Qui sap quantes persones arreu del món tenen entre les primeres accions matutines la de mirar el mòbil. És una acció tan natural i quotidiana que no ens hem aturat a pensar que fa 15 anys (no 30, ni 60) aquesta acció no era tan habitual. La incidència de la tecnologia en la manera de comunicar-nos ens ha obert les portes a una nova dimensió plena de beneficis i inconvenients; i com que l'ésser humà és tòtil per naturalesa, s'hi ha llençat de cap sense mesurar els riscos que això comporta. Bé, almenys ens comencem a adonar que no tot són flors i violes, i mirem de compensar aquells inconvenients, però encara queda camí per recórrer.

La ciberpsicologia és un terme que es proposa per definir la integració de tecnologia i interacció digital en l'ésser humà, presentat per primera vegada en l'estudi La psicologia del ciberespai publicat l'any 1996 per John Suler. Si bé encara no s'ha aprofundit gaire en el terme, ens podem fer una idea ben clara de què es refereix. Fem un petit viatge en el temps per posar en perspectiva aquest terme, ja que veurem que és més antic del que pensem.

"La incidència de la tecnologia en la manera de comunicar-nos ens ha obert les portes a una nova dimensió plena de beneficis i inconvenients"

Els primers homínids no tenien gaires mitjans de comunicació: empraven la comunicació verbal i corporal. Això limitava la comunicació entre dos individus en un espai i temps concrets, fins que van descobrir que es podien comunicar amb un altre mitjà: l'escrit. Ara ja es podien deixar missatges a les parets de les coves, trencant la limitació d'haver de coincidir en un mateix espai, i apareixien els primers problemes de comunicació escrita: la idea de l'emissor, codificada en símbols, podia no coincidir amb la interpretació del receptor.

Segurament més d'un avantpassat nostre ha hagut de donar explicacions de què significaven aquells gargots a la paret. En aquest precís instant, la tecnologia ja està afectant la comunicació entre individus en aquest i altres aspectes, ja que els missatges es poden interpretar de diferents maneres depenent de qui els llegeix (si coneix el codi, el moment que ho llegeix, la comunicació no verbal, si se sap qui ho ha escrit...). És aquí on podem observar el naixement de la ciberpsicologia humana.

“Els missatges es poden interpretar de diferents maneres depenent de qui els llegeix. És aquí on podem observar el naixement de la ciberpsicologia humana”

Si avancem molt més, l'espècie humana va evolucionar prou per a trencar de manera revolucionària la limitació de l'espai i escurçar temps amb la invenció del telèfon a finals del segle XIX. No ens aturarem a discutir l'autoria de l'invent i ens centrarem en el fet que ara l'ésser humà podia contactar verbalment amb un altre de manera immediata. Ja no calia esperar a veure aquella persona o a rebre una carta, podies parlar amb gent a kilòmetres de distància. Aquí començàvem a veure els primers grans riscos de com ens pot afectar la tecnologia a les relacions humanes: més localitzables, més sol·licitades i, segurament, més estressades. Tot i haver guanyat informació, ja que sentim la veu de la persona que ens parla, encara perdem gran part del que podem captar de la comunicació no verbal. Però, és clar, a l'ésser humà li encanta i continua desenvolupant idees per millorar-ho.

Si prenem consciència del ritme al qual avança la tecnologia, veurem que a principis de segle XXI disposem de múltiples opcions per comunicar-nos sense perdre gairebé res d'informació i salvar totes les limitacions espaciotemporals de la comunicació entre persones, però com ens afecta tot això? Doncs es tradueix en una arma de doble tall: tenim possibilitats gairebé il·limitades per créixer, construir projectes, cuidar de les persones, al mateix temps que ens pot servir per ofendre'ns, destruir o malmetre als altres. La responsabilitat de l'ús que en faci cadascú recau sobre les mateixes persones; així que cadascú decideix si vol, en definitiva, aportar al bé comú o fer-ho servir per destruir.

“Disposem de múltiples opcions per comunicar-nos sense perdre informació [...] però és una arma de doble tall”

Si ens emmarquem en la cultura catalana, la tenim plena d'exemples on la societat catalana ha decidit utilitzar aquesta tecnologia per construir: des de projectes més modestos com el Projecte Ce Trencada (ajuda a localitzar i traduir oficialment videojocs al català) fins a projectes amb forta presència com Softcatalà (fomenta l'ús del català en la informàtica, Internet i noves tecnologies), sense oblidar-nos d'iniciatives com Creadors.TV (fomenta la creació i difusió del contingut audiovisual en català a les xarxes). Tots aquests projectes i iniciatives recullen la part més potent i constructiva de la ciberpsicologia en l'àmbit català i representen allò que m'agradaria que no fos utòpic: un món on l'egoisme, les gelosies i les actituds destructives no existissin, i l'espècie humana pogués prosperar de manera col·lectiva per fer d'aquest món un lloc millor.

Article escrit pel creador Marc.