Quan parlem d'educació emocional a l'escola és important tenir en compte les activitats STEAM com un fantàstic aliat per desenvolupar la resiliència. La capacitat de recuperar-se de situacions adverses, de persistir i de no frustrar-se, és un aprenentatge imprescindible per a infants que estan creixent en un entorn de gratificació immediata, de "victòries ràpides i fàcils". Per això, quan veuen molts cops que el robot que han programat a classe no fa ni molt menys el que s'imaginaven, o bé que el videojoc que ha programat amb tanta il·lusió "s'encalla" per alguna errada misteriosa i invisible en el codi que no són capaços de reconèixer, la primera (i natural) reacció és enfadar-se i deixar-ho estar. Estarem d'acord en el fet que no podem deixar aquesta oportunitat educativa. Com més aviat ens hi posem, més possibilitats tindrem de reorientar aquesta reacció cap a una actitud més positiva.

Una de les grans virtuts d'interactuar amb tecnologia és que no fa concessions. Mostra l'error sense pal·liatius i ens posa davant d'un mirall on veiem reflectides les nostres limitacions, però també la recompensa -sempre triomfal- per no haver-nos rendit a la primera, la satisfacció intel·lectual d'entendre la lògica oculta dels processos i de la interacció amb màquines.

“Interactuar amb la tecnologia ens mostra l’error sense pal·liatius i ens posa davant d’un mirall on veiem reflectides les nostres limitacions”

‘Crossfit’ emocional

En dissenyar projectes educatius amb tecnologia, la resiliència hauria de ser un element essencial en l'arquitectura de l'experiència. Els reptes lògics, de mecanització, programació o de disseny 3D porten implícits "punts d'inflexió", situacions d'especial dificultat que ens enforteixen i ens permeten pujar uns quants graons fins al pròxim nivell d'experiència. És responsabilitat del docent preveure'ls en la mesura del que és possible, recompensar l'esforç de forma positiva (sovint amb estratègies de gamificació) i, sobretot, encoratjar els alumnes a intentar-ho un cop i un altre.

“En projectes educatius amb la tecnologia, la resiliència hauria de ser un element essencial en l'arquitectura de l'experiència”

Hi ha alguns elements que ens poden ajudar a treballar amb èxit la resiliència:

• Equivoquem-nos Massa sovint associem l'error a una mala qualificació o a poc talent. Al contrari, posem-ho en comú a classe i aprenem tots gràcies a la curiositat i les ganes d'experimentar. Equivocar-se és de valents; i aprendre dels errors, encara més. No hi ha res de vergonyós en això.
• Construïm confiança. De la mateixa manera que les activitats tecnològiques requereixen perseverança, el feedback que retornen quan es realitzen correctament és molt potent i reforça l'autoestima dels alumnes. S'entra així en un cercle virtuós que els estimula a continuar aprenent i augmenta les seves probabilitats d'èxit.

"Les activitats tecnològiques requereixen perseverança, però el 'feedback' que retornen és molt potent i reforça l'autoestima dels alumnes"

• Autonomia i responsabilitat. Una errada freqüent en els tallers STEAM és, amb la millor intenció, "arreglar" ràpidament allò que el nen o nena ha fet malament per minimitzar la seva frustració. Han d'entendre que les coses no són senzilles i que l'èxit no arriba sol, que les nostres accions tenen conseqüències.
• No estem sols. Compartir és un dels aprenentatges més difícils, sobretot amb els més petits; adquirir consciència progressiva que podem sumar intel·ligències per solucionar problemes; valorar altres punts de vista, ens fan més forts i resilients, col·lectivament.

Resiliència adaptativa en el món laboral

Avui en dia, contrasta la dèbil resistència a la frustració que sovint detectem a les aules amb les condicions que els alumnes previsiblement es trobaran en el món laboral d'adults.

Una de les principals dificultats és el fenomen del upskilling, la necessitat permanent d'actualització de coneixements derivada de les dinàmiques generades per l'automatització i la intel·ligència artificial. Una autèntica carrera de fons en la que l'estabilitat econòmica probablement estigui lligada a la resiliència de cada treballador. Un equilibri delicat en què caldrà combinar amb habilitat, capacitat d'autogestió, pensament estratègic, adaptabilitat i habilitats comunicatives per relacionar-se de forma eficaç (i atractiva) amb altres professionals similars.

La resiliència per si sola no serà suficient. Però algú imagina que no resulti imprescindible?