Normalment s’associa la recerca al món purament científic, on s’analitzen dades experimentals per extreure conclusions de certs fenòmens naturals, com la biologia o les ciències de la salut, entre d’altres. La majoria d’investigadors han obtingut un doctorat que internacionalment s’abreuja com a PhD. Aquesta expressió ve del llatí philosophiae doctor. Filosofia ve deI grec i vol dir “amor pel coneixement”. Els mètodes filosòfics que s’utilitzen durant el doctorat – i en general al món de la recerca – inclouen el qüestionament (o plantejament d’una hipòtesi), la discussió crítica, l'argument racional i la presentació sistemàtica de resultats.

Moltes de les persones que hem escollit estudiar enginyeria pensem en estudiar un grau (o grau i màster) i després entrar al món laboral. Però també existeix la possibilitat de continuar pel camí de la recerca. En general, la majoria dels doctorats en enginyeria tracten de resoldre un problema tècnic complex. Per exemple, la Pilar, una companya de les Young IT Girls, es dedica a generar energia elèctrica o productes d'alt valor afegit mitjançant sistemes  bioelectroquímics durant el procés de tractament de les aigües residuals. O jo mateixa, que utilitzo models matemàtics per estudiar la congestió del trànsit i desenvolupar estratègies de control per eliminar-la. Molts d’aquests problemes o models matemàtics són tan complexos que requereixen eines informàtiques per resoldre numèricament un sistema d’equacions. D’això se’n diu fer simulacions, i s’aconsegueix aprenent a programar. Escriure codi també serveix per desenvolupar algoritmes per solucionar problemes matemàtics que no tenen solució analítica o per detectar anomalies o certs indicadors. L’Alejandra, presidenta de les Young IT Girls, fa un doctorat industrial entre la UPC i MiWEndo. La seva feina consisteix a dissenyar un algoritme que pugui detectar pòlips a través de les microones obtingudes a partir d'un sistema d'antenes que s'acobla als colonoscopis. D’aquesta manera, el seu algoritme té com a objectiu millorar la detecció precoç del càncer de còlon.

Als Estats Units, un dels països referents en el món de la recerca, fan una enquesta per analitzar les característiques demogràfiques i les carreres escollides pels estudiants de doctorat. Segons el National Center for Science and Engineering Statistics (NCSES), de tots els doctorats que es finalitzen, aproximadament (i des de l’any 1988) el 50% estan relacionats amb la ciència. De fet, només un 17% de les persones que fan un doctorat ho fan en enginyeria. Per tant, no m’estranya que moltes enginyeres i enginyers no sabem, quan comencem la carrera, que ens podem dedicar a la recerca. Fan falta referents.

Com ja sabem, el nombre de noies que decideixen estudiar una enginyeria no representa la societat, i si mirem quina és la representació de dones fent un doctorat, aquest percentatge és encara més baix. Jo soc estudiant de doctorat en enginyeria de transports (una branca de l’enginyeria de camins, canals i ports) a Califòrnia. Vaig venir aquí el 2017 amb les beques Balsells per estudiar un màster o doctorat a l’escola d'enginyeria de University of California Irvine. De les set persones (catalanes) que vam rebre la beca aquell any, jo era l’única noia. De les quatre persones (de quatre nacionalitats diferents) que vam començar el doctorat en enginyeria de transports aquell any, jo era l’única noia. Però si et dediques a la investigació, saps que és molt perillós extrapolar, és a dir, definir una tendència quan tens poques dades.

"Moltes enginyeres i enginyers no sabem, quan comencem la carrera, que ens podem dedicar a la recerca. Fan falta referents"

Després de l’11 de febrer, que l’any 2015 l’ONU va assignar com a Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, i de certes converses que vaig tenir amb les meves amigues i companyes de les Young IT Girls, he volgut aprendre i entendre la representació de les dones a diferents àmbits STEM al món de la recerca. Si assumim que tothom que es vol dedicar a la recerca primer ha de fer un doctorat (tot i que no és 100% cert), analitzar el nombre de graduats de doctorat ens pot servir com a referència de la representació de les dones al món de la recerca.

Segons la mateixa base de dades del NCSES, de les 55.000 persones que van rebre un doctorat als Estats Units el 2018, un 46% eren dones. Aquesta proporció s’ha mantingut constant en els darrers 10 anys i és força encoratjadora, ja que sembla que en entrar al món de la recerca estem a prop de la paritat de gènere. Tanmateix, quan desglossem aquests números per categoria, ens trobem que en doctorats en STEM només un 42% són dones. Si separem els doctorats de STEM per temàtica, més del 50% dels graduats des de principis dels 2000 en ciències socials, psicologia i ciències de la salut són dones. De fet, el 1988 un 48% de les persones que acabaven un doctorat en ciència eren dones, i actualment les dones representen un 57% en aquesta branca. Tot i això, l’anomenat efecte tisora fa que el percentatge de dones es redueixi progressivament amb posicions de més poder en el món de la recerca científica.

