La Unió Europea ha fet un nou pas cap a la creació de l'euro digital. La comissió d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu ha aprovat la seva posició negociadora sobre la proposta legislativa impulsada pel Banc Central Europeu (BCE), desbloquejant un projecte que feia anys que avançava amb dificultats i que busca reforçar l'autonomia estratègica europea en l'àmbit dels pagaments digitals.

La votació, que haurà de ser ratificada pel ple de l'Eurocambra el mes de juliol, obre ara la porta a les negociacions amb el Consell de la Unió Europea, amb l'objectiu d'arribar a un acord definitiu abans de finals d'any. Si es compleixen els terminis previstos, el desplegament del nou sistema s'iniciarà amb una fase pilot abans de la seva posada en marxa definitiva, prevista per al 2029.

Una alternativa europea a Visa i Mastercard

El principal objectiu de l'euro digital és dotar Europa d'un sistema públic de pagaments que redueixi la dependència de grans plataformes nord-americanes com Visa o Mastercard. Segons dades del BCE, aquestes dues companyies processen prop del 70% dels pagaments amb targeta que es fan actualment a Europa.

La resta del mercat tampoc garanteix una autonomia plena: un 20% dels pagaments es gestionen mitjançant sistemes nacionals que no funcionen fora dels seus respectius països, mentre que el 10% restant depèn d'altres xarxes internacionals, com American Express o Discover.

L'euro digital permetrà fer pagaments tant amb connexió a internet com fora de línia i coexistirà amb els bitllets i les monedes.

En aquest context, Brussel·les considera que disposar d'una infraestructura pròpia és una qüestió de sobirania tecnològica i financera, especialment en un escenari marcat per les tensions geopolítiques i la creixent digitalització dels serveis financers.

Com funcionarà l'euro digital?

L'euro digital serà una versió electrònica de la moneda única emesa directament pel Banc Central Europeu. No serà una criptomoneda ni un actiu per invertir, sinó un mitjà de pagament amb el mateix valor que els bitllets i les monedes.

Una de les principals novetats és que comptarà amb dues modalitats d'ús. La primera funcionarà amb connexió a internet, mentre que la segona permetrà efectuar pagaments sense cobertura, directament entre dispositius mòbils, de manera similar a l'intercanvi d'efectiu.

Aquest sistema fora de línia està pensat per garantir que els pagaments continuïn funcionant fins i tot davant incidències de xarxa, ciberatacs o interrupcions dels serveis digitals.

L'efectiu continuarà existint

Un dels aspectes que les institucions europees han volgut remarcar és que l'euro digital no substituirà els diners en efectiu. Ambdós sistemes coexistiran, igual que avui conviuen els bitllets, les targetes bancàries o les aplicacions de pagament.

Els eurodiputats també han incorporat garanties per preservar l'accés a l'efectiu, especialment per als col·lectius més vulnerables o amb menys competències digitals.

Si es compleixen els terminis previstos, l'euro digital podria començar a desplegar-se després d'una fase pilot abans de la seva entrada en funcionament prevista per al 2029.

Pel que fa a la privacitat, la proposta estableix que el BCE no podrà identificar directament els usuaris en les operacions digitals, mentre que la versió fora de línia oferirà un nivell de confidencialitat encara més elevat.

Límits per protegir el sistema financer

Per evitar que l'euro digital competeixi amb els dipòsits bancaris tradicionals, la normativa preveu establir un límit màxim de saldo que podrà mantenir cada ciutadà, una xifra que encara s'haurà de definir durant les negociacions.

A més, aquesta nova forma de diners no generarà interessos, reforçant la seva funció com a instrument de pagament i no d'estalvi o inversió.

Un projecte estratègic per a Europa

Presentada inicialment per la Comissió Europea el 2023, la iniciativa ha avançat lentament a causa del debat polític sobre la privacitat, el futur de l'efectiu i l'impacte sobre el sistema bancari.

Ara, però, la seva aprovació al Parlament Europeu representa un pas decisiu cap a la construcció d'una infraestructura financera pròpia en un moment en què la sobirania digital europea s'ha convertit en una de les grans prioritats comunitàries.

Més enllà de facilitar nous mètodes de pagament, l'euro digital forma part d'una estratègia més àmplia perquè Europa reforci el control sobre les seves infraestructures digitals crítiques i redueixi la dependència tecnològica de proveïdors externs en un àmbit tan sensible com els serveis financers.