A aquells amants de l'art i de l'arquitectura segur que el concepte Bauhaus els resultarà familiar. Per als que no, Bauhaus va ser un moviment arquitectònic i artístic nascut en una escola d'arts alemanya a principis del s. XX. Aquesta “casa en construcció”, com es tradueix literalment el concepte, es va caracteritzar per un enfocament en el qual les línies netes, la senzillesa i la combinació de la bellesa i la modernitat amb l’artesania eren el tret diferencial. Aquest juny la Unió Europea presentava el concepte “New European Bauhaus” com un nou renéixer d'Europa en què la creativitat i la interdisciplinarietat dibuixaran el futur d'una nova economia circular per combatre, entre d’altres, la crisi climàtica. I l'alimentació ha de ser un dels focus principals de transformació.

Avui, en plena crisi climàtica, amb una població mundial en augment i amb el Dia de l'esgotament de la Terra, que marca la data de l'any en què els humans ja hem consumit tots els recursos produïts del planeta, cada vegada més d'hora, les autoritats europees -i mundials- ja comencen a adonar-se de la urgència a donar respostes eficients i radicals a aquests reptes globals. Tal com indica l'informe de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), per donar cobertura a les necessitats de la població en un futur, cal augmentar la producció de menjar al voltant d'un 50% abans de l'any 2050.

Sent la cadena de valor agroalimentària el principal agent transformador de la salut humana i de la sostenibilitat mediambiental, la gran pregunta a la qual ens enfrontem és: com podem fer que el que mengem en el futur sigui més sostenible, assequible, saludable, però també el més saborós i acceptat possible? És possible estar menjant en cinc anys espaguetis fets a base de cucs de la farina?

“Podem veure publicacions recurrents sobre els avantatges de la carn conreada al laboratori o de filets obtinguts amb impressores 3D”

Actualment, s'especula molt sobre com serà l'alimentació del futur. Podem veure publicacions recurrents sobre les bondats mediambientals de la proteïna d'origen vegetal o dels avantatges de la carn conreada al laboratori, fins i tot filets obtinguts amb impressores 3D que semblen més aviat trets d'una novel·la d'Isaac Asimov que del que poguéssim trobar en el nostre plat en un futur no molt llunyà. Però la veritat és que aquí entra en joc un factor limitant més enllà del creatiu i tecnològic: la percepció del consumidor i la cultura gastronòmica.

Encara que la tecnologia i la innovació han permès augmentar la producció agrícola significativament, la veritat és que les polítiques locals i regionals tendeixen a recuperar un sistema de producció que respecti la temporalitat dels aliments, l'origen dels quals sigui el mateix territori apostant per ser sobirans en la nostra alimentació i no partícips d'una “ramaderia” de laboratori. Així mateix, les noves guies alimentàries recomanen assíduament una alimentació principalment basada en aliments d'origen vegetal per prevenir malalties no-transmissibles (aquelles relacionades amb la dieta i l'estil de vida) i disminuir l'impacte ambiental. En resum, per millorar la nostra salut i la de la planeta, poques coses superen un “modern” potatge de llegums.

“Encara que la tecnologia i la innovació han permès augmentar la producció agrícola significativament, es tendeix a un sistema de producció no partícips d'una “ramaderia” de laboratori”

En conclusió, tot i que Europa aposta per aquesta “Nova Bauhaus Europea” o renéixer, potser pel que fa a l'alimentació, seria millor fer compatible la innovació amb l'adopció d'una alimentació més tradicional que, a poc a poc, integri allò que és necessari i ambientalment lògic de tot el que ara sembla tret d'una pel·lícula de ciència-ficció, o de terror segons la perspectiva de cada consumidor!