Per saber què en pensen els estudiants de doctorat STEM sobre la disparitat de gènere a les posicions de professorat, un estudi va entrevistar 48 estudiants de doctorat (27 homes i 21 dones) a una universitat dels Estats Units. El motiu principal que tant dones com homes donaven era l’existència d’un “biaix històric”. Però, a més, un 44% dels homes creia que la variació en representació és deguda a diferències de gènere innates i, en canvi, un 67% de les dones deien
que la diferència és deguda a les construccions socials dels rols de gènere. Quan els preguntaven si creien que “el rellotge biològic no està alineat amb el rellotge per aconseguir una plaça fixa de professor”, només un 4% dels homes hi estava d’acord, mentre que un 53% de les dones opinava que era cert. De fet, l'edat mediana dels graduats de doctorat als Estats Units és aproximadament de 31,6 anys, segons la NCSES. Normalment, per aconseguir una plaça fixa de professor/a a la universitat has d'aconseguir publicacions, assistir a conferències i establir una línia de recerca
reconeguda. En general, quan et contracten com a professor per primer cop, és amb una plaça temporal de 4 a 6 anys. Però molta gent, abans d’aconseguir aquesta plaça, treballa uns anys com a postdoctorat en alguna universitat o centre de recerca. En resum, que aproximadament entre els 30 i els 40 anys has de publicar, anar a conferències, i establir-te com a professional per aconseguir la plaça fixa a la universitat. Aquesta és justament la franja d’edat que moltes persones tenen o decideixen tenir fills. Així, compatibilitzar feina i família resulta molt difícil en aquest sistema.

"El sistema de recerca, com moltes altres coses en aquest món, es va construir per i per als homes, i si volem veure-hi paritat, algunes coses han de canviar"

Si això és part del “rellotge biològic” o una “construcció social”, t’ho deixo decidir a tu, estimat/da lector/a. Però jo tinc clar que el sistema de recerca, com moltes altres coses en aquest món, es va construir per i per als homes, i si volem veure-hi paritat algunes, coses han de canviar. A més, si escoltes les científiques al documental Picture a Scientis aprendràs, entre altres coses, que fins fa poc demanar la baixa de maternitat/paternitat estant a la universitat tenia un estigma associat perquè cap investigador o investigadora ho havia fet abans. Però, què passa amb totes les altres disciplines STEM de la recerca? Resulta que ni tan sols tenim paritat a nivell doctoral. I, en molts casos, com en l’enginyeria, tampoc hi ha paritat en els estudis de grau. Per exemple, de les 4.000 persones que es van doctorar en les disciplines de matemàtiques i informàtica als Estats Units el 2018, només un 24% eren dones. I dels 10.000 nous doctors i doctores en enginyeria, les dones representaven només un 24%. En particular, les enginyeries amb menys representació femenina (menys del 15%) són enginyeria industrial i enginyeria aeronàutica.

Tot i que el percentatge de dones actualment és baix, la tendència ha millorat substancialment en els últims 30 anys, com es pot veure a la gràfica. Però m’agradaria remarcar que aquests percentatges van pujar molt des del 1988 fins al 2008 i des de llavors s’han estancat. Si a l’enginyeria, matemàtiques i informàtica (les TEM) també apliquem l’efecte tisora, ens trobarem que la representació de dones professores TEM a la universitat és molt baixa. Això també s’anomena leaking pipeline en anglès, en referència al degoteig constant de talent femení en les carreres acadèmiques. Per tant, a més del problema de retenció de talent de les STEM, en aquestes branques del coneixement, tenim una mancança de dones des de les primeres etapes d’investigació.

Les xifres parlen per si soles, i queda palès que encara hem de trencar molts estereotips. Però si volem veure més dones a les conferències que anem, si volem tenir més veu dins de les universitats com a professores i investigadores, simplement hem de ser més. Això s’aconseguirà buscant la paritat d’estudiants de doctorat a totes les disciplines i aconseguint un sistema menys masclista on tothom pugui créixer. Per tant, hem d’encoratjar les persones que estudien TEM a dedicar-se al món de la recerca, i donar visibilitat a les TEM dins de la investigació. I sobretot, hem de donar visibilitat i reconeixement a les dones que es dediquen a la investigació. Així, les investigadores no se sentiran fora de lloc i evitarem el degoteig constant de talent o leaking pipeline. Tenim molta feina per fer, i qualsevol dia és bo per recordar-ho, no només l’11 de febrer. Com bé diu la Núria Salán, tothom es veu beneficiat amb una major diversitat al món de la recerca.

"Hem de donar visibilitat i reconeixement a les dones que es dediquen a la investigació, així no se sentiran fora de lloc i evitarem el degoteig constant de talent"

Per tant, aquesta feina de difusió i conscienciació requereix el temps i l’esforç de tothom. Si només les investigadores carregem sobre nosaltres aquesta responsabilitat que hauria de ser compartida per tota la comunitat científica, incrementem el desavantatge existent pels biaixos implícits i explícits que ens trobem dia a dia. Recordem que fer recerca és “amor pel coneixement” i compartir-lo amb les noves generacions és necessari. Donar-lo a conèixer a la societat hauria de ser part de la nostra vocació.