President executiu del Centre Blockchain de Catalunya

Metaversos: qui governarà la nova realitat digital?

"No podem deixar aquest poder en mans de les grans corporacions perquè estableixin les seves dictadures als metaversos"

És innegable. Durant les darreres setmanes, hi ha una paraula que s’ha anat incorporant en el nostre vocabulari, ja no només en el dels que ens dediquem al sector tecnològic, sinó al de tota la ciutadania. Em refereixo al terme metavers, que encara no es troba recollit al DIEC, però sí, per exemple, al Merriam Webster, un dels diccionaris nord-americans de referència, on el defineixen de la següent manera: “En el seu significat actual, metavers generalment es refereix al concepte d’un món virtual altament immersiu, on la gent es reuneix per socialitzar, jugar i treballar”.

El diccionari afegeix, a més, el següent comentari: “L’atenció sobre aquest terme es va disparar el 29 d’octubre de 2021, quan Facebook es va rebatejar com Meta, i va publicar un vídeo en el qual el seu director general, Mark Zuckerberg, diu ‘crec que el metavers és el pròxim capítol de la internet’”. Gràcies també al diccionari podem saber que el terme metavers va ser encunyat per l’autor Neal Stephenson l’any 1992 en la seva novel·la de ciència-ficció Snow Crash.

Des del CBCat, ja fa un temps que tenim clar que els metaversos han deixat de ser una quimera futurista per esdevenir una realitat, però és evident que la decisió corporativa del gegant Facebook està accelerant aquesta evolució a marxes forçades. De moment, des que Facebook va anunciar el seu canvi de nom (i estratègia) a Meta, Seül no va trigar gens a fer públic que seria el primer govern municipal a tenir el seu propi metavers, que s’inaugurarà enguany amb les campanades d’any nou virtuals, i s’anirà desenvolupant fins al seu ple funcionament, que pretenen assolir durant l’any 2026. Barbados, l'idíl·lic país del Carib, també ha declarat que serà la primera nació a obrir una ambaixada a Decentraland, un dels metaversos més complets i populars actualment.

Aviat passarem llargues estones en aquests nous mons virtuals, ja sigui en espais de treball, en reunions amb amics o gaudint de temps d'oci"

Estic segur que en els pròxims dies i setmanes molts altres països i nacions se sumaran a aquesta tendència, i decidiran ser presents en un o altre metavers. Gràcies a les noves tecnologies, aquests entorns virtuals seran cada vegada més immersius i ens permetran ampliar la nostra realitat. Per tant, no és difícil intuir que aviat passarem llargues estones en aquests nous mons virtuals, ja sigui en espais de treball optimitzats, en reunions amb amics que no tenim físicament a prop, o gaudint de temps d'oci amb experiències que no podríem trobar a la vida física.

És precisament per això que, a banda d’imaginar i plantejar-nos el mar de possibilitats que s’obre davant nostre amb aquesta nova realitat virtual, que cada vegada conquerirà més part de les nostres vides, també cal que ens aturem a reflexionar sobre la legislació i la democràcia d'aquests nous mons. Sembla evident que hi ha una sèrie de normes ètiques i morals bàsiques del món físic, que s'hauran de respectar també al món digital -no robar, per exemple-, i que malgrat trobar-nos en entorns digitals, seguirem essent humans, i, per tant, seguirem tenint els drets humans garantits. Però, a banda d'això, aplicaran al món virtual les mateixes normes que ho fan al món físic? I anant encara més enllà, qui decidirà quines són les normes que apliquen, i quines no? És a dir, quina serà l'estructura de governança d'aquests nous mons: qui els regirà, i de quina manera?

"No és gens esbojarrat afirmar que la creació d'aquestes noves realitats pot portar amb si mateixa la creació de noves formes de democràcia"

Ara fa un parell de setmanes, des del CBCat vam organitzar a Barcelona l'esdeveniment Democracy4All, una conferència internacional que justament té l'objectiu de posar en comú actors polítics, reguladors i tecnòlegs, per tal de discutir els darrers avenços en blockchain i democràcia. En aquest entorn, i posteriorment també en el Barcelona Tech Spirit, vam tenir l'ocasió de reflexionar una mica sobre els possibles models de governança d'aquests mons virtuals que ja estan al nostre abast.

No és gens esbojarrat afirmar que la creació d'aquestes noves realitats pot portar amb si mateixa la creació de noves formes de democràcia. Ja hi ha noves dinàmiques, tot i que encara estan en estadis molt incipients. N’és un exemple la democràcia líquida, que permet als ciutadans votar en referèndum directe les decisions del govern, o delegar aquest vot en un altre ciutadà, organització o partit polític. Així, tothom pot decidir en quin grau es vol implicar en política, depenent del seu interès o els coneixements que en tingui, entre altres factors. Aquest model és totalment possible gràcies a la tecnologia blockchain i a les eines que aquesta ofereix, com la identitat autosobirana o els protocols de vot digital.

"No podem deixar aquest poder en mans de les grans corporacions perquè estableixin les seves dictadures als metaversos"

És vital que tota la ciutadania entengui la importància d'implicar-se en aquests debats, i en la presa de decisions; no podem deixar aquest poder en mans de les grans corporacions perquè estableixin les seves dictadures als metaversos. La missió del CBCat, a més de promoure l'adopció de la tecnologia, és també la d'educar el públic en el seu bon ús. És per això que volem empoderar la població a informar-se, conèixer i prendre possessió d'aquest poder latent que els pertany i que no han de deixar caure en mans de les grans corporacions.