La Comissió Europea ha escollit el centre tecnològic Eurecat per liderar el desenvolupament del primer gran model europeu d’intel·ligència artificial destinat a la robòtica industrial. El projecte, batejat com a GRAIL (Generative Robotics & AI for EU Industrial Leadership), comptarà amb una inversió superior als 40 milions d’euros procedents del programa Horizon Europe i té l’objectiu de crear una infraestructura tecnològica comuna que permeti avançar cap a una nova generació de robots més autònoms, adaptables i intel·ligents.

La iniciativa situa Catalunya al capdavant d'un dels projectes estratègics més ambiciosos impulsats fins ara per la Unió Europea en l'àmbit de la intel·ligència artificial aplicada a la indústria. El model fundacional que es desenvoluparà servirà com a base per entrenar diferents tipus de robots, des de braços industrials i robots col·laboratius fins a plataformes humanoides.

Segons explica el responsable del grup de Manipulació Robòtica d’Eurecat i co-coordinador del projecte, Néstor García, el sistema s’entrenarà amb grans volums de dades procedents de múltiples entorns industrials. "El model proporcionarà una base comuna perquè els robots entenguin com interactuar amb el món físic de forma confiable i adaptable", assenyala García.

Un "ChatGPT" per a la robòtica industrial

Els grans models fundacionals han revolucionat en els darrers anys camps com el llenguatge, la generació d'imatges o la programació. Ara, Europa vol traslladar aquesta mateixa lògica al món físic.

L'objectiu és crear una capa d'intel·ligència compartida capaç d'aprendre habilitats generals i reutilitzar-les en múltiples contextos industrials. Això permetria reduir significativament el temps necessari per programar, desplegar i adaptar robots a noves tasques.

Catalunya liderarà el desenvolupament del primer "ChatGPT europeu" per a la robòtica industrial gràcies a un projecte estratègic de més de 40 milions d'euros impulsat per la Comissió Europea.

Per al director de Robòtica i Automatització d’Eurecat, Daniel Serrano, aquesta és una de les grans oportunitats del projecte: "Serà una base tecnològica aplicable a diferents tipus de robots que permetrà reutilitzar coneixements i habilitats ja apreses i adaptar-les a noves situacions”.

Aquesta capacitat de transferència és precisament una de les característiques que diferencia els models fundacionals dels sistemes tradicionals, que acostumen a estar dissenyats per executar tasques molt específiques.

Cap a robots més autònoms i flexibles

Més enllà de l'automatització, el projecte busca desenvolupar sistemes capaços de comprendre millor el seu entorn, planificar accions complexes i adaptar-se a situacions canviants.

En paraules del responsable del grup de Robòtica Cognitiva d’Eurecat i co-coordinador de GRAIL, Magí Dalmau, el projecte representa un pas important cap a una nova generació de sistemes robòtics. "Avançarem cap a robots capaços d'entendre millor el seu entorn, planificar les seves accions i executar tasques de forma més autònoma, sempre amb mecanismes que permetin la supervisió humana", explica.

La tecnologia es validarà en cinc sectors estratègics —automoció, aeronàutica, intralogística, acer i electrònica— per garantir la seva aplicabilitat en entorns industrials reals.

Aquest enfocament respon a una de les grans tendències actuals de la indústria: la necessitat de sistemes més flexibles que puguin operar en entorns dinàmics i amb una menor dependència de programacions específiques.

Sobirania tecnològica europea

La iniciativa arriba en un moment en què Europa busca reduir la seva dependència de les grans plataformes tecnològiques desenvolupades als Estats Units i a la Xina.

La responsable d'Innovació de la Unitat de Robòtica i Automatització d'Eurecat i co-coordinadora del projecte, Simona Neri, subratlla que la creació d'aquest model fundacional europeu té una clara dimensió estratègica. "L'objectiu és que la indústria europea pugui disposar de tecnologies fiables i competitives i reduir la dependència de models i plataformes externes", afirma.

La iniciativa s'emmarca plenament dins de les polítiques europees orientades a reforçar la sobirania digital i industrial del continent en tecnologies considerades crítiques.

Cinc sectors per validar la tecnologia

Per garantir que el model respon a necessitats industrials reals, GRAIL validarà les seves capacitats en cinc sectors estratègics: automoció, aeronàutica, intralogística, acer i electrònica.

Segons la directora de Recerca i Tecnologia d’Eurecat, Myriam García-Berro, aquestes proves permetran demostrar que la tecnologia és capaç d'operar en entorns molt diversos.

GRAIL reunirà una vintena d'organitzacions de deu països europeus, incloent-hi centres de recerca, universitats i empreses com el BSC, Siemens, Comau, Neura Robotics o Multiverse Computing.

Els assajos es duran a terme amb diferents tipus de robots i escenaris industrials, amb l'objectiu d'avaluar la seva adaptabilitat i escalabilitat.

A més, el projecte destinarà 10 milions d'euros a finançar més de 40 projectes complementaris mitjançant convocatòries obertes dirigides a empreses, centres de recerca i altres actors de l'ecosistema europeu.

Un consorci europeu de primer nivell

GRAIL reuneix una vintena d'organitzacions de deu països europeus, entre les quals hi ha alguns dels principals centres de recerca, universitats i empreses del continent.

Entre els socis destaquen el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre Aeroespacial Alemany (DLR), l'Imperial College London, la Universitat Tècnica de Delft, l'ETH Zurich, així com empreses com Siemens Industry Software, Comau, Neura Robotics, Aleph Alpha o Multiverse Computing.

La dimensió del consorci reflecteix l'ambició d'un projecte que aspira a convertir-se en una de les principals infraestructures europees d'intel·ligència artificial aplicada a la robòtica durant els pròxims anys.

Amb la coordinació de GRAIL, Eurecat reforça el seu posicionament com un dels actors de referència en la recerca europea en robòtica i intel·ligència artificial, i situa Catalunya al centre d'una de les grans apostes tecnològiques de la Unió Europea per a la pròxima dècada.