Barcelona acollirà el pròxim mes d’octubre la tercera edició de la Conferència Mundial d’Educació Superior de la UNESCO. Durant tres dies, els actors més rellevants del sector es reuniran a la ciutat per definir i preparar el full de ruta per on han de transitar les universitats de la propera dècada. Aquest full de ruta intentarà adaptar-se, entre altres coses, al nou paradigma de disrupció global creat per la pandèmia de la covid-19 i revisarà els actuals models de finançament, de producció científica, de cooperació internacional i de qualitat dels continguts.

Però un dels principals reptes que haurà d’abordar la Conferència serà com l’educació superior adapta la seva proposta de valor per seguir sent competitiva en un món cada vagada més digitalitzat. A mesura que la tecnologia avança, automatitza tasques que fins aleshores assumien les persones, mentre que alhora crea noves necessitats de professionals que puguin gestionar aquestes noves tecnologies. Les competències que demanda el mercat tenen data de caducitat. Això no és un fet nou. La novetat rau en que ara succeeix de forma molt més accelerada, i obligarà a l’educació superior a actualitzar els seus continguts també amb molta més freqüència, pràcticament a cada curs.  

"La tecnologia automatitza tasques que fins aleshores assumien les persones i crea noves necessitats de professionals que puguin gestionar aquestes noves tecnologies"

El segon impulsor del canvi en el món universitari és l’aparició de nous formats. Sorgeixen noves propostes de formació no reglada com son els bootcamps o la formació online que, si bé ara mateix no es dirigeixen al mateix públic que l’educació superior, podrien convertir-se en competència durant els propers anys.  L’anunci de Google equiparant els candidats que s’hagin format en els seus propis cursos - publicats en format MOOC a la plataforma Coursera per un preu de 49 dòlars al mes- a aquells candidats que comptin amb un grau universitaris, n’és un exemple.

Les universitats han de seguir sent la principal eina de professionalització, juntament amb la Formació Professional. I per aconseguir-ho, han d’adaptar-se a les necessitats del mercat amb intel·ligència de negoci. Hi ha moltes branques que confluiran en la definició de les universitats del futur, però en aquest article posem el focus en el contingut i la metodologia.

Els centres han d’aprofitar que les competències que demanen les empreses son públiques i estan disponibles a les plataformes de treball online més conegudes (LinkedIn, Infojobs, etc.). Això els permet analitzar quines són les peticions actuals del mercat. Les universitats compten amb una sèrie de consells socials, formats per gent de l’empresa que dona assessorament en matèria de formació, però s’han d’aprofitar i utilitzar eines tecnològiques com el big data que et permeten prendre-li el pols al mercat en temps real per així adaptar l’oferta formativa. És cert que la regulació és un dels entrebancs a tenir en compte en aquest procés perquè es necessita agilitat per crear nous graus i amb el sistema normatiu actual es poden trigar fins a quatre anys en aconseguir-ho.

"El 'big data' permet prendre-li el pols al mercat en temps real per així adaptar l’oferta formativa"

A banda del que són competències pròpies de cada estudi, tot ha de tenir una vessant digital i una altra de soft skills. Aquests dos elements han de ser transversals a qualsevol estudi perquè totes les feines del futur requeriran de competències digitals. Per exemple, els enginyers industrials han de dominar les tecnologies que permeten automatitzar la producció i realitzar un manteniment predictiu d’una fàbrica; els professionals de la medicina, interactuar amb intel·ligències artificials que permeten predir, diagnosticar i proposar tractaments amb més precisió del que ho faria un humà; i els juristes interactuar amb eines que automatitzin la redacció de l’esborrany dels seus escrits o que prediguin les probabilitats d’èxit d’un litigi.   

Per l’altra part, les soft skills, referents entre d’altres a la capacitat d’innovació, la gestió d’equips o el pensament analític,  son habilitats on les persones seran més competents que les màquines durant molt de temps i, per tant, aniran guanyant pes entre la demanda del mercat.   

"Tenir una vessant digital i una altra de 'soft skills' ha de ser transversals a qualsevol estudi perquè totes les feines del futur requeriran de competències digitals"

Les universitats han d’oferir també una formació el més personalitzada possible adaptant-se a les particularitats de cada alumne. Això ha de ser similar al la intel·ligència -encara millorable- que hi ha darrere dels recomanadors de plataformes com Netflix o Spotify, que elaboren llistes de reproducció en funció de les preferències de cada usuari i de patrons de persones amb comportaments similars. Es tracta d’entendre millor l’alumne en base als seus interessos i les seves habilitats, oferint-li un itinerari formatiu individualitzat. Les optatives van ser un primer pas, però el seu hàndicap és que el mateix alumne les elegeix. L’evolució pot comportar que la intel·ligència artificial sigui l’encarregada de definir cada itinerari en base a les dades recopilades dels alumnes. Això permetrà trencar el model estàndard del mateix contingut per a tots sense perdre l’economia d’escala.

Per últim, el model formatiu evoluciona cap a una flipped classroom, o el que és el mateix, cap a una aula invertida. Aquest concepte pretén potenciar el valor afegit de l’educació centrant-se en l’experiència a classe i la relació amb els companys, mentre que el contingut es consumeix a casa a través d’una plataforma online, segurament millorada i més efectiva amb l’ajuda de tecnologies com la realitat virtual i augmentada. École 4 és una escola gratuïta d’enginyeria francesa basada en un model de formació sense professors on els alumnes són els responsables del seu propi aprenentatge. Això accentua valors com la cooperació i el treball en equip.

“L’aula invertida pretén potenciar el valor afegit de l’educació centrant-se en l’experiència a classe i la relació amb els companys”

És indiscutible que les Universitats, com qualsevol altre sector, se sotmetran en els pròxims anys a més canvis dels que s’han produït en tota la seva història. Canviarà el seu model de negoci i la metodologia per transmetre el coneixement, però la seva essència basada en formar els millors professionals es mantindrà intacta.