Des de batuts elaborats amb insectes fins a embalatges comestibles, passant per les decoracions per a pastissos fets amb impressió 3D: el sector de les foodtech, les empreses d’alimentació que apliquen la tecnologia per millorar-ne l’eficiència i la sostenibilitat, ha duplicat la seva presència al Principat en els darrers dos anys. Així ho afirma el conseller delegat d’ACCIÓ, Joan Romero, en declaracions a l’ACN, qui desvela que ja són 99 les empreses especialitzades en aquesta disciplina a Catalunya.

"En general, la indústria està en un procés de transformació molt important", assevera Romero. L'alimentació, el principal sector industrial català, tampoc és aliè a aquests canvis tecnològics i, en els darrers anys, ha experimentat un increment notori d'empreses de nova creació orientades a millorar l'eficiència i la sostenibilitat del sector. Les tècniques agrícoles, el servei d’entrega a domicili o la generació de nous productes alimentaris són algunes de les seves aplicacions.

Un exemple d’aquesta darrera és Heura, empresa nascuda el 2017 a Barcelona centrada en la producció de proteïna vegetal com a alternativa sostenible a la carn i que va tancar 2020 amb una facturació de 8 milions d’euros. "Cada vegada el consumidor està més apoderat. Tenim més informació i més a prop gràcies a les xarxes socials i veiem quin és l'impacte d'allò que mengem", explica el seu cofundador, Bernat Añaños. Un altre cas d’èxit és Becrit, fundada el 2019 i creadora d’un batut de proteïna elaborat amb farina d'insectes. "El nostre insecte té un alt grau de proteïna, d'entre 60 i 70 grams per cada 100 grans, és alt en Omega 3 i Omega 6, té un alt contingut en vitamina B12 i té tots els micronutrients que el nostre cos necessita, com el zinc, el magnesi, el calci o el ferro", explica el conseller delegat i cofundador de l'empresa, Sergi Playà.

El canvi climàtic, factor diferencial en el canvi tecnològic

Una altra de les tendències de creixement del sector foodtech són les dietes personalitzades, la traçabilitat dels aliments i l'automatització dels supermercats i la restauració, als quals se suma també la importància de la demografia i el canvi climàtic. El sector preveu un increment del 70% de la demanda d'aliments per al 2050 i alerta que un 50% de la producció d'aquests a escala mundial està en risc per la situació mediambiental. "Cal un canvi molt substancial en la manera de produir en el sector alimentari", reclama Romero.

Una de les empreses que preveu fer front a aquest problema és Natural Machines. L'empresa va sortir al mercat a finals de 2018 i aposta per la impressió 3D com a mètode per evitar el malbaratament d'aliments i reduir el consum d'aigua i energia. Entre les seves aplicacions, la companyia disposa d'una tecnologia de cocció per làser que permet cuinar sense aigua ni oli i amb 10 vegades menys energia que un forn. La companyia també preveu donar resposta a l'envelliment de la població i a la falta de productes alimentaris dirigits a aquest col·lectiu.

La consolidació de Barcelona com a hub de l'alimentació

De cara als pròxims anys, ACCIÓ preveu un creixement "exponencial" del sector foodtech. "Tenim un ecosistema molt ric que permet transformar el sector alimentari aprofitant les tecnologies de forma consolidada i molt sòlida", sosté el conseller delegat d'ACCIÓ. Romero subratlla el compromís del Govern amb l'àmbit de l'alimentació i la gastronomia i assegura que l'ecosistema desenvolupat a Catalunya en aquest àmbit permetrà atraure inversió estrangera al sector.

En aquest context, el cofundador d'Heura reclama col·laboració publicoprivada per convertir Barcelona en un “hub de l'alimentació del futur". "L'administració ha de tenir un paper d'ajuntar esforços entre les empreses, institucions i tots els recursos que vindran dels fons europeus i posar-los al centre. Si tot això passa, tenim tots els ingredients per liderar a escala mundial", assegura Añaños. El cofundador d'Heura alerta que països com el Canadà o Singapur estan "fent les passes correctes" per esdevenir els centres neuràlgics de la gastronomia del futur i reclama inversió en el sector primari. Així mateix, proposa iniciatives per fomentar el consum d'aliments sostenibles, a través d'un increment dels impostos per als productes amb un impacte "molt negatiu" i la rebaixa de les taxes per acostar i fer "més democràtics" els productes amb un "impacte positiu".