Estem vivint anys especialment anòmals. Les onades pandèmiques ens reclouen en el teletreball i ens minven la vida social, les tensions geopolítiques ens afecten les cadenes d'aprovisionament... En aquesta lluita per eludir l'alienació i continuar progressant malgrat la incertesa, ens aferrem a cicles de regularitat assegurada com són les estacions (i compte, que amb el canvi climàtic això sembla que també perilla) i el concepte d'anualitat (i aquí la puntualitat de les festes nadalenques no falla). Doncs bé, gràcies a ser conscients que tanquem un any dur i se n'obre un altre que desitgem ens sigui més benèvol, sembla que segueix sent el desembre el moment més oportú per pensar en el futur.

Els que ens dediquem a la recerca i la innovació estem obligats a viatjar freqüentment al futur, ja que com bé deia Edwar Teller, “la ciència d'avui és la tecnologia del demà”. Però no som els únics que ens aventurem amb aquests viatges en el temps en horari laboral. Els inversors, sempre àvids a pronosticar escenaris futurs de màxima rendibilitat, també fan obligadament aquests trajectes temporals. Em ve ara a la ment un d'ells, el magnat Gordon Gekko, que va ser qui va encunyar la famosa frase de “els diners mai dormen”. Permeteu-me que reformuli aquestes dues cites creant un teorema ex aequo Teller-Gekko: “Els diners d'avui venen, sense dormir, del demà”.

Així doncs, no és estrany que el món de les finances no pari de sol·licitar informes de tendències a experts per saber on anar col·locant les seves dianes més suculentes. El que no sol ser habitual és que es publiquin aquests informes, com va fer el Bank of America (BofA) a mitjans de setembre amb un extens informe de 152 pàgines. A mi, personalment, m'interessaria també saber què no es va publicar, però a això, lamentablement, no hi tinc accés.

"Sembla difícil d'acceptar que estant encara a les albors de l'assentament del 5G, ja se'ns convidi a un nou salt generacional de tecnologies"

Aquest informe identifica catorze tendències que anomenen moonshots. Es tracta de tecnologies radicals que poden provocar canvis de gran envergadura a les nostres vides, que ajuden a afrontar els grans reptes globals i que, encara que comencen en mercats relativament petits, la seva disruptivitat els atorga potencial per fer-los créixer molt. Estimen que el mercat actual d'aquests moonshots és de 300.000 milions d’euros i podria créixer fins als 6.400.000 milions d’euros per al 2030. Revela el BofA així una guia de viatges al futur per a inversors intrèpids i aquestes són les 14 destinacions recomanades que ens estan esperant:

• 6G. Es pronostica que l'actual creixement exponencial de generació i tràfic de dades esgotarà les capacitats de la xarxa de telecomunicacions 5G en menys d'una dècada i obligarà a fer el salt a una sisena generació amb amples de banda de 1TBps.
• Interfícies cervell-computadora. Aquestes tecnologies, que estan ja començant a ajudar persones amb mobilitat reduïda, prometen a curt termini una nova onada al sector dels videojocs i apunten, a molt més llarg termini, a un futur en què els humans puguin fer un salt de nivell en estar neuroconnectats a capacitats d'IA.
• Intel·ligència artificial emocional. També coneguda com a computació afectiva o cognitiva, engloba aquelles tecnologies capaces de captar, analitzar i respondre a emocions humanes i fins i tot simular pensaments humans. Durant aquesta dècada anirem veient com es van infiltrant al nostre dia a dia.
• Biologia sintètica. Aquest àmbit, conegut com a synbio, és un clar exemple del fruit de la convergència de moltes tecnologies: biologia molecular, genòmica, química, enginyeria, machine learning i ciència computacional. Es tracta d'aprofitar la gran diversitat de la natura, i fins i tot redissenyar alguns dels seus organismes amb enginyeria genètica, per fabricar biomolècules que la química tradicional no aconseguiria. A finals d'aquesta dècada tots haurem menjat i fet servir productes synbio.
• Immortalitat. Ha estat, és i serà, sens dubte, el gran somni de la humanitat. Envellir i morir s'ha vist tradicionalment com un fet inherent a la pròpia vida, però ara l'enfocament en investigació és considerar-lo com una malaltia i, per tant, es pot tractar. I d'aquí els grans avenços que s'estan produint en tecnologies de la salut, biotecnologies i fàrmacs antienvelliment, que poden acabar desembocant en esperances de vida cada cop més grans. Estan emergint sendes molt prometedores de R+D en inestabilitat genòmica, atricció de telòmer, disfunció mitocondrial i senectut cel·lular. Els experts de l'informe semblen creure fermament que una primera aproximació a la immortalitat es pot trobar en un futur molt proper.
• Humans biònics. Parlem de tecnologies augmentatives de les capacitats (físiques) humanes, tant les invasives (implants) com les no invasives (exoesquelets). Aquí també entraria el biohacking, per exemple, xips subcutanis per a pagaments contactless. Aquest futur ja està arribant i el 2021 ja hem conegut el primer implant de còrnia sintètica.
• eVTOL. Són les sigles en anglès per als vehicles elèctrics d'enlairament i aterratge vertical. Un àmbit que es proposa descongestionar i modernitzar el transport terrestre actual, principalment a les zones urbanes. Es preveu que el 2023 ja apareguin els primers eVTOL certificats i llestos per a la seva comercialització.
• Electricitat sense fils. Aquí entrem en un altre gran somni, el de Nikola Tesla, l'ús de camps magnètics o radiofreqüències per transmetre potència elèctrica sense cables. S'estima que per al 2025 tindrem una mitjana de 10 dispositius per persona rebent electricitat per aquesta via, i el vehicle elèctric vol jugar a aquesta lliga.
• Hologrames. Potser motivat pel teletreball i la necessitat de crear sales virtuals on puguem veure les projeccions tridimensionals dels assistents, a l'espai real i sense necessitat d'ulleres de realitat augmentada. Sí, tots estem pensant ara en Star Wars i aquests hologrames de la princesa Leia projectats per R2D2… Project Leia va ser precisament el nom escollit per a la iniciativa de la Universitat Brigham Young a Utah, una de les pioneres en aquest àmbit emergent.
• Metavers.- De recent actualitat després del gir de timó que ha fet l'antiga Facebook i actual Meta. Es tracta d'un revival de la iniciativa Second Life de principis d'aquest segle, massa avançada en el seu moment, però el concepte del qual no va decaure en el món dels videojocs en línia. Ara tant l'oferta tecnològica com la cultura de la demanda auguren un futur més que prometedor en aquest àmbit aplicat a altres sectors (a més del gaming) com ara retail, entreteniment, etc. Aquí els experts del BofA ho tenen molt clar, pronostiquen que a la propera dècada els humans dedicarem més temps al metavers que al món real.
• Bateries de següent generació. No hi ha dubte que les tecnologies de bateries tenen encara molt camí de millora per recórrer. Des que Alessandro Volta va fabricar la seva primera cel·la electroquímica a finals del segle XVII, s'ha avançat molt, però no tant com es podria esperar. Una major densitat energètica, així com més entrega de potència, suposen reptes encara sense resoldre perquè les bateries s'ajustin a les necessitats de l'actual i futura mobilitat elèctrica. També s'ha de continuar investigant en bateries amb menor contingut en matèries primeres crítiques (aquelles que són eines de pressió geopolítica i que ens dificulten l'accés a producte electrònic), així com la reusabilitat. Les tecnologies basades en liti pot ser que es quedin curtes davant aquestes noves demandes i les de flux de vanadi o ions de sodi volen prendre el relleu. Tot encara s'ha de veure, però és sens dubte un àmbit ple d'expectatives i de noves oportunitats.
• Tecnologies oceàniques. Les OceanTech o Blue Economy són aquelles tecnologies industrials avançades que es focalitzen en productes que funcionen en o per a l'oceà. Parlem de solucions com ara la generació oceànica d'energies, l'aqüicultura de base terrestre o la pesca de precisió utilitzant IA. Aquí el BofA esbossa un pronòstic quantitatiu com que per al 2030 la Blue Economy tindrà un volum equivalent al PIB alemany.
• Mineria verda. Ve a ser la transició necessària a la mineria actual per poder combregar amb els manaments de l'economia circular i a més minimitzar escassetat creixent de recursos minerals. Més enllà de pal·liar l'impacte ambiental, es barregen solucions com ara la mineria en profunditats oceàniques, l'agromineria, l'extracció en aigües residuals o, fins i tot, la mineria en asteroides. De totes elles, la mineria en aigües profundes sembla estar posicionada en un futur més proper. Apareix el concepte de mineria urbana, buscant reutilitzar materials que en el seu moment van ser considerats com a residus.
• Captura i emmagatzematge de carboni. Per aconseguir processos lliures de CO2, és inevitable recórrer a la captura i emmagatzematge d'aquesta infame molècula. Les solucions que permeten això, acompanyades d'altres de l'àmbit de la geoenginyeria i (òbviament) la reforestació, hauran de contribuir a la reversió d'emissions que és la urgència global més gran que afrontem

Aquests moonshots que ens proposa el BofA seran menys o més factibles a més o menys terme perquè estan subjectes a alts o baixos riscos en la R+D que requereixen. Cal reconèixer, però, que l'informe és molt concret i, a diferència d'altres fonts, no abusa de les generalitats o banalitats pròpies dels buzzwords del moment. Aquells que disposin de capital per invertir en tecnologia, poden sens dubte començar a pensar en aquests destins tan atractius. Deixeu-me, però, fer uns comentaris finals a aquesta guia, més propis d'un científic que d'un inversor.

"Creixement exponencial sostenible és un oxímoron. Anem doncs pensant en un planeta esgotat o ideem un final asimptòtic"

Sembla difícil d'acceptar que estant encara a les albors de l'assentament del 5G, ja se'ns convidi a un nou salt generacional de tecnologies. No oblidem que la hipòtesi de partida és el famós “creixement exponencial” a la generació de dades. Aquesta expressió ja l'hem incorporat a la quotidianitat del nostre argot professional, tots parlem del creixement exponencial com si un altre tipus de creixement ja no fos d'interès per a l'audiència. Però repararem per un moment en el compromís matemàtic de la funció exponencial. Al món real, que és finit, tot el que creix exponencialment consumint recursos, acaba més aviat que tard amb els recursos i, per tant, acaba el creixement. En altres paraules, creixement exponencial sostenible és un oxímoron. Anem doncs pensant en un planeta esgotat o ideem un final asimptòtic per a tot això que desitgem veure créixer exponencialment

Els upgrades a l'espècie sapiens que vindran gràcies a les tecnologies d'immortalitat i les biòniques, es consideraran evolutius parlant darwinísticament? És una simple curiositat, potser més semàntica que conceptual, que un físic teòric com jo no sabria contestar

Això del metavers m'ha deixat un sabor agredolç. No dubto del gran profit que pot aportar a molts àmbits de les nostres vides i del gran conglomerat de tecnologies que col·lateralment es veuran desenvolupades. Però quan, sempre segons el BofA, dediquem més temps al metavers que al món real, potser estarem seguint el guió d'algun dels episodis de Black Mirror. La qual cosa em fa pensar en qui li traurà més profit a aquest moonshot. Si actualment les nostres dades de comportament en línia són el petroli del segle XXI, el metavers ve per fer aquestes prospeccions petrolíferes encara més profundes i potser fins i tot cracking de les nostres vides. Aquí, com en moltes altres oportunitats tecnològiques que avancen amb pas de gegant tant en l'àmbit digital com bio, haurem de fer grans esforços de consens ètic com a espècie.

"Si actualment les nostres dades de comportament en línia són el petroli del segle XXI, el metavers ve per fer aquestes prospeccions petrolíferes encara més profundes"

I finalment també m'assalta la curiositat per algunes tecnologies absents, especialment dues, les tecnologies quàntiques i l'hidrogen. Si bé les tecnologies quàntiques apareixen com a moonshots en informes BofA passats, sorprèn que no apareguin aquest any. I això de l'hidrogen també ens dóna per pensar; si ja ho donen per madur, no em crec que desconeguin que encara hi ha molts reptes de recerca per superar; i si no el troben atractiu per a inversors, com s'entén això en el marc de la gran aposta global a la recerca d'un vector energètic que ens rescati de la dependència dels combustibles fòssils i impulsi nous processos industrials i d'obtenció de materials realment sostenibles.

Bé, no siguem malpensats, potser només es tracti d'això, una guia turística que no pretén abastar totes, sinó alguns dels destins tecnològics que ens esperen en el futur i on els inversors podrien trobar algun unicorn. Bon viatge!