Les sequeres són un dels problemes més greus i creixents als quals ens enfrontem en l'actualitat, i tenen una dificultat afegida en comparació a altres catàstrofes. No se sap exactament quan comencen i quan acaben, quin és el territori que afecten; ni quina és la magnitud del seu impacte. Ara bé, es pot saber que una potencial inundació s'inicia quan comença a ploure torrencialment, i acaba quan deixa de ploure o l'aigua torna al llit del riu. I aquest impacte es
basa en el nivell d'aigua assolit. Les sequeres no són catàstrofes que comencen atès a un esdeveniment, sinó per l'absència d'ell. De forma completament subjectiva i depenent de la perspectiva i l'àrea d'interès de l'observador, l'extensió espacial i temporal. I és així com l'impacte de les sequeres s'entén, més o menys. Això fa el seu estudi i la seva predicció altament complicats.

L'escassetat d'aigua afecta més enllà dels recursos hídrics. Genera una cascada d'impactes amb repercussions en la majoria de sectors, especialment a l'econòmic i al social. Coneixedors de l'abast dels seus impactes, són moltes les organitzacions i entitats internacionals que estan centrant els seus esforços a entendre i predir l'esdeveniment per així mitigar-ne els impactes en la mesura del possible.

“Incorporant la perspectiva de gènere en els models hidromatemàtics es poden tenir repercussions positives en les vides de les dones en àrees rurals”

Actualment, aquestes entitats, governamentals i no governamentals, nacionals i internacionals, treballen en la creació de protocols i models de predicció per tal de fer aquestes àrees més resilients davant les sequeres. El que és interessant sobre els nous models i protocols és que les entitats involucrades pretenen incloure tots els col·lectius possibles, entre ells la perspectiva de gènere, i la seva vulnerabilitat i exposició a l'impacte de les sequeres. Incorporant aquesta perspectiva en els models hidromatemàtics, pot tenir en un futur pròxim repercussions positives en les vides de les dones i nenes de les àrees rurals dels països afectats.

Una de les zones més afectades per les sequeres són els països de l'Àfrica Subsahariana. En la gran majoria de les seves zones rurals es practica el que es coneix com a agricultura de subsistència, on cada unitat familiar conrea aliments pel seu autoconsum. En aquestes regions els homes treballen i són les dones les encarregades de portar les tasques de casa, cuidar els animals i els cultius que alimenten la família. Durant períodes sense sequeres, moltes d'aquestes dones requereixen una mitjana de dues hores diàries per recollir l'aigua necessària per mantenir els cultius, animals i les tasques de la casa. En canvi, durant una sequera, a conseqüència de l'esgotament dels recursos més propers, aquest temps pot incrementar fins a sis hores per dia.

Són moltes unitats familiars en les quals les dones tenen com a tasques addicionals cuidar dels infants, dels malalts o dels membres més majors. En aquestes ocasions les dones no es poden permetre passar entre dues i sis hores recollint aigua de fonts alternatives per abastir les seves necessitats i sobreviure. En aquests casos són les filles qui majoritàriament sofreixen les repercussions de les sequeres. Moltes d'elles han de deixar l'escola per ocupar el lloc de les seves mares, recorrent llargues distàncies per recollir aigua diàriament.

Per a aquestes nenes el problema va més enllà de deixar de tenir accés a l'educació, sinó que queden completament exposades a ser atacades per animals salvatges que es veuen obligats a accedir els mateixos recursos hídrics que els humans a conseqüència de la sequera. En els pitjors dels casos, aquestes nenes no només s'han d'enfrontar als animals salvatges, sinó que s'ha comprovat que són vulnerables a sofrir atacs violència masclista. Diferents estudis confirmen que durant les sequeres s'incrementen el nombre d'embarassos no planificats en nenes d'11 a 13 anys, molts d'ells són conseqüència d'agressions masclistes.

Addicionalment als embarassos no planificats, s'afegeixen aquells encoratjats per la creença que tenir més fills vol dir tenir més mans ajudant a casa, sent així un mecanisme d'aprovisionament. Això exposa moltes dones i nenes a ser forçades socialment a casar-se molt joves i tenir més fills per "ajudar" la unitat familiar.

Una altra font d'exposició i vulnerabilitat per a les dones i nenes que afronten una sequera en països en vies de desenvolupament és la carència d'higiene per falta d'aigua. En les àrees rurals d'aquests països està molt estès l'ús de materials reutilitzables per a la higiene menstrual. Aquests teixits requereixen aigua per tal de rentar-los i ser higiènics.

“L’ús de models hidromatemàtics de predicció de risc i detecció de vulnerabilitats pot facilitar l’accés a l’aigua a les dones en zones rurals”

Durant un període on l'aigua és un bé molt valuós, les dones es veuen forçades a cercar alternatives per netejar-se durant el seu cicle menstrual. Una d'aquestes alternatives són rentar-se en punts d'aigua públics llunyans, desproveint-les de privacitat i deixant-les a la vegada completament exposades. D'aquesta manera, si ajuntem els conceptes que he comentat anteriorment sorgeix un dels problemes més rellevants.

Com bé he dit, els embarassos, desitjats i no desitjats, augmenten durant les sequeres, però l'accés la higiene és un privilegi. Això fa que, a conseqüència de la malnutrició, la falta d'higiene i les tasques de recol·lecció d'aigua que les dones duen a terme en el seu dia a dia, els parts i els primers mesos de lactància siguin crítics tant per a la mare com per al nadó.

Aquestes són només algunes de les experiències a les quals les dones i nenes es veuen exposades durant un esdeveniment meteorològic. Només pel fet de ser dones. A diferència d'altres experiències, gràcies a l'esforç de molts, l'impacte directe i indirecte de les sequeres en els col·lectius femenins en àrees rurals dels països en vies de desenvolupament està actualment en el punt de mira de molts estudis i projectes. S'està intentant minimitzar l'impacte tant com sigui possible. La participació activa de moltes entitats tenint com a un dels seus objectius principal atacar aquestes vulnerabilitats, incloses dins els models hidromatemàtics de predicció de riscs i detecció de vulnerabilitat i exposició, pot fer que en uns anys això no sigui pas més una realitat.