L'economia espacial ha deixat de ser un sector de futur per convertir-se en una aposta estratègica de país. Aquesta és la idea que ha sobrevolat la sisena edició del Space Economy Congress, celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, que ha reunit més de 1.000 participants entre empreses, centres de recerca, administracions i professionals internacionals.

Més enllà de les aplicacions dels satèl·lits o dels avenços tecnològics, el congrés ha servit també per reforçar el posicionament de Catalunya com un dels ecosistemes espacials emergents més dinàmics del sud d'Europa. Un objectiu que el Govern vol culminar amb la candidatura perquè Barcelona aculli l'International Astronautical Congress (IAC) l'any 2029, el principal congrés mundial del sector espacial.

"Catalunya té l'ambició i els actius per liderar el futur de l'espai", va assegurar el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que va defensar la candidatura com "una oportunitat estratègica per atraure inversió, negoci i reconeixement internacional".

Un ecosistema que no deixa de créixer

La candidatura arriba en un moment d'expansió del sector espacial català. Segons un estudi elaborat per ACCIÓ, la Secretaria de Polítiques Digitals i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Catalunya compta actualment amb 83 empreses dedicades a les tecnologies de l'espai, més del triple que el 2019.

Aquestes companyies generen 237 milions d'euros de facturació i ocupen 1.822 professionals, amb un ecosistema format majoritàriament per petites i mitjanes empreses i on gairebé tres de cada deu són startups.

El Space Economy Congress ha mostrat com les tecnologies espacials ja s'apliquen per gestionar infraestructures crítiques, prevenir incendis o monitoritzar el canvi climàtic.

Barcelona també s'ha consolidat com un dels principals pols europeus d'inversió en aquest àmbit. Entre 2021 i 2025, start-ups com Sateliot, Pangea Propulsion, Kreios Space, Aistech Space, Fregata Space i EarthPulse han captat conjuntament 113 milions de dòlars, situant la capital catalana com la quarta ciutat de la Unió Europea en captació d'inversió privada per a empreses espacials.

L'espai, al servei dels grans reptes

Durant el congrés, les ponències han posat de manifest que les tecnologies espacials tenen un impacte cada vegada més transversal sobre l'economia.

La gestió d'infraestructures crítiques, el monitoratge del canvi climàtic, la detecció de fuites d'aigua, la prevenció d'incendis forestals o la seguretat viària han estat alguns dels casos d'ús presentats per empreses com Airbus, Endesa, Abertis, isardSAT, Lobelia Earth o EarthPulse.

L'edició d'enguany ha volgut reivindicar precisament aquesta nova dimensió de l'espai com una infraestructura imprescindible per reforçar la resiliència dels territoris, garantir la continuïtat dels serveis essencials i avançar cap a més sobirania tecnològica.

Europa busca el seu lloc davant SpaceX

Aquest debat també va estar molt present en diverses taules rodones del congrés. Directius d'Airbus, Indra, Sener i Telespazio van coincidir a reclamar més inversió europea en llançadors, connectivitat i infraestructures terrestres per reduir la dependència de grans actors com SpaceX.

"La primera prioritat és tenir accés propi a l'espai; sense això és difícil parlar de la resta", va defensar Miguel Belló, de Telespazio, mentre Sandra Mingot, de Sener, va assenyalar que iniciatives europees com IRIS² seran determinants perquè Europa pugui competir amb constel·lacions com Starlink.

Prop de 250 representants de l'ecosistema TIC català es reuneixen al CosmoCaixa per reivindicar la tecnologia com un dels principals motors econòmics i estratègics del país.

Els participants també van reivindicar la necessitat de reforçar la infraestructura terrestre —estacions de control, comunicacions o processament de dades— com una peça imprescindible perquè els serveis espacials arribin a la ciutadania.

Catalunya Espai 2030 continua desplegant infraestructures

Aquest creixement s'emmarca en l'Estratègia Catalunya Espai 2030, el full de ruta del Govern per consolidar una indústria espacial competitiva i contribuir a la sobirania tecnològica europea.

Durant els darrers mesos, la Generalitat ha impulsat noves infraestructures com la cambra de buit tèrmic (TVAC) i una nova antena de comunicacions amb satèl·lits al Teleport del Montsec, a més d'activar el programa Catalonia Space Labs, que posa equipaments especialitzats a disposició de les empreses del sector.

Barcelona aspira a acollir l'International Astronautical Congress 2029, el principal congrés mundial del sector espacial, amb més de 15.000 participants.

Paral·lelament, instruments públics com Avançsa han contribuït al creixement d'empreses com Sateliot o Pangea Propulsion, dues de les startups més representatives de l'ecosistema espacial català.

Barcelona es projecta com a capital espacial del sud d'Europa

La presència de més de cinquanta ponents internacionals, una connexió en directe amb l'Estació Espacial Internacional i la participació de l'exastronauta de la NASA Jeffrey Hoffman han reforçat el perfil internacional d'una edició que consolida Barcelona com un dels principals punts de trobada del sector.

Més enllà de les xifres d'assistència, el Space Economy Congress ha evidenciat que Catalunya ja no només vol participar en la nova economia espacial, sinó també liderar-la. L'objectiu immediat és convèncer la Federació Internacional d'Astronàutica perquè Barcelona sigui la seu de l'IAC 2029, una cita que reuniria més de 15.000 professionals i situaria definitivament el país al mapa mundial de la indústria espacial.