A les llistes sobre la introducció de la digitalització dels sectors econòmics, la construcció acostuma a aparèixer en un sorprenent darrer lloc. També pel que fa a la productivitat, la classificació és pràcticament la mateixa, amb l'agreujant que la tendència és més aviat a la baixa. Reconèixer la complexitat de l'entramat industrial del sector no és senzill.

Al món anglosaxó, aquest sector té una denominació que reflecteix millor la realitat: AECO. Correspon a les inicials de l'arquitectura, l'enginyeria, la construcció, i l'operació dels actius. Tot i això, l'immens entramat d'indústries que generen matèries primeres, les que produeixen materials, les que els processen produint incomptables productes i sistemes constructius, i un univers d'empreses de serveis que acompanyen els processos, no s'hi veuen reflectides sota aquest nom. És un error pensar que la construcció és només l'activitat que es basa a bastir o aixecar en un solar un edifici o infraestructura. Quan pensem en el sector de l'automòbil, sabem que és quelcom més que la cadena de muntatge final del procés. El mateix, doncs, a la construcció.

"Quan pensem en el sector de l'automòbil, sabem que és quelcom més que la cadena de muntatge final del procés. El mateix, doncs, a la construcció"

Una imatge aclaridora de la constel·lació d'actors i activitats que participen en aquest sector, m'estalvia moltes línies de text en aquest punt.

A la vista d'aquest panorama, la resposta a la pregunta sobre com es digitalitza la construcció ja ens fa pensar en una resposta complexa. Cadascun dels actors intervinents té necessitats específiques i altres de compartides, i arriba un punt en què calen acords molt amplis perquè un nou edifici o infraestructura arribi a bon port.

Probablement, el baix índex de digitalització de la construcció està relacionat amb el fet que cadascun dels múltiples actors participants tradicionalment ha treballat de forma molt aïllada els uns respectes dels altres. Alguns, en paral·lel sense (o molt poca) comunicació transversal, com els fabricants de productes; altres, en sèrie amb moltes dificultats de transmissió d'informació. És el cas del treball excessivament seqüencial i compartimentat que passa per diferents mans successivament: client – projectista – constructor - explotador (per a simplificar els processos bàsics). És el que considerem com a sitges de coneixement o activitat que operen amb una excessiva autonomia.

"El baix índex de digitalització de la construcció està relacionat amb el fet que cadascun dels múltiples actors participants ha treballat de forma molt aïllada"

Una evolució natural ha fet que en les activitats dels diferents agents gairebé sempre hi puguem trobar l'ús d'algun sistema digital: control numèric en processos de fabricació, eines de disseny assistit per ordinador, o eines "quasi-ofimàtiques" escampades arreu. En conjunt, però, es tracta de pinzellades inconnexes que no permeten considerar la construcció com un sector altament digitalitzat, sinó un sector on cada agent ha incorporat els mínims imprescindibles per a la seva pròpia activitat sense tenir una visió global del conjunt. Sense generar un entorn digital compartit.

Aquest escenari, que seria extensible al nivell internacional, està canviant molt de pressa. Un grapat de conceptes vinculats a les noves tecnologies s'està fent un lloc cada cop més imprescindible al sector construcció (AECO). Una de les qüestions cabdals està relacionada amb la generació de bases de dades d'informació alimentades per tots els actors intervinents durant tot el cicle de vida d'un actiu, i disponibles per a tots ells a través de models d'informació que són compartits al núvol que denominem Entorn Comú de Dades (ECD), o Common Data Environment (CDE) en termes anglosaxons. Arribar a aquest entorn comú de dades és un dels reptes nuclears en la digitalització de la construcció: suposa aprendre a llegir l'activitat del sector com un continu intercanvi de dades, generades per tots els actors, en moments temporals diferents, i que enriqueixen constantment la informació disponible dels actius, edificis o infraestructures.

“La generació de bases de dades d’informació de tots els actors en el cicle d’un actiu és un repte nuclear de la digitalització de la construcció”

No és possible disposar d'aquest ECD sense transformacions molt importants de les eines disponibles (programari, maquinari), la interoperabilitat i l'estandardització en les estructures de la informació. Al costat de tot això, cal un canvi radical de les actituds dels agents intervinents per alinear els interessos de tots ells en una única direcció i objectiu.