Fa algunes setmanes comentava una primera aproximació relativa sobre la digitalització del sector de la construcció. Vèiem com la generació massiva d'informació per part dels múltiples actors que intervenen a la construcció necessita ser estructurada en bases de dades accessibles per tots aquests actors de forma controlada. La informació es distribueix en el que anomenem models d'informació que consisteixen en diferents tipologies de contenidors d'aquesta informació (textos, gràfics, càlculs, models matemàtics, models geomètrics tridimensionals, etc.). La interacció entre la informació generada i els actors es produeix a través dels entorns comuns de dades (common data environment), i en aquest context la interoperabilitat i l'estandardització són fonamentals. Qui vulgui aprofundir pot consultar la sèrie de normes ISO 19650 o un breu document introductori, gratuït i més amable, com el que va elaborar l'associació Building Smart Spanish Chapter.

Un altre concepte important en l'anàlisi de la digitalització d'aquest sector està relacionat amb l'escala d'allò que es vol descriure. Dit d'una altra manera, podem anar del treball a macroescala (territorial, urbà) fins a la microescala (una aixeta en un habitatge), i entre un extrem i un altre ,multitud de visions que s'escalen en funció de l'interès dels actors participants i la part del procés a resoldre. Aquesta fragmentació en l'escala d'anàlisi també ha produït gran diversitat d'eines, formats, estàndards d'abast molt parcial; tot plegat una dificultat més a la creació d'un entorn digital comú i compartit. Altre cop, les sitges pròpies de cada subsector que ja havíem vist. Per tant, hem d'evolucionar des de l'actual fragmentació digital al ‘futur continu’ digital que permeti diferents nivells d'aproximació a la realitat, sense ruptures en els canvis d'escala. Aquest és, en el fons, un altre dels grans reptes que tenim al davant.

"Hem d'evolucionar des de l'actual fragmentació digital al 'futur continu' digital que permeti diferents nivells d'aproximació a la realitat"

A qui estigui pendent de les inquietuds del sector de la construcció, haurà vist un interès creixent en el concepte de la industrialització. Es vol avançar en la direcció d'aconseguir reduir al màxim el treball que es fa a peu d'obra, molt manual, artesanal, amb dificultats a l'hora d'assegurar el control, la qualitat i la traçabilitat dels processos. S'entreveu que cal traslladar una bona part del que avui en dia es fa a peu d'obra a unes instal·lacions industrials que ens ofereixin totes les garanties i qualitat de la producció industrial de molts d'altres sectors. És el que es coneix internacionalment com off-site construction. A l'hora de reconduir els nostres processos constructius des d'aquesta perspectiva, la digitalització entra en joc altre cop i esdevé un dels vectors principals. La digitalització és una eina al servei de la industrialització, un facilitador. Dit d'una altra manera, sense una digitalització, profunda és molt difícil assolir majors nivells d'industrialització.

Hem de fer un viatge digital que comença a la taula del promotor quan defineix el producte que vol, continua pel seu disseny que ha de passar pels centres de fabricació de components, i finalment arriba al muntatge, ara sí, on site de components més complexos i acabats. El trajecte, però, no acaba aquí. En efecte, l'edifici o infraestructura estarà operativa durant una vida útil de desenes d'anys, i durant aquesta, serà necessari mantenir una informació digital permanentment actualitzada que faciliti la gestió de l'actiu.

La sostenibilitat, sota el vessant de la necessària circularitat dels materials i recursos emprats, afegeix encara una nova etapa al viatge descrit: l'avaluació de la desconstrucció, entesa com la capacitat de recuperar i reintroduir els materials en un nou cicle de vida. Cal un exercici complex que s'incorpora al disseny inicial en què s'avalua aquesta circularitat, i no és possible sense eines digitals que ens ajudin a descriure els múltiples escenaris possibles.

Actualment, un dels conceptes amb més rellevància a la construcció és el BIM (building information modelling). És un d'entre molts elements de la digitalització. El nom ha fet fortuna i hi ha qui assimila, erròniament, BIM amb la digitalització de la construcció. Però el que és una evidència és que el BIM està fent de palanca per desencadenar la pretesa digitalització. La creació de models digitals dels quals formen part dades estructurades, algunes de les quals s'expressen gràficament produint imatges tridimensionals, està empenyent moltes altres tecnologies i generant un ecosistema digital.

"Sense una digitalització, profunda és molt difícil assolir majors nivells d'industrialització"

Un model BIM és un model digital que s'acostuma a mostrar a través de la seva imatge en 3D, que té molta força. Tanmateix, no hem de confondre el model 3D amb el model digital, ja que el model 3D és simplement una forma visual de mostrar una geometria específica. El model digital va molt més enllà, conté dades i metadades imprescindibles per a l'anàlisi dels requisits als quals ha de donar resposta el disseny, amb simulacions de comportament, per a la planificació de les obres, per a la fabricació i muntatge, i per a l'explotació de l'actiu durant tota la vida útil.

Des de la capacitat d'influència que la nostra entitat té en el sector, conscients dels reptes descrits, anem desenvolupant algunes de les baules d'aquesta cadena, centrades en eines, metodologies i serveis que han de permetre la transformació digital de la construcció. Molts més actors són cridats a aquest exercici.