar-li menys temps a crear i editar els seus continguts, un fet que pot respondre a la desigualtat que es viu no només al món digital, sinó també al món físic on les dones continuem assumint el pes de les cures, de la feina emocional, de les feines remunerades precàries i amb horaris impossibles, i una desigualtat constant en el repartiment de les tasques de la llar (i, per tant, del temps d'oci). Aquest context ens fa impossible ser presents a les xarxes socials de manera tan activa com els homes que generen el mateix contingut i no sostenen aquestes cures.

“Les dones divulgadores a la xarxa rebem crítiques quan fem ús de la mirada femenina”

I què passa amb aquests estudis de desigualtat en català? Que no existeixen. El món de la divulgació en català encara és un espai per explorar, però això no el converteix en un espai lliure de violències i discriminacions per motius de gènere i totes les violències que s'entrecreuen. Les dones divulgadores rebem suport, però també se'ns qüestionen els nostres coneixements. Rebem crítiques quan fem ús de la mirada femenina (de l'anglès, female gaze) per analitzar realitats i veritats altrament inamovibles i patim agressions i comentaris per raó del nostre gènere. Violències i preguntes que un divulgador no rep als seus xats, als seus missatges privats ni als comentaris dels seus vídeos.

La violència masclista i la desigualtat que patim les dones en espais digitals i xarxes no és una qüestió que s'hagi de solucionar únicament a través de moderadors, bots que controlin els comentaris que rebem i denúncies a la plataforma de torn. La solució passa per un procés de reflexió i desconstrucció del públic que consumeix el nostre contingut, i per la creació de xarxes de creadors i creadores que es comprometin fermament en la lluita contra el masclisme, contra la misogínia, contra la LGTBfòbia, contra el racisme, contra el capacitisme i contra totes aquelles desigualtats que s’entrecreuen amb el feminisme, dins i fora del món digital.

"La solució a la violència masclista i la desigualtat vers les dones en espais digitals passa per un procés de reflexió i desconstrucció del públic"

No serveix de res posar-se un llaç lila al perfil el dia 8 de març si el motiu pel qual un home pot continuar divulgant és que té una dona que li renta els calçotets o li cuina cada dia, sense possibilitat d'expressar-se ella mateixa en el món digital si així ho desitja. Cal que el compromís sigui ferm i que sigui per cada dia de l'any. Les xarxes de suport, els espais feministes i la valoració de totes les disciplines més enllà dels STEM com a elements dignes de ser divulgats i explicats al públic independentment del gènere de la persona divulgadora són la clau per tirar endavant una revolució que fa molt de temps que s'està gestant al món offline i que cada vegada més ha d'ocupar les nostres agendes al món online.

Aquest 8 de març i cada dia de l'any, lluitem per una divulgació igualitària i lliure de violències!

Article escrit per la creadora Helena Bea.