Diuen que soc creadora de contingut, que ara faig vídeos per a Youtube, Tiktoks, i cada dia conte la meua vida per històries. M'obrin moltes persones dient-me que el meu contingut els agrada, que entretén, i això em fa sentir feliç. L'única persona que sempre (i quan dic sempre em referisc des del moment que un dia se'm va ocórrer posar-me a parlar davant d'una càmera) m'ha reconegut tot allò que faig ha sigut ma mare, i ara que la gent va reconeixent alguns dels projectes que faig, em gratifica. I és això el que em posa contenta, que em valoren pel contingut que faig, i no per una altra cosa. És en aquest punt on la llengua pren un valor significatiu. No vull que m'aplaudisquen perquè faig contingut en la meua llengua, quina barbaritat! Vull que m'aplaudisquen perquè el meu contingut és bo. A un anglès mai li aplaudirien per parlar la seua llengua a les seues xarxes socials; a un castellà, tampoc. Per què a mi se m'ha de notificar molt més el fet de "crear contingut en català" que no el fet de crear contingut?

"No vull que m'aplaudisquen perquè faig contingut en la meua llengua, quina barbaritat! Vull que m'aplaudisquen perquè el meu contingut és bo"

En cap moment a l'hora de publicar quelcom em pare a pensar en quina llengua m'expressaré, ho faig en la meua, el català. Si d'alguna cosa estic segura és que mostrar la meua realitat a les xarxes és mostrar també la meua llengua. De fet, si entrem en valoracions (i no m'agrada massa clavar-me on no em toca), molta gent catalanoparlant quan es disposa a compartir contingut a les seues xarxes canvia directament de llengua, al castellà, o fins i tot, a l'anglés. El pitjor de tot, però, és que la gent ho veu normal, no s'adonen de l'autoodi que comporten aquests petits actes.

Des de fa temps tinc una idea clara: el pitjor que podem fer per salvar la llengua és anar de salvadors. No ens podem posar una medalla pel simple fet de parlar-la. El dia que no justifiquem per què parlem en català serà un bon dia per a la llengua. Amb tot açò, el que vull dir és que estic farta de veure com ens justifiquem per parlar en català. Sembla que ens exculpem per parlar en la nostra llengua, i ben mirat, això és un problema greu per la conseqüència d'una cultura minoritzada.

"Mostrar la meua realitat a les xarxes és mostrar també la meua llengua"

És cert que crear contingut en català abraça un públic molt inferior a qualsevol altra llengua globalitzadora, però és el públic que, almenys jo, vull. I compte! També es té el pensament que creant contingut en castellà arribaràs molt més lluny perquè tindràs una major audiència compartint contingut en aquesta llengua, però és totalment fals per un motiu ben senzill: en castellà està tot inventat. Si tens una idea original, siga quina siga, segur que ja hi haurà hagut alguna persona que ho haja fet abans, i si per al castellà això és un inconvenient, per a nosaltres és tot un avantatge.

El contingut que comencem a crear (ara potser ja hi ha molt de creat perquè fa temps que treballem fort) no ha estat inventat mai abans en català i, per això, captar gent és molt més fàcil. Per tant, una idea que m'agradaria deixar clara és que no pel fet de fer contingut en català arribes a més gent, sinó que arribes a la gent que vols, i aquest fet és també importat. En tot moment vull tindre feedback i saber si el que faig realment interessa els meus seguidors.

"No pel fet de fer contingut en català arribes a més gent, sinó que arribes a la gent que vols"

Comptat i debatut, reprenc la idea principal que vull transmetre: no s'ha de reconèixer el contingut en la nostra llengua pel simple fet de ser en català, sinó que s'hi ha de reconèixer perquè és bo, de qualitat, perquè atrapa el públic i fa que no pugues deixar de mirar la pantalla durant tot el temps que dura el vídeo.