Tesla, entre l’oblit i el mite

El CosmoCaixa impulsa una exposició per reivindicar la figura d’un dels inventors més rellevants de la història moderna

Marc Vilajosana

El científic croat va revolucionar em món de l'electricitat amb les seves aportacions
El científic croat va revolucionar em món de l'electricitat amb les seves aportacions | CosmoCaixa

En una nit de tempesta elèctrica, el juliol de 1856 va néixer en una casa de Smiljan (Lika, actual Cròacia) un dels científics més notoris de la seva generació. La història explica que, atès el context climàtic, la matrona del part va assegurar que el nadó seria el “fill de la tempesta”, però la mare li contestà que no, que seria el “fill de la llum”. Aquesta aurèola de llegenda sempre ha envoltat la vida i l’obra de Nikola Tesla, figura clau en la història de l’electromagnetisme i principal culpable de l’assentament del corrent altern com a mètode generalitzat de distribució d’electricitat. Per tal de reivindicar la seva importància, però també de desfer els mites que l’envolten, el CosmoCaixa de Barcelona acull l’exposició Nikola Tesla: el geni de l’electricitat moderna, una mostra oberta fins al 13 de febrer.

“Tesla era un idealista, una persona molt avançada al seu temps”, assegura el físic i astrònom Jordi Aloy, coordinador de l’exposició. L’augment de popularitat del científic croat durant les darreres dècades ha provocat un efecte rebot, del desconeixement popular a l’exaltament del personatge. “Per als seus seguidors més acèrrims, Tesla és com un messies”, alerta. Per tal d’evitar caure en aquesta idealització, els responsables de la mostra han tractat de ser “equànimes” i han dissenyat un recorregut a través d’un espai de gairebé 800 metres quadrats que combina prototips de les invencions de Tesla dels anys 40 cedits pel Tesla Museum de Belgrad amb explicacions divulgatives i mòduls complementaris produïts pel centre català.

La pedra filosofal dels motors contemporanis

Però què va fer Nikola Tesla per ser reconegut com un dels científics més importants de la història moderna? Per a Aloy, són tres les seves principals aportacions a la societat: el motor d’inducció elèctrica, l’adaptació del corrent altern per al consum quotidià i el seu paper en els sistemes inalàmbrics de transmissió d’informació. El primer d’ells l’ideà el 1881, quan treballava a la central telefònica de Budapest. Allà va crear un mecanisme que utilitzava el corrent altern per generar un camp magnètic que actués com a força motriu. “La major part dels motors actuals funcionen així”, desvela l’astrònom.

Nikola Tesla ha passat a la història de la ciència per la invenció del motor d'inducció, el seu paper en l'impuls del corrent altern i la seva aportació en els sistemes inalàmbrics

La segona aportació, i probablement la més coneguda popularment, és el seu paper en l’assentament del corrent altern com a font d’energia. La “Guerra dels Corrents” és el nom amb què es coneixen els enfrontaments disputats entre General Electric, la companyia liderada per Thomas A. Edison i defensora del corrent continu, i Westinghouse Electric, empresa fundada per George Westinghouse que es basava en els sistemes de corrent altern liderats per Tesla. Després de set anys d’atacs mediàtics i demostracions de perillositat, tant la Fira mundial de Chicago com el subministrament elèctric de la central hidroelèctrica de les cascades del Niàgara, ambdues el 1893, van ser adjudicades a Westinghouse, fet que va marcar la victòria definitiva del corrent altern.

El ‘Sistema Inalàmbric Mundial’, el precursor del wifi

La darrera gran aportació del científic croat va ser el seu paper en el desenvolupament de tecnologies sense fils. “Tesla és el pare ideològic dels sistemes inalàmbrics de transformació d’energia i informació”, assevera Aloy. I és que després de l’èxit amb el corrent altern, l’inventor va destinar tots els seus esforços al que va anomenar Sistema Inalàmbric Mundial, una tecnologia amb la qual volia subministrar energia elèctrica a escala global sense emprar fils.

Per tirar endavant aquesta empresa, Tesla va convèncer el magnat JP Morgan perquè invertís en la construcció de la Torre Wardenclyffe a Long Island, un enorme generador que el científic va utilitzar com a laboratori de proves. Això no obstant, l’enginyer italià Guglielmo Marconi va avançar-se-li el 1901 amb la primera transmissió transatlàntica, la qual li va valdre el reconeixement d’inventor de la ràdio. Tesla, en canvi, va perdre l’interès dels seus inversors, i el 1917 van acabar esfondrant la torre. “El sistema que va idear funciona, però té unes prestacions molt més limitades que els sistemes que s’han acabat desenvolupant”, explica el coordinador de l’exposició.

L’exposició incorpora una representació de la Torre Wanderclyffe, una de les icones visuals més reconeixibles de Tesla | Imatge: CosmoCaixa

Les esperances de Tesla en el seu Sistema Inalàmbric Mundial eren tan altes que esperava poder subministrar electricitat gratuïta per a tota la humanitat. Aloy considera que la seva proposta "no és físicament aplicable tal com ell se l'imaginava", a escala massiva. La tecnologia de Tesla es basava en circuits acoblats, i no en les ones electromagnètiques en les quals es basa el sistema actual. Tot i això, i malgrat que es van qualificar d’utòpiques les ambicions del croat, l’astrònom del CosmoCaixa sí que creu que “podríem anar més enllà del que hem anat”, tal com s’ha demostrat actualment amb el desenvolupament accelerat dels vehicles elèctrics.

Si una cosa queda clara és la visió humanista que tenia Tesla del progrés científic. "Ell creia que la ciència i la tecnologia serien les eines per millorar la societat. I no parlava en termes de nacions o bloc polítics, sinó de tota la humanitat", destaca Aloy. Tanmateix, l’inventor va posar en pràctica la seva carrera científica entre finals del segle XIX i principis del XX, una època marcada pel naixement d’un nou sistema econòmic. "Va haver de desenvolupar-se en els inicis del capitalisme dir a principis de segle XX als Estats Units. Per molt idealista que fos, va haver d'amollar-se a la realitat", rebla l’astrònom.

La reinterpretació cultural de Tesla

Aquest context econòmic és, possiblement, una de les principals raons que han comportat que Tesla es mantingués en l’oblit social fins a les darreres dècades, juntament amb altres factors que enumera Aloy: "Per una banda, els seus problemes personals; per l'altra, la mala sort. També perquè era un home tan avançat al seu temps que no el prenien en consideració". Això no obstant, la comunitat científica s’ha assegurat de reparar la imatge d’un inventor que, a les acaballes de la seva vida, havia perdut el prestigi acumulat i malvivia d’hotel a hotel. Avui dia, una de les marques més avantguardistes d’automoció porta el seu nom: Tesla Inc.

I no només l’entorn professional ha reivindicat la figura de Tesla, sinó que també ho ha fet la cultura popular. Això sí, contagiant-se sovint dels mites paranormals que l’exposició del CosmoCaixa busca desfer. Així doncs, veiem pel·lícules com El Truc Final (Christopher Nolan, 2007), que introdueix Nikola Tesla com un personatge, interpretat pel cantant David Bowie, capaç de clonar persones. També la popular sèrie britànica de ciència-ficció Doctor Who va dedicar un capítol de la seva dotzena temporada a la seva vida durant la ‘Guerra dels Corrents’, que al serial es veu afectada per una invasió d’alienígenes, una referència al seu ja desmentit contacte amb extraterrestres mentre experimentava amb tecnologia sense fils. Els videojocs no són una excepció: a Teslagrad (Rain Games, 2013) controlem un jove Nikola que avança pels mapes amb uns estris que controlen el magnetisme de l’entorn, mentre que el joc de terror Close to the Sun (Storm in a Teacup, 2019) succeeix dins d’un vaixell steampunk dissenyat pel científic croat que incorpora una Torre Wardenclyffe al seu interior